La paraula infografia és un acrònim del concepte “informació gràfica”. Els experts parlen de visualització de dades,  informació del disseny o arquitectura de la informació amb el convenciment que les imatges ajuden l’audiència a entendre una informació complexa de manera fàcil i ràpida. De fet, l’expressió que tantes vegades hem sentit que “una imatge val més que mil paraules” reafirma l’eficiència de l’impacte visual.

Les primeres infografies

Fa més de 30.000 anys que els nostres avantpassats ja feien dibuixos a les roques o parets per comunicar-se. Més tard, cap a l’any 2000 A.C a l’antic Egipte utilitzaven els jeroglífics per mostrar gràficament els seus hàbits de vida i altres temes com el treball o la religió. A l’Edat Mitjana, Leonardo Da Vinci plasmava les seves investigacions sobre el paper mitjançant un format molt semblant al que avui entenem per infografia. El 1958 es va explicar la historia universal amb una infografia i a finals del segle XX la reproducció de dades a través de gràfics era aplicable a la medicina, l’educació o els mapes de transport públics.

L’avenç de la infografia no es pot relacionar només amb el progrés tecnològic, sinó que també va lligat a la manera de pensar dels humans de cada època. Per exemple, a la Prehistòria es pintaven escenes de caça que simbolitzaven l’esperança de poder atrapar els animals. En l’època dels grecs i els romans, la visió teocèntrica que barrejava el món artificial i el natural es reflectia en els mapes de l’època on la terra estava envoltada d’àngels que bufaven com a símbol del vent.

L’home i el coneixement com a prioritat en el Renaixament

L’Humanisme prioritzava el ser humà per davant de tot i es va passar d’una visió teocèntrica a l’antropocèntrica. Es buscava una explicació científica a tot el que abans s’associava a la màgia. L’avenç científic i tecnològic va ser notable en aquesta època i disciplines com les Matemàtiques i la Geometria van esdevenir clau per entendre el món, així com per fer un pas més en el desenvolupament de la infografia. Quina millor manera d’explicar els eixos cartesians o la perspectiva que il·lustrant-ho de forma gràfica? Va ser durant aquesta època que els humans es van adonar que per resoldre un problema complex el millor era dividir-lo en parts més petites per poder entendre la seva composició.

Amb el naixement de la Il·lustració científica s’utilitzava la infografia com a eina per a persuadir i ensenyar. El primer llibre educatiu il·lustrat d’anatomia data del 1522 i, coincidint amb el desenvolupament de la impremta i la seva gran implicació en la transmissió de coneixement, van augmentar els tractats de ciències naturals, biologia, medicina, zoologia o botànica que acompanyaven els textos amb imatges i gràfics. També l’església va voler aprofitar els efectes de la comunicació visual. Un bon exemple són els frescos de la Capella Sixtina pintats per Miquel Àngel que havien de servir per explicar la creació i el judici final a un públic majoritàriament analfabet.

La infografia en l’era de la comunicació de masses

Font: The Times

El diari The Daily Courant va publicar la primera imatge en la premsa l’any 1702. Consistia en un mapa de la badia de Cadis que explicava el conflicte amb el britànics durant el regnat de Felip V. The Times va estrenar les infografies en periodisme al 1806. El diari londinenc va fer servir el primer gràfic informatiu per narrar un assassinat en una mansió a prop del riu Tàmesis. La infografia dibuixava la ruta de l’assassí fins a la biblioteca i la trajectòria de la bala.

També va ser The Times qui va publicar el primer mapa meteorològic el 1875. Durant el segle XVIII es van anar desenvolupant disciplines com l’Estadística o la Demografia degut a la necessitat de l’estat modern de prendre decisions basades en dades demogràfiques i econòmiques. L’enginyer i economista William Playfair va començar a fer servir gràfics i diagrames de barres per representar xifres econòmiques. Un dels seus gràfics més coneguts li va servir per fer un balanç del comerç exterior anglès comparant les importacions i exportacions a Dinamarca i Noruega.

Al segle XIX hi va haver un procés de renovació de la informació gràfica perquè es va deixar d’il·lustrar les dades d’una forma figurativa o realista per donar pas a unes representacions més abstractes. Això millorava l’acció comunicativa perquè ja no només feien servir números (quantitats), sinó que s’establien relacions qualitatives entre les diferents variables. Per exemple, l’enginyer francès Charles Joseph Minard va explicar la invasió de Rússia de les tropes de Napoleó a través d’un mapa de flux.

Font: INE

No va ser fins el segle XX que la part estètica va guanyar més importància en la premsa. En aquesta època les esquematitzacions gràfiques van millorar l’aspecte visual amb l’ajuda de professionals en disseny gràfic. L’objectiu era simplificar al màxim les infografies i es van crear icones i pictogrames que no requerissin text per poder-se entendre. Aquest procés, lligat a la millora de les comunicacions, infraestructures i transport, va ajudar a cobrir la necessitat d’informació que tenien els viatgers per arribar al seu destí. Al 1933 l’enginyer Henry Beck va crear un mapa del metro de Londres sense tenir en compte cap norma de cartografia, basant-se en l’espai que disposava en el seu mapa i no en la distancia real entre les estacions.

Font: A Modern

Tipus d’infografies

Infografia estàtica: una imatge expressa les dades dins d’una única idea visual

Infografia dinàmica: la infografia avança a través de salts en la imatge o d’un vídeo. El públic no interacciona amb el procés més enllà de decidir si avança o retrocedeix.

Infografia interactiva: permet la interacció del públic a través del format gift animat o flash. L’usuari participa en la selecció dels elements multimèdia que van completant la informació i la fan més fàcil d’assimilar. Aquest tipus d’infografia cada cop està més estesa en la premsa digital i en tasques educatives.

Font: Ara.cat

El repte de la infografia en la gestió del Big Data

Al 1984 l’arquitecte i dissenyador gràfic Richard Saul Wurman va crear TED, un projecte que difon breus conferències sobre Tecnologia, Entreteniment i Disseny a través de vídeos virals. Wurman ja avisava abans de l’arribada d’Internet sobre el creixement exponencial de la informació disponible i plantejava la necessitat de tenir professionals que organitzessin i presentessin les dades d’una manera coherent, sistemàtica i comprensible.

Es combina imatge amb so i vídeo i les infografies ja no són únicament estàtiques, sinó que han guanyat dinamisme i ara permeten la interacció amb els lectors o espectadors. D’aquesta manera la informació es pot llegir i explorar al gust del consumidor. La informàtica ha millorat l’estadística i la representació gràfica perquè n’agilitza el procés, però no es pot oblidar que l’objectiu és transmetre informació i no pas cridar l’atenció.

D’altra banda, el fet d’exigir transparència a les institucions públiques fa que la quantitat de dades a l’abast de tothom sigui molt complicada de digerir. La informació ja no és exclusiva del periodista, sinó que tothom hi pot accedir. I per tant, el repte del periodisme actual no és explicar fets sinó saber filtrar i estructurar les dades d’una manera lògica per presentar-la a la ciutadania.

La finalitat estètica i comunicativa de les infografies

A l’hora de fer bones infografies hi influeixen dos factors: fer servir representacions gràfiques que situïn el tema al lector al primer cop d’ull i preveure el grau de coneixement previ dels usuaris als quals va dirigides. Una infografia pot ser funcional i estètica a la vegada si la composició és harmoniosa i expressa la informació correctament, però és una mala pràctica prioritzar l’impacte emocional amb l’ús de colors atrevits i estils arriscats que deixin el fet noticiable a un segon pla.

No obstant això, de vegades l’impacte emocional és útil perquè la infografia quedi guardada a la memòria. En la imatge superior es pot veure una comparació entre dues infografies de Nigel Holmes i la seva versió més minimalista. Un estudi de la universitat canadenca Saskatchewan al 2010 conclou que si bé tardes menys temps en captar la idea a la versió minimalista, l’impacte del gràfic més creatiu facilita el record a llarg termini.

“El periodisme pot inspirar-se en la literatura, prendre-li tècniques i eines, però mai podrà convertir-se en literatura. La mateixa idea és aplicable a la infografia, que és, per sobre de tot, un art funcional”

Sovint les infografies van més associades al disseny gràfic o al màrqueting que al periodisme. Tal com explica el periodista Alberto Cairo en el seu llibre “El arte funcional: infografía y visualización de la información”, a moltes redaccions de mitjans escrits qui s’ocupa de les infografies és el Departament d’Art. Per altra banda, alguns redactors extremadament defensors de la paraula escrita consideren les infografies com una simple decoració. L’autor del llibre es mostra contundent: “El periodisme pot inspirar-se en la literatura, prendre-li tècniques i eines, però mai podrà convertir-se en literatura. La mateixa idea és aplicable a la infografia, que és, per sobre de tot, un art funcional”.

Programes online per crear infografies

Bibliografia i Webgrafia

Burks, T. (2017, 20 mayo). INFOGRAPHIC: This Occupation Has Become Deadly In Just One Decade. Recuperado 23 octubre, 2018, de https://www.good.is/infographics/issue-38-citizen-journalism

Cairo, A. (2011) El arte funcional. Infografía y visualización de la información. Madrid: Alamut

Llensa, E. (2016, 11 enero). Cómo hacer infografías interactivas con efecto ‘wow’. Recuperado 23 octubre, 2018, de https://emmallensa.com/como-hacer-infografiasinteractivas/

M. Smiciklas (2012) The power of infographics. Indianapolis: Que

W. Shaoqiang (2017) Infografía. Diseño y visualización de la información. Barcelona: Promopress

6 infografías interactivas increíbles y por qué funcionan. (2014, 14 abril). Recuperado 23 octubre, 2018, de https://wwwhatsnew.com/2014/04/14/6-infografias-interactivasincreibles-por-que-funcionan/

Prezi

https://prezi.com/view/DflaIkfD35TwvmbGeebO/