En l’última jornada de competició, el C.B. Vic Universitat de Vic va perdre a la pista del Ávila Auténtica-Carrefour ‘El Bulevar’ per 85 a 74.
En aquesta darrere jornada, tant l’equip de Castellà i Lleó com els vigatans ja no s’hi jugaven res, ja que ambdós equips ja havien perdut la categoria a la jornada anterior. Tanmateix, hi havia dues coses en joc: qui quedava novè a la classificació i l’orgull d’acabar bé la temporada. Doncs bé, per el Vic no va haver-hi ni la primera ni la segona perquè des del primer minut de partit va anar a remolc del conjunt local i, tot i endur-se l’últim quart, no va poder capgirar el marcador advers.
Per la seva banda, Xavi Torrent si va completar un matx correcte i, a més, va ser el partit on més minuts va disputar amb 34.
La seva contribució va ser la següent: 9 punts (3/10 en tirs de camp), 5 rebots, 7 assistències (rècord de la temporada) i 13 de valoració.
L’equip masculí de rugbi de la UVic ha participat els dies 6,7 i 8 de maig als Campionats d’Espanya Universitaris que aquest any han estat a València. L’equip de la UVic ha quedat en sisena posició d’un total de dotze equips universitaris que han participat. Han disputat sis partits, dels qual han guanyat quatre i n’han perdut dos.
El campionat ha estat organitzat pel Consejo Superior de Deportes i la Universidad Católica de València, on havia la competició en categoría femenina i masculina. L’equip de la UVic ha guanyat els dos partits de la fase de grups i ha passat a següent ronda com a primera, però han perdut els quarts de final contra la universitat del País Vasc. Finalment, una victòria i una altra derrota en la fase eliminatoria ha deixat l’equip osonenc a mitja tabla, en sisena posició.
Anna Pujol, patinadora del Club Patinatge Artístic Tona i estudiant de Fisioteràpia a la Universitat de Vic, ens explica com han viscut la recent 4a posició al Campionat Europeu i com enfronten la temporada 2019-2020.
1) Us esperàveu aquesta 4a posició a tan pocs punts d’entrar al pòdium del Campionat Europeu?
No ens l’esperàvem i encara menys quedar-nos a tan pocs punts del pòdium, però hem estat treballant molt per fer una bona coreografia i defensar-la el millor que sabíem. Ens va sortir molt bé i això és el més important per nosaltres.
2) Quantes hores setmanals heu entrenat durant els últims mesos per preparar-vos per aquest campionat?
Hem estat entrenant entre 10 i 12 hores setmanals, contant els entrenaments en patins i les hores de preparació física.
3) Que se sent al tenir d’entrenador a un patinador tan influent com ho és en Pere Marsinyach?
En Pere, a part de ser un patinador i entrenador influent, és molt bona persona, és molt treballador i li agrada fer les coses ben fetes, és meticulós i una persona molt humil. A més ha sabut crear un grup molt maco amb la meitat de les patinadores noves respecte a la temporada passada (cosa que no és fàcil) i entre tots hem pogut aconseguir aquests bons resultats.
4) El 2017 amb la coreografia ‘Infàmia’ vau aconseguir la 2a posició al Campionat català i espanyol i una 8a posició al mundial, la satisfacció d’aquest any és similar o superior a la d’aquella temporada?
La satisfacció del 2017 amb ‘Infàmia’, quedant subcampiones d’Espanya, va ser molt gran, ja que ens donava una plaça assegurada a l’Europeu (que era la primera vegada que hi anàvem com a xou petit) i l’havíem estat lluitant des de feia molts anys. A més, també ens donava una plaça pel mundial, on mai ens hauríem imaginat poder arribar.
Aquest any la satisfacció ha estat diferent però no inferior. El grup era gairebé nou i format amb persones molt diferents i amb poc temps hem format una petita família. A més, aquest any sabíem que la competència i el nivell d’exigència de patinatge era superior i que molts dels grups lluitàvem per la plaça de l’Europeu i poder arribar-hi ha estat una gran compensa, ja que hem treballat molt per poder-la aconseguir.
5) Com afronteu la temporada 2020? Ja heu començat amb la nova coreografia?
La temporada 2020 ja hem començat a preparar-la i l’afrontem amb molta il·lusió, amb molta energia i amb ganes de superar-nos i de demostrar el que sabem fer.
La temporada d’O Parrulo Ferrol no podia acabar millor, després d’aconseguir conquerir la Copa Galícia, la tercera en la història del club, a l’imposar-se per 4-3 a l’Peixos Rubén Burela, a la final disputada a la tarda de dimarts, al Pavelló municipal d’As Pontes.
El partit va començar amb molta intensitat per part dels dos equips. Es notava que els dos volien emportar-se l’últim títol en joc de la temporada, el que tambè va fer que comencessin amb molt de respecte pel rival. De fet el primer gol no arribaria fins al minut 14 amb un bon xut de Iago Mínguez que posava als visitants per davant. Així acabava una primera part insulsa amb més por que futbol. En canvi, la segona part va ser totalment diferent, amb el marcador inaugurat, els dos equips van perdre les pors i van lliurar el seu millor futbol. En vint minuts van aconseguir sis gols. L’equip local es va sobreposar al gol en contra inicial, i amb uns primers minuts fulgurants després del descans, es van posar amb un resultat de 4-1. El partit semblava decidit, i més a falta de tan sols cinc minuts, però el Peixos Rubén Burela va tirar d’orgull per a fer dos gols i posar la por a l’equip local. Tot i això l’esforç final no els va donar per a remuntar el partit, i s’esfondraven quan l’arbitre xiulava el final.
A continuació es celebrava el lliurament de trofeus, amb Adri recollint el premi a millor jugador de la Final, lliurat pel regidor d’Esports d’As Pontes, Chicho Tembrás i posteriorment tots els jugadors i tècnics van recollir la seva medalla d’or, amb el capità Miguel rebent la Copa Galícia de mans del president de la RFGF, Rafael Louzán, per posteriorment començar la celebració sobre la pista del Pavelló Municipal d’As Pontes, escenari on O Parrulo Ferrol ha conquistat les seves dues últimes Copes Galícia.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.