Escriptura a la ràdio

L’escriptura a la ràdio és un dels factors més importants perquè les notícies, els textos i les històries arribin al públic de manera adequada. Moltes persones consumidores diàries de ràdios no son conscients i pensen que el més important d’un treballador de la ràdio és la locució, però està clar que s’equivoquen.

Es podria pràcticament afirmar que quan una ràdio no funciona com hauria de funcionar és perquè se li dona massa importància a la locució d’un programa en comptes de preparar un escriptura correcte. Una locució encara que no estigui perfectament realitzada si el text es l’adequat, interessarà, en canvi si la locució està ben feta però no proporciona informació d’interès a l’oient la ràdio no funcionarà.

Sigui un assaig, una història o una notícia ha d’haver personatges, conflicte, lloc, reptes i deixi al públic amb ganes de saber més. L’escriptura de ràdio es diferència dun text imprés en que ha de ser més precís i més simple. El començament ha d’enganxar al oient de manera ràpida, ha de ser una seqüència de frases concretes i expressives. A la ràdio s’ha d’intentar ser clar des del primer cop, ha de ser directe i possar el to dramàtic des del principi.

TECLADO_417

L’escriptura que envolta un àudio, ha de treballar amb ell, ha de complementar la informació que aquest aporta. Junts han d’anar a complaure al públic. Perquè un àudio funcioni generalment s’ha d’agafar la part d’aquest que més cridi l’atenció i de vegades inclús caldrà editar-lo perquè sigui més emocionant i la història arribi millor als oients.

La entrevista de ràdio

Perquè una ràdio funcioni el contingut ha de ser el adequat, ja que és el motor que farà que tingui oients i sigui d’interès pel públic. Per tant, les entrevistes a la ràdio han de seguir unes pautes per realitzar-se correctament:

-Pre-entrevista

És la etapa de preparació abans de la entrevista. Aquí l’entrevistador prepara al entrevistat amb una sèrie de mètodes. Trenca el hiel apropant-se de manera una mica personal al personatge que s’entrevista, el prepara i l’aclara la informació clau. Això ajuda a posar en situació a les dues parts. Es pot veure com parla cadascun, de què aniràn més o menys l’entrevista…

-Preguntes

En tots el mitjans a l’hora de preparar les preguntes d’una entrevista es segueixen més o menys les mateixes pautes. S’ha de tenir en compte la historia del què es vol parlar, una persona, un fet, un lloc… Els obstacles que s’ha trobat pel camí, com es van resoldre, quina era la meta i a quina conclusió es va arribar gràcies a aquest treball, una reflexió que s’ha tret del fet, la pròpia persona…

-Consells

A ràdio perquè una entrevista sigui interessant i cridi l’atenció de l’audiència ha de formular-se exagerant una mica les emocions. És a dir, si s’està parlant d’un fet graciòs doncs donar-li èmfasi a les rialles o canviar una mica el to de l’entrevista a menys formal. Si es tracta d’un tema sensible el presentador haurà d’arribar d’una altre manera al entrevistat i mostrar-li els seus sentiments de manera que arribi al públic també. També altres exemples serien la sorpresa, la furia, la tristesa, etc.

 

Les Ràdios Regionals

Començem fent una mica de memòria i ens situem concrectament a Catalunya, l’any 1924, en plena dictadura instaurada de Primo de Rivera. En aquest context neix a Barcelona la primera estació radiofònica coneguda en tota la nació catalana. Aquesta primera ràdio, estava totalment regularitzada per “La reial ordre, aprovada el 14 de juny de 1924” que dictava, aleshores, que les ràdios havien de ser de caracter privat, sense llibertat d’expressar i informar del què es vol. Entrada la II República, s’aprova un decret que permet el neixament de les emissores locals arreu del país, ara bé, amb poc temps es declara la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i les ràdios locals adopten un paper informatiu i propagandístic gràcies al conflicte bèl·lic.

Fins la caiguda de la dictadura Franquista, les ràdios, igual que la televisió i els diaris estaven sota règim de llibertat informativa, és a dir, tota la informació que s’emetia a partir dels mitjans de comunicació venia regulada per uns critèris nacionalistes, sense deixar expressar lliurement, per por de difamació contra el règim autoritàri.

El recorregut de les ràdios regionals al llarg del seu camí històric ve marcat per una evolució positiva en relació a la seva llibertat d’informar, i també per un canvi significatiu amb la tecnologia que permet l’emissió del canal radiofònic.

Les ràdios regionals, com el pròpi nom indica, es concentren en zones de població reduida on el nombre d’habitants no sobrepassa els 10.000, és a dir, la ràdio local és aquella que foma part d’un poble o petit municipi. Per exemplificar-ho, fem servir Ràdio Puig-reig, la ràdio del terme de Puig-reig, un poble del Berguedà amb 4.500 habitants que compta amb més de 35 anys d’existència i continua en funcionament.

Les emisores d’àmbit local compten amb un estudi de Ràdio reduït d’espai i amb el material bàsic, ja que, el nombre de treballadors o voluntàris és escàs degut el seu petit impacte d’audiència. Així doncs, un estudi de ràdio local necessita un espai de treball on hi hàgui almenys, un locutòri insonoritzat amb disposició de micròfons i altaveus per a poder gravar i enregistrar un sò de qualitat. Seguidament, necessita un espai de control i realització on mitjançant un tècnic de sò es pugui donar pas a talls de veu o sintonies. Deixant de banda aquests dos llocs de treball i el seu material tècnic corresponent, cal remarcar que fa falta un repetidor de la freqüència de l’emisora, és a dir, una antena que proporcioni senyal per a què l’emisora pugui ser escoltada per els oïents a través de les seves ràdios.

Amb aquest material i espai es pot crear tot tipus de programes radiofònics, ara ve, aquest programes els ha de fer algú i aquest algú són els col·laboradors, més aviat són voluntaris i gent “amateur” en el sector de la comunicació que estàn disposats a crear programes i a realitzar-los sense rebre remuneració a canvi, sinó que es fa per dedicació i estima per el que agrada.

Finalment, cal esmentar com es finàncien aquest tipus d’emisores. Tot i que el seu funcionament és escàs, es genera una gran quantitat d’energia per a mantenir els equips en funcionament. L’ajuntament de la localitat, normalment, es fa càrrec d’aquesta despèsa, ja que es necessita una bona inversió econòmica per a tirar endavant un projecte de ràdio estàndar.

 

 

 

 

Dia mundial de la ràdio

Una dada curiosa dins del món de la ràdio és que des del 2011 cada 13 de febrer es celebra el dia mundial de la ràdio, un dia amb el que es busca crear consciencia en la gent i els mitjans sobre la importancia que te la ràdio. Vol promoure la creació i el oferiment de la informació que conté la ràdio i milorar la cooperación i les xarxes internacionals entre organismes de ràdiodifusió.

La ràdio segueix sent un important mitjà de comunicación, encara que molts volen la seva extinció, la ràdio anirà evolucionant però no deseapreixerà mentre hi hagi amants d’aquest ofici i oients que l’estimen que la defensin i lluitin perquè es quedi per sempre.

Entrevista a Alex Abad estudiant de 3r de Periodisme a la UAB

  1. Consideres important saber com s’estructura una ràdio? 

Si, penso que si et vols dedicar a aquest món has de saber com funciona una ràdio per dintre, quina és l’estructura interna, les funcions que hi ha i quanta gent es necessita per crear una ràdio efectiva i amb bones programacions

2. T’agradaria ampliar els teus coneixements en aquest àmbit i per tant et documentaries? 

Si, ja que mai es sap si acabaré treballant a una ràdio o fins i tot seré capaç de tenir un programa propi o formar una ràdio 

3. Què creus que és el més important per què una ràdio funcioni? 

Penso que són els locutadors els més importants, ja que són els que posen la veu al programa i es necessiten veus entretingudes que quan expliquin no aburreixin i enganxin a l’oient i l’escoltin fins al final del programa 

4. Quina diferencia hi veus entre una ràdio local i nacional? 

Una ràdio local és molt més propera a l’oient, jo personalment crec que en aquest tipus d’emissores el contingut pot ser més arriscat ja que no té tanta repercussió com la podria tenir a la ràdio nacional. 

5. Coneixes Ràdio Silenci? A quin tipus de públic creus que hi va dirigida? 

No, no tinc ni idea 

6. Què seria el primer que t’agradaria saber en quant al que hi ha darrere del que es veu d’aquesta ràdio? 

Quantes hores i persones es necessiten darrere de cada programa perquè funcioni perfectament 

7. A qui li recomanaries aquesta pàgina web que informa sobre l’estructura d’una ràdio local? Als teus companys? Per què? 

Doncs a tots els meus amics, els que estan estudiant periodisme o altres que els hi agrada i a vegades locuten els hi recomanaria el web perquè poguessin ampliar els seus coneixement i millorar tant la seva locució com l’estructura del programes