Començem fent una mica de memòria i ens situem concrectament a Catalunya, l’any 1924, en plena dictadura instaurada de Primo de Rivera. En aquest context neix a Barcelona la primera estació radiofònica coneguda en tota la nació catalana. Aquesta primera ràdio, estava totalment regularitzada per “La reial ordre, aprovada el 14 de juny de 1924” que dictava, aleshores, que les ràdios havien de ser de caracter privat, sense llibertat d’expressar i informar del què es vol. Entrada la II República, s’aprova un decret que permet el neixament de les emissores locals arreu del país, ara bé, amb poc temps es declara la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i les ràdios locals adopten un paper informatiu i propagandístic gràcies al conflicte bèl·lic.
Fins la caiguda de la dictadura Franquista, les ràdios, igual que la televisió i els diaris estaven sota règim de llibertat informativa, és a dir, tota la informació que s’emetia a partir dels mitjans de comunicació venia regulada per uns critèris nacionalistes, sense deixar expressar lliurement, per por de difamació contra el règim autoritàri.
El recorregut de les ràdios regionals al llarg del seu camí històric ve marcat per una evolució positiva en relació a la seva llibertat d’informar, i també per un canvi significatiu amb la tecnologia que permet l’emissió del canal radiofònic.
Les ràdios regionals, com el pròpi nom indica, es concentren en zones de població reduida on el nombre d’habitants no sobrepassa els 10.000, és a dir, la ràdio local és aquella que foma part d’un poble o petit municipi. Per exemplificar-ho, fem servir Ràdio Puig-reig, la ràdio del terme de Puig-reig, un poble del Berguedà amb 4.500 habitants que compta amb més de 35 anys d’existència i continua en funcionament.
Les emisores d’àmbit local compten amb un estudi de Ràdio reduït d’espai i amb el material bàsic, ja que, el nombre de treballadors o voluntàris és escàs degut el seu petit impacte d’audiència. Així doncs, un estudi de ràdio local necessita un espai de treball on hi hàgui almenys, un locutòri insonoritzat amb disposició de micròfons i altaveus per a poder gravar i enregistrar un sò de qualitat. Seguidament, necessita un espai de control i realització on mitjançant un tècnic de sò es pugui donar pas a talls de veu o sintonies. Deixant de banda aquests dos llocs de treball i el seu material tècnic corresponent, cal remarcar que fa falta un repetidor de la freqüència de l’emisora, és a dir, una antena que proporcioni senyal per a què l’emisora pugui ser escoltada per els oïents a través de les seves ràdios.
Amb aquest material i espai es pot crear tot tipus de programes radiofònics, ara ve, aquest programes els ha de fer algú i aquest algú són els col·laboradors, més aviat són voluntaris i gent “amateur” en el sector de la comunicació que estàn disposats a crear programes i a realitzar-los sense rebre remuneració a canvi, sinó que es fa per dedicació i estima per el que agrada.
Finalment, cal esmentar com es finàncien aquest tipus d’emisores. Tot i que el seu funcionament és escàs, es genera una gran quantitat d’energia per a mantenir els equips en funcionament. L’ajuntament de la localitat, normalment, es fa càrrec d’aquesta despèsa, ja que es necessita una bona inversió econòmica per a tirar endavant un projecte de ràdio estàndar.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.