Encetem el capítol d’entrevistes conversant amb Martí Soler, capità de l’AEC Manlleu. El futbolista de 27 anys ha estat un dels puntals de l’equip en la útlima temporada sent el segon màxim golejador del conjunt manlleuenc amb 9 gols. La temporada vinent complirà la seva 7ena temporada al conjunt dirigit per Manel Sala i Àlex Farrés.
En primer lloc, preguntar-te com has portat aquests mesos de confinament i la falta de futbol. Com t’hi has adaptat?
Bé, aquests dos mesos de confinament bé no es porten, es troba a faltar. No estem acostumats a parar tant temps, sense poder sortir de casa. Jo, per exemple, sóc una persona que li agrada està a fora al carrer, amb els amics i fer coses, la veritat és que no es porta bé. Per sort, no he parat de treballar, hem treballat de dilluns a diumenge i encara m’ha passat una mica més ràpid. Això sí, tinc unes ganes de jugar a futbol exagerades.
Com valores la temporada? T’esperaves un Manlleu tant solvent i optant a pujar a Tercera?
Qui digui que la temporada no s’ha de valorar molt i molt bé està mentint. Ningú s’esperava fer la temporada que hem fet aquest any, segur que no. El cos tècnic era nou, moltes noves incorporacions, hi havia moltes coses diferents. Des del primer dia es va treballar molt bé, si que el principi ens va costar, però des del moment que els jugadors vam creure en la idea i la mentalitat d’en Manel i l’Àlex, les coses van començar a sortir. Al final es va veure en els resultats, no només per les victòries sinó pel com. Jugàvem bé, érem superiors als rivals, no et sabria dir gaires rivals superiors a nosaltres, excepte el Girona ”B” que jugava a una altra lliga, i tot i això al seu camp va ser un partit molt igualat. Estem molt i molt contents del paper que hem fet aquesta temporada.
Foto cedida per l’AEC Manlleu
Si la pandèmia no ho hagués impedit, creus que haguéssiu estat l’equip favorit per disputar el play-off?
Bé, ara és molt fàcil dir si ho crec o no. El que si és veritat, és que potser érem els que teníem millor dinàmica dels equips de dalt i amb més convicció, però quedava molt i podia passar de tot. El que si està clar, és que hem estat lluitant allà dalt. Factors com la finalització de la competició són coses que no estan a les nostres mans. Ara toca esperar a la temporada que ve i tornar-ho a intentar.
De cara a la temporada vinent, com veus l’equip? Moltes cares noves i alhora apostant pel bloc de la temporada passada, no?
Segur que serà molt bon equip. El cos tècnic està fent molta feina juntament amb la junta directiva, ja que estan buscant les peces que creuen que ens faltaven. Han renovat molts jugadors de la passada temporada i l’important és que aquest bloc es consolidi i alhora faciliti l’adaptació de les noves incorporacions. Si seguim treballant igual que sempre, de ben segur que farem un molt bon any. Ara falta veure quan ens deixen tornar, que això ja és un altre tema.
Pel que fa a l’aspecte personal, com t’has sentit dins el camp?
Estic molt content. Potser al principi estava un mica descol·locat, perquè sí que en Manel i l’Àlex tenen una idea de joc i els hi agrada practicar un futbol molt diferent del que jo estava acostumat. Sempre he sigut un extrem molt vertical, d’un contra un i de pilota a l’espai. Ells prioritzen un futbol molt més associatiu, però també és veritat que en Manel i l’Àlex han estat molt a sobre i m’hi he adaptat molt, ho he gaudit molt. Potser no hi ha tanta pilota a l’espai com a mi m’agrada però si que hi ha més jugades combinades que són més boniques col·lectivament. Tot i el canvi, he seguit fent gols (9 en 19 parits), així que estic molt content.
Què significa per tu ser el capità d’un històric com el Manlleu?
Ho he dit molts cops, és un orgull enorme. Estem parlant d’un club històric, no és un ”club de càmping”. Té una història molt bèstia i una repercussió molt gran en el futbol català. Per mi representar el club és un gran honor i és aquell plus que em dóna el dia a dia.
Un aspecte important del club és el futbol base. Com el veus a dia d’avui?
La veritat és que fa uns anys no ho veia gaire clar. Però entre l’any passat i aquest s’està treballant bé. Amb l’entrada d’en Rubén Pérez i en Roger Fortet està millorant, són dos joves de Manlleu de tota la vida, senten els colors i estant molt ben formats. Esperem que se’ls deixi treballar bé i segur que tornarà el futbol base que fa uns anys era un puntal i un referent. Amb gent com ells, el Manlleu sortirà guanyant molt ràpidament.
I per acabar, completa la frase. Si el Manlleu puja a Tercera Divisió…
Buf, si el Manlleu puja a Tercera… Des de l’any que vam baixar, sempre dic que fins que no pujem, no pararé. No et podria dir que faria, estic una mica boig i podia sonar malament. No patiu que si pujem ja sabreu què passa a la celebració (riures). Serà espectacular i en tinc moltes ganes, és el que més desitjo.
