L’actual capitana del Vic Riuprimer viurà la seva vuitena temporada al club. Viurà una any més jugant a la tercera màxima competició del futbol femení del nostre país, la Primera Nacional Femenina. Jugar amb el club de la seva vida és tot un somni fet realitat i Sala ho seguirà fent a l‘equip osonenc que fa més anys que aposta pel futbol femení, sector en alça en els últims anys. L’equip lluitarà un any més per està a la zona noble de la classificació i donar oportunitats a les més joves del club amb el 1r equip.
Com vas viure el confinament sense futbol i l’aturada de la competició durant tants mesos?
Va ser un inici amb bastant incertesa, ja que em vaig pensar, com molta gent, que només serien 15 dies i al final van acabar sent 3 mesos amb la finalització total de les competicions. Per part meva, se’m va fer molt dur ja que sóc un persona molt activa i tot l’activitat física la realitzo a l’aire lliure, ja sigui durant els entrenaments o anant a córrer per rutes de muntanya. Per sort, el cos tècnic ens va marcar un planning amb diferents sessions per mantenir un estat físic òptim, a través de videoconferències ho fèiem amb l’equip i també ens ajudava a mantenir el contacte entre nosaltres.
Com ha estat el retorn als camps de futbol i a la dinàmica de treball després de la llarga aturada?
El retorn és il·lusionant. Són molts mesos i tothom en tenia moltes ganes, tot i que es nota que has perdut forma física, no estàs al nivell que estaries sinó haguéssim estat parades sis mesos. Has d’anar guanyant ritme amb els entrenaments. Tot i així l’important era tornar el més aviat possible i preparar-nos pel començament de lliga.
La temporada presenta multitud de incerteses. Com creus que serà enmig de la pandèmia?
Serà i ja està sent complicada. La gestió de les normatives i restriccions ho fa molt dur tot, ja que ja hem tingut jugadores a l’equip que han hagut de està confinades per està en contacte amb possibles positius. Per sort encara no ha arribat cap contacte directe a l’equip però sempre són nervis, hem d’este preparades per tot i tots els equips s’hi poden trobar. Hem de conviure amb la pandèmia i hem d’assumir que serà així fins a final de temporada i poder acabar la lliga sigui com sigui.
El Vic Riuprimer és l’equip del futbol femení osonenc que està a una categoria més alta que la resta. Teniu pressió per haver de fer un bon paper cada temporada a Nacional?
No considero que sigui una pressió, perquè crec que tot l’equip i des del club sabem que és un gran èxit col·lectiu. Estem aquí per gaudir de la categoria i l’objectiu és fer el millor paper possible per nosaltres com un repte i l’objectiu sempre és mantenir la categoria. Des de les categories inferiors les coses s’estan fent molt bé i el nivell és cada vegada més alt, tant a Preferent com a Primera. Som conscients de l’exigència que hi ha en aquesta categoria i el repte és mantenir-la per millorar com a grup cada temporada.
‘’Estem aquí per gaudir de la categoria i l’objectiu és fer el millor paper possible. Per nosaltres és com un repte i l’objectiu principal és mantenir la categoria.’’
La temporada passada vau quedar a la zona mitja, quins són els objectius aquesta temporada?
És el mateix de la temporada passada. Mantenir la categoria i assolir la permanència el més aviat possible. El moment que ho aconseguim, hem de mirar el més amunt possible i està a les posicions més pròximes a la part alta. Tot i així som realistes que és molt complicat, la temporada passada vam quedar a la zona mitja i entre el 6è i el 16è hi havia 6 punts de diferència, que és molt poc i demostra que és una lliga molt igualada i competitiva. Això fa pensar que fins les últimes jornades no s’haurien de decidir el descensos i especialment aquest any serà així. Per part nostra hem de seguir igual, aconseguir la permanència el més aviat possible.
Com valoreu la continuïtat de Jose Antonio Ruiz a la banqueta?
Ho valorem moltíssim, ja ens coneix de la temporada passada i vam assolir en escreix tots els objectius marcats a inici de curs. No hi ha res millor que poder mantenir el bloc de l’any passat i poder seguir funcionant de la mateixa manera.
Com creus que es tracta l’esport femení en els mitjans a Osona? I en general?
Cada vegada se li està donant més importància. Des de que estic al 1r equip femení ho he pogut veure, se n’està parlant molt més i està tenint molt més pes. Encara estem un mica lluny d’està a l’alçada de la repercussió que tenen els homes i espero que seguim fent passos endavant i que puguem ser rellevants i importants en els mitjans, de la mateixa manera que ho és l’esport masculí. En general també crec que està passant el mateix i estan ajudant molt les jugadores i la premsa que ja comença a donar símptomes de que l’esport femení importa.
‘’Encara estem un mica lluny d’està a l’alçada de la repercussió que tenen els homes i espero que seguim fent passos endavant i que puguem ser rellevants i importants en els mitjans…’’
Has patit algun tipus de fet masclista en un camp de futbol?
La veritat és que sempre ens hi trobem, per petit que sigui, ens passen dins i fora al camp, com per exemple a l’hora de compartir espais o disposar-ne d’ells. Podria fer memòria i explicar moltes anècdotes, a dins el camp el que més recorrent m’he trobat ens el últims anys són àrbitres fent mossa sobre diverses accions de partit. Ho comenten amb els assistents i es riuen d’algunes accions. Però bé, de situacions ens en trobem a diari, que a vegades poden semblar insignificants i malauradament sempre hi són. Nosaltres el que fem és no dona’ls-hi més importància perquè sinó ens enfadaríem cada setmana.
Com veus el futur del futbol femení a la comarca?
El veig molt il·lusionant. Si ens fixem amb els equips sèniors, en tenim un a Nacional, un a Preferent i dos més a Primera. Podem considerar que tenim quatre equips que estan competint a categories de nivell i això significa que les coses s’estan fent bé. Molts clubs tenen equips juvenils i equips de base que faran que amb el pas dels anys hi hagin més nenes que s’interessin pel futbol, com per exemple aquí al Vic aquesta temporada tenim un equip benjamí femení per primera vegada. La idea és intentar fer créixer la base, animar a les nenes a provar-ho i posar tots els mitjans per poder augmentar i mantenir aquestes categories que els clubs tenen actualment.