Joana Comas és una jugadora osonenca que competeix amb el Vila-Sana en l’OK Lliga Femenina des de fa tres temporades, quan va abandonar el CP Voltregà. En el que portem de lliga, és la màxima golejadora del club del Pla d’Urgell amb 12 dianes.
Malgrat que vau guanyar l’últim partit d’aquesta primera fase de l’OK Lliga Femenina, us heu quedat a només un punt de classificar-vos per lluitar amb els millors equips de la lliga. Com afronteu aquesta segona fase de la temporada?
Per nosaltres va ser un cop bastant fort no poder-nos classificar per la lliga de dalt. Ara mateix estem intentant buscar la motivació i intentar afrontar aquesta segona fase de la millor manera possible. És veritat que les aspiracions que teníem a la primera fase eren molt superiors, però ara ens centrem en petits objectius que poden ser tant a nivell personal com col·lectiu. De cara la segona fase, hem d’intentar fer els màxims de punts possibles, tenint en compte que amb tots els equips que ja hem coincidit en la primera fase vam aconseguir bons resultats.
Ets la màxima jugadora del Vila-Sana en el que portem de lliga, amb un total de 12 gols. Com valores aquesta xifra?
Ho valoro molt positivament perquè feia algunes temporades que no marcava tants gols i no tenia aquest joc d’encarar tant a porteria. Suposo que aquest fet de marcar més gols és perquè ara tinc més confiança en mi mateixa i puc aportar altres coses a l’equip que potser altres anys no ho feia.
Tot i que acabeu la primera fase cinquenes, heu estat el segon equip menys golejat del vostre grup, amb 28 gols encaixats, dos més que el Generali Palau de Plegamans. Creus que, defensivament, sou un dels equips més sòlids?
La veritat és que no ho sé. Si que és veritat que fins ara teníem en Jordi Capdevila d’entrenador que portava molts anys treballant amb l’equip i havia creat un bloc molt sòlid, que ens havia fet treure molt bons resultats, tot i que en aquesta última fase de la temporada no havíem aconseguit els objectius proposats. A més, a nivell tàctic estàvem molt ben treballades i espero que continuï sent així amb el nou entrenador.
En què creus que hauríeu de millorar per poder competir de tu a tu amb els grans equips de la lliga? Voltregà, Manlleu, Palau, Telecable, Cerdanyola…
El que ens faltava era un punt d’encert a porteria. També vam tenir moltes faltes de concentració en defensa. Aquests equips que no deixen de lluitar ni un segon, al moment en el que tu et despistes, t’acaba repercutint cap a negatiu. El nostre equip encara és jove i a vegades quan estem cansades no sabem aguantar la intensitat del joc i tenim alguns errors. Tot i així, contra el Voltregà i el Palau vam competir de tu a tu i van ser partits molts interessants, en els quals vam aprendre molt. Ens hem quedat amb ganes de posar-nos a prova contra el Manlleu, el Telecable i el Cerdanyola, que ja hi vam jugar a la lliga catalana (Cerdanyola) i vam tenir la sort de guanyar. Per tant, no sé què hauria passat en aquesta segona fase.
Dins el club, com esteu vivint aquesta temporada tant estranya en la que no pot assistir públic als pavellons? Us resta motivació?
Estem notant molt la falta del públic pel fet de que nosaltres tenim uns animadors, els Utxa’s, el jovent del poble, que venia tant als partits de casa com també en bastants partits de fora i, era pràcticament la sisena jugadora. Actualment trobem a faltar molt el caliu que donaven i l’ambient que hi havia al pavelló, perquè hi havia dies que es creava un nucli que ens donava molta força i moltes vegades havíem remuntat partits gràcies a ells. No ens resta motivació, però és veritat que ells ens donaven una empenta que aquest any no l’hem acabat de trobar. La motivació, al final, ens la posem nosaltres, el que passa és que els resultats no han arribat i no sé què hagués passat si la grada hagués estat plena. Tant debò ens haguessin pogut ajudar a remar en tots els partits i canviar algun resultat que per mala sort aquesta temporada l’hem acabat perdent.
Com us va afectar l’aturada de l’esport per la crisi sanitària l’any passat quan esteu acostumades a entrenar i competir cada setmana?
Al principi quan va començar tot ens pensàvem que duraria dues setmanes. Llavors, els entrenadors ens van donar dues setmanes de descans, però quan vam veure que això s’anava allargant, vam començar a fet tot un treball tant a nivell físic com tàctic, que ha donat fruits aquesta temporada. Primer ens connectàvem totes online i entrenàvem dos dies la setmana juntes, a més d’entrenar algun dia per separat, i ens donaven feina a nivell tàctic com ara fer scouting o analitzar vídeos de les rivals i nostres.
A nivell individual ens va aportar un creixement a nivell tàctic que a dintre la pista no pots arribar a veure. El fet de parar la competició va ser un xoc molt fort, com per tots els esportistes, perquè no estàs acostumat a entrenar a casa ni que de cop no tinguis partit al cap de setmana. Però l’staff tècnic va treballar molt perquè no perdéssim la motivació.
El passat novembre vas tornar a Sant Hipòlit, la que va ser casa teva, en un partit que vau perdre per la mínima (3-2). Com vas viure aquell partit?
Per mi tornar a jugar a Sant Hipòlit sempre és molt especial. Tens aquells nervis i pessigolles a dintre a la panxa que no et deixen estar tranquil·la, però tot això li dóna un punt de motivació que fa que lluitis el triple. És veritat que en aquell partit portàvem 30 segons quan es va lesionar la Reggina i va ser un punt negatiu que no ens va acabar de donar l’empenta per seguir lluitant en certs moments del partit. Però el fet de perdre va ser perquè no vam poder rematar el partit en el moment que el teníem més encarat a la nostra banda i, el Voltregà, òbviament, no perdona cap error teu.
Aquesta és la teva tercera temporada al Vila-Sana. Com estàs vivint aquesta etapa? Et vas adaptar bé a l’equip, o et va costar una mica al principi?
Jo ja porto 3 anys al Vila-Sana. Em vaig adaptar molt bé a l’equip perquè les companyes ja les coneixia i són molt agradables. Em van obrir les portes molt bé. Actualment estem vivint una situació bastant complicada a nivell intern i hem de superar moltes coses que d’aquí un temps tindran resultats positius. Jo em quedo amb tot el que vindrà després, perquè serà molt positiu per totes.
Com et definiries com a jugadora d’hoquei? Quines creus que són les teves virtuts o el que pots aportar més a l’equip?
Em resulta bastant complicat definir-me! Penso que cada dia estic buscant coses noves i intentant millorar en tots els aspectes. Em considero bastant lluitadora i intento tirar les coses endavant.
Actualment jugo d’una manera que intento portar el rol de fer jugar a l’equip i m’estic sentint molt còmode. A més, al final, algunes jugades acaben en gol. Estic molt contenta i espero seguir així! Tot el que puc aportar ara i, si en un temps ho puc millorar, benvingut sigui.
A nivell personal, tens marcat algun objectiu a curt termini? Com per exemple marcar una xifra determinada de gols, guanyar algun títol com la lliga o la copa, jugar a l’estranger…
Sí, tinc marcats objectius! A mi m’agrada dividir-los entre els objectius del dia a dia, que són els que intento treballar als entrenaments i em poso a nivell personal, i per altra banda els objectius a curt termini, com intentar marcar el màxims de gols possible. No tinc cap xifra en concret, però sempre intento millorar-la. A nivell d’aconseguir títols, òbviament que tinc aquests objectius marcats i estic treballant molt a nivell personal i col·lectiu amb tot l’equip perquè puguin arribar.
Quin és el moment més especial, fins ara, de la teva carrera esportiva?
Si hi faig un cop d’ull em vénen molts moments al cap! Si m’haig de quedar-me en un, seria quan amb el Voltregà vam guanyar la Copa d’Europa a Manlleu en els penals. Va ser la meva primera Copa d’Europa i estava molt nerviosa, però en aquella època teníem un equip amb molt bones companyes. Guanyar el títol europeu contra el rival directe i als penals va ser un moment increïble. Cada vegada que ho recordo se’m posa la pell de gallina!
Són suficients les retransmissions que es fan dels partits per okliga.tv perquè l’hoquei i l’esport femení tingui més ressò?
Des del meu punt de vista, per mi no són suficient les retransmissions que es donen de l’hoquei femení. Des de Lleida TV ens donen tots els partits que fem a casa i pel que ens arriba de la seva informació ens veu bastanta gent. Però sí que és veritat que falta molta feina a nivell de mitjans de comunicació d’intentar fer el ressò màxim per poder arribar a molta més gent. Actualment, gràcies a la Covid-19, molta gent està mirant partits online i això fa que les xifres pugin i que la gent tingui ganes de veure hoquei. Espero que d’aquí poc retransmetin un partit d’hoquei femení per Esport 3 que es troba bastant a faltar.