Eric Vargas és el capità d’un equip històric d’hoquei com és el Voltregà. Des de petit ha vestit sempre la samarreta blanc-i-blava i ha lluitat pel seu equip al Pavelló Oliveras de la Riva. Amb el número 3 a l’esquena, aquesta temporada havia marcat 9 gols a l’OK Liga, que malauradament no es va poder acabar. Després d’una temporada que va costar d’arrencar, Vargas continuarà defensant els colors del Voltregà i donant alegries a la seva afició.
Eric, com has viscut el confinament? Com afecta a un esportista no poder competir i haver d’entrenar individualment des de casa?
El tema del confinament l’hem portat com hem pogut tot i que jo, per exemple, a la feina he estat treballant tots els dies sense parar. Entrenar és el que s’ha portat més diferent.
El Voltregà ha set un dels equips més actius a les xarxes durant el confinament, oferint sessions físiques virtuals o impulsant reptes. Com valores aquestes iniciatives?
Les sessions de físic a casa impartides per en Pol Parareda han set una gran iniciativa, igual que tot el que feia en Dani i, els altres aspectes que han estat molt bé per amenitzar aquesta espera del confinament.
Tot i que hi ha hagut competicions que s’han pogut reprendre, l’OK Liga es va suspendre. Tenint en compte que faltava un partit per acabar la fase regular i el play-off, creus que va ser una decisió encertada?
Jo crec que no va ser una decisió encertada perquè si es va donar un campió s’haurien d’haver donat descensos, sinó que no es doni ni campió ni descensos. Per altra banda, el gran problema és que es van donar ascensos als equips de Nacional Espanyola, i això fa que s’hagin carregat el play-off, una mesura que, des dels jugadors i gran part de l’afició, era com una espècie de solució per poder fer reviure el nostre esport.
Perquè us va costar arrencar en aquesta última temporada? La primera victòria va arribar a la jornada 10, quan vau guanyar 2 a 3 a Palafrugell.
Ens va costar molt perquè veníem de molts anys amb un estil de joc i el vam canviar totalment. Vulguis o no costa adaptar-se a noves metodologies, però jo crec que quan ho vam tenir una mica rodat vam fer un pas molt gran endavant.
Creus que si no s’haguessin aturat les competicions, el Voltregà hauria pogut guanyar la Copa de la CERS?
Creure és molt maco! Estàvem a quarts de final de la CERS i teníem possibilitats, havíem tret un resultat positiu amb una victòria a casa davant el Caldes i crec que podríem haver arribat a la Final Four i perfectament plantar cara pel títol.
En la temporada que ve s’eliminarà el play-off i l’OK Liga tornarà a ser una lliga regular. Ets partidari de que hi hagi play-off? Perquè?
Sóc partidari del play-off, s’han de fer coses per fer reviure el nostre esport. Amb totes les mesures que han pres de finalització de la temporada s’han carregat el nostre play-off i crec que és una decisió molt mal encertada.
Hi ha alguna manera de frenar el Barça perquè no sigui campió?
El Barça? Què vols que et digui. El play-off ajuda a que doni més variabilitat perquè equips com el Liceo o el Reus, en partits entre ells, poden treure més bons resultats. En canvi, en una lliga regular, penso que el Barça punxa molts pocs cops i, els seus rivals directes, és més probable que punxin.
Perquè creus que són tant superiors els blaugranes?
Així de simple; un dels seus jugadors cobra el triple que el pressupost que té el Voltregà. Què vol dir això? Si el poder econòmic d’un club fos el mateix que el del Barça, segurament hi podria haver una lliga igualada i seria molt millor per tothom. No és el cas però és el que hi ha. A vegades també s’ha de tenir en compte que els jugadors de molts equips com és el nostre es lleven a les 7 del matí cada dia per anar a treballar. Els del Barça només juguen a hoquei, són professionals.
Petxi Armengol i Mia Ordeig ja no seran jugadors del Voltregà en la propera temporada. Com de sensibles són aquestes baixes pel club?
Són baixes molt importants perquè en Petxi portava 5 o 6 anys que va tornar i era un puntal dins l’equip. Ens aportava molts bons moments de rendiment esportiu durant els partits i era un jugador molt determinant. En Mia l’hem tingut un parell d’anys i també ha aportat experiència i rendiment.
Com valores la plantilla que tindreu la pròxima temporada? i la continuïtat de Manolo Barceló?
El club s’ha mogut bastant bé en el mercat perquè és molt complicat trobar jugadors de nivell. Amb el fitxatge den Roger Font trobo que és un gran encert; un jugador de la casa que ha fet una molt bona temporada; En Palazón em sembla un jugador molt capacitat i amb molt bones virtuts ofensives i defensives; en Gerard tots el coneixem i ve per ser el puntal d’aquest equip i aportar experiència en un equip que, de mitjana, tindrà 21/22 anys.
I què en penses de la continuïtat d’en Manolo Barceló?
La continuïtat d’en Manolo em sembla una gran decisió perquè, com es va veure a mitja lliga i més cap aquí, vam començar a treure bons resultats i crec que és un gran entrenador.
Què significa per tu ser el capità d’un equip històric com el Voltregà?
Ser el capità per mi és un honor i un sentiment molt gran perquè jo sento els colors com ningú en aquest club. Crec que és una manera molt bona de demostrar el sentiment que té aquest club.
Què podem fer perquè un esport com l’hoquei tingui més ressò en els mitjans de comunicació?
El play-off era un pas endavant per, almenys veure els partits del play-off amb uns pavellons plens i amb resultats més vius que no pas amb una lliga regular. Era una gran oportunitat per fer créixer el nostre esport, que això ja ve condicionat pels mitjans de comunicació.
Fins ara, quin ha estat el millor moment que has viscut vestint la samarreta del Voltregà?
Un dels millors moments podria ser perfectament els quarts de final que guanyem el Reus a Blanes; les semi-finals de la CERS, encara que són un punt molt agre, també són uns moments molt bons i penso que hem de seguir treballant per poder viure’n encara de millors,