Tota persona que jugui unes poques hores a Returnal s’adonarà que, el nou llançament exclusiu per la PlayStation 5, serà una navegació fluida entre una amarga frustració i una devoció terrenal. Acumular tensió i avançar poc o gens en la història, sembla increïble però té regust a victòria. Te’n vas a dormir content, amb tensió però satisfet.
Tot just fa unes setmanes, ningú hagués matat per aquest joc, despertava certa indiferència. Avui l’envolta una aura de reconeixement i brillantor pel nou concepte. La unió perfecta entre la singularitat de la indústria indie dels videojocs amb la superproducció de Sony, que dona una envergadura sense precedents en un joc d’aquestes característiques. És el gran mèrit de l’estudi finlandès que l’ha desenvolupat, la fusió d’originalitat i frescor amb el vertigen de l’arcade.
Una història que et deixa glaçat
La història del joc és esfereïdora. Selene, una jove astronauta, queda atrapada en un planeta alienígena i es veu obligada a viure en un bucle que reprèn cada cop que la maten els aliens. I no resulta baladí, perquè el sistema de joc no és gens senzill. Es requereixen hores per agafar-li el truc a les armes, i per tant, el bucle es repeteix inevitablement diverses vegades. Un cop dominada la tècnica, no resulta complicat adaptar-se a les noves prestacions que generen les millores de les armes. Salts, piruetes, i una quantitat ingent de boles de colors que et disparen els bitxos i has d’esquivar.
La història del joc és esfereïdora. Selene, una jove astronauta, queda atrapada en un planeta alienígena i es veu obligada a viure en un bucle que reprèn cada cop que la maten els aliens.
Malgrat els bucles temporals puguin semblar, a priori, esgotadors, l’experiència quan jugues evoluciona cada cop més. Has passat pel mateix lloc quaranta vegades, però cada salt és únic perquè d’ell en depèn la teva subsistència. Els escenaris són canviants perquè tens l’oportunitat d’incidir sobre ells, tens la peça que fa canviar el transcurs de la història, com si d’una mena de destí es tractés. En l’afany de buscar un destí diferent, no obstant, també trobaràs pedres en el camí. El risc-recompensa està, valgui la redundància, ben compensat. Si fas un pas en fals pensant que ja ho saps tot d’aquell mapa, t’ensorres en les profunditats del planeta. I torna a començar.
En el millor dels casos, et pots trobar el rifle preferit a la primera de canvi, que t’ajudarà i millorarà ràpidament les teves habilitats. A mida que s’adquireix experiència del joc es pot comprar millores de dany, i una porció doble de la barra de vida. Després de moltes hores de jugar, xocant una vegada i un altre contra el mateix mur i morint per errors absurds, Returnal fa clic dins el cap del jugador, i deixa de ser una història de bucles temporals per ser una història lineal estratègica, en la que cada passa compta més que l’anterior, i els números i lletres de la pantalla deixen de ser només això. L’experiència ha canviat i només falta arribar al final de l’últim bioma per refer el destí de Selene.
Foto: IGN España