Opinió de Marc Angrill
Aquest març hem fet dos anys i no sé si és molt o poc, però tinc la sensació que hi ha hagut un salt enorme entre el que era Lúdica el primer any i el que és ara. Mirant enrere veig com ha crescut per dins —sumant col·laboradors, definint el nostre enfocament i to, sent més eficients amb les feines, posant en marxa noves iniciatives— i per fora, arribant a nous públics i rebent felicitacions de molta gent, incloses algunes persones bastant conegudes. Es fa difícil de valorar l’abast que estem aconseguint; si bé tenim les dades quantitatives, com que hem doblat el trànsit web d’un any a l’altre i que les xarxes creixen a bon ritme, qualitativament només tenim els comentaris de la gent i pures intuïcions de fins a on pot créixer un mitjà en català especialitzat en videojocs.
La filosofia de treball de Lúdica és anar pas a pas desenvolupant el projecte, aprofitant cada recurs al màxim i gestionant el temps i l’esforç per ni quedar-nos quiets ni cremar-nos, ja que de moment no hem assolit la viabilitat ni tenim el suport de cap entitat. Seguint aquesta lògica, vam començar centrats en els articles, generant un volum considerable de textos majoritàriament atemporals. Després vam afluixar el ritme de textos per oferir varietat de formats: alguns especials en vídeo, la secció Lúdica TV amb una selecció de continguts en vídeo de col·laboradors, i el podcast. Per si no fos prou, hem estrenat un canal a Twitch amb motiu del segon aniversari.
De la mateixa manera que la producció de continguts, la difusió també l’hem anat estenent amb nous canals, des de Facebook, Twitter, Instagram i el butlletí a YouTube, LinkedIn, Mastodont i Telegram (segur que molts no sabíeu tots els canals). Encara ha estat més clau optimitzar el posicionament i la velocitat de càrrega de la web, la qual, tot i que molta gent ni se n’haurà adonat, hem anat redissenyant i millorant constantment i, en especial, el setembre de 2020.
Uns altres assoliments que vull destacar són les relacions que hem anat teixint amb entitats i mitjans. Col·laborem amb Gaming.cat i Plataforma per la Llengua, estem associats a l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i a Creadors, i tenim un acord de suport mutu amb Núvol i amb Ab Origine.
Alguna cosa grossa sembla que s’està creant si et fixes en la quantitat de gent que s’anima a generar continguts i obrir debats sobre videojocs en la nostra llengua. No és només mèrit nostre, és clar, els companys de Gaming.cat i totes les comunitats i els qui fa temps que hi són a títol personal segur que en són responsables, però el fet que existeixi un mitjà professional per força contribueix en el reconeixement d’un espai en català sobre videojocs, una esfera pública si ho voleu dir així, sobretot de cara al públic general.
El nostre repte principal, però, segueix sent assolir un mínim de professionalització perquè Lúdica pugui subsistir sense dependre del voluntarisme. Tot just hem aconseguit els primers anunciants, que procurem que sempre s’alineïn amb els interessos del nostre públic. Hem guanyat dos petits premis, la Beca Aixeta i el 2n premi del Campionat Crea en Català. Però la saba que realment manté viva Lúdica és el suport dels subscriptors. Tota la resta són petits ingressos puntuals. Són els nostres subscriptors els qui fan que seguim aquí i que puguem fer créixer la revista. A ells i elles, el nostre profund agraïment. Perquè cap d’aquests petits o grans assoliments hauria estat possible.