Article de la redacció cap de setmana de Catalunya Ràdio

Els participants a la cimera de l’ONU es comprometen de manera pràcticament unànime a accelerar la restauració de 1.000 milions d’hectàrees de terreny degradades arreu del món

La COP15, la cimera de l’ONU que s’ha fet aquests dies a la Costa d’Ivori, ha aconseguit el compromís de prop de 200 països participants per actuar contra la desertificació. Els estats s’han compromès a accelerar la restauració de 1.000 milions d’hectàrees de terreny degradades arreu del món des d’ara fins a l’any 2030.

Catalunya també pateix desertificació

A Catalunya, la sequera, el canvi climàtic i els usos agrícoles i industrials fan augmentar el nombre de terres en procés de desertificació. Els incendis forestals són una de les causes que empobreixen els sòls i, tot i que s’intenta recuperar-los, no sempre s’aconsegueix.

Un d’aquests punts crítics és el Bruc, on l’any 2015 hi va haver l’incendi d’Òdena, però també trobem exemples de desertificació provocats per explotacions mineres al Garraf, o d’altres de derivats dels efectes del canvi climàtic al País Valencià, Múrcia o Almeria. L’equip del CREAF experimenta amb diverses fórmules per lluitar contra aquest empobriment del sòl. La dels tecnosols és una de les que els estan donant més bons resultats.

També han desenvolupat un sistema per captar l’aigua de la boira i fer-la servir per regar plantacions de zones en procés de desertificació. L’estan provant a les Canàries i calculen que amb cada captador que instal·lin podran recollir fins a 5.000 litres d’aigua diaris per regar els arbres que es replantin.

El Pirineu adapta la política contra incendis a la situació climàtica

L’emergència climàtica fa els boscos més vulnerables que mai als incendis, i això inclou àrees que fins ara no s’havien prioritzat a l’hora de fer tasques de prevenció. És el cas del Pirineu, on, a petició dels ajuntaments, que són els principals gestors dels boscos, s’estan duent a terme diverses actuacions amb un pressupost per als pròxims quatre anys que supera els 8 milions d’euros.

Les amenaces són la sequera i les altes temperatures combinades amb l’elevada quantitat de massa combustible que s’ha acumulat als boscos del Pirineu.