Article de Fede Cedó a La Vanguardia

Una jornada de la UPC sobre la restauració de la costa catalana constata de nou la fragilitat del litoral

La jornada “La restauració de la costa catalana sota un canvi de clima” organitzada ahir pel Centri Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (Ciirc) de la Universitat Politècnica de Barcelona, va tornar a posar en evidència la fragilitat de la costa catalana. Així, es desprèn que el 54% de les platges, en el 2030 no seran hàbils “per a mantenir els serveis actuals”.

Un detall que donava a conèixer Salvador Samitier, director del Observatori de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), que al seu torn apostava perquè, en l’horitzó del 2030, es restaurin les platges mitjançant sistemes naturals i s’eviti que l’increment del nivell de la mar danyi encara més les costes catalanes.

Els experts advoquen per mètodes naturals per a regenerar les platges i tecnologia per a predir temporals

Les platges, en regressió per l’impacte del canvi climàtic i la vulnerabilitat del litoral sotmès a elevats riscos d’inundabilitat precisen segons els experts, una nova estratègia, en la qual serà clau la inversió econòmica. En aquest sentit, Jesús Fierro, director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral de la Generalitat, va criticar la falta de compromís de l’Estat “que des del 2018 incompleix l’estratègia d’inversió” subscrita.

Un clar exemple de regressió de les platges es dona a Barcelona. Patricia Jiménez, de la direcció de platges de l’Ajuntament, va detallar que el litoral barceloní, amb una extensió de 15 quilòmetres compta amb nou platges, dos ports esportius i una platja dura, “perd cada any 30.000 m3 de sorra” pel que l’Ajuntament ha instaurat un programa de gestió intel·ligent de sediments “per a coordinar els moviments de sorra, d’acord amb l’assessorament d’un grup d’experts sobre el litoral.

Juantxu Barroso, director general de Polítiques de Muntanya i Litoral, va advocar per una gestió intel·ligent per a la redistribució de sediments en aquelles àrees que, com el delta de l’Ebre o la costa del Maresme, precisen una urgent regeneració. Va advertir no obstant això que caldrà replantejar si espais com la zona de càmpings del Maresme nord “han de traslladar-se”.

Barroso, igual que el catedràtic de la UPC i director del programa europeu Rest-*Coast, Agustín Sánchez-Arcilla, són partidaris d’aplicar solucions naturals i menys agressives en el litoral. Col·locar “barreres rígides és un parany del passat” asseverava el també director del laboratori d’enginyeria marítima de la UPC, partidari de barreres flexibles per a disminuir l’impacte de l’onatge “que la pròpia naturalesa ajudarà a mantenir”. Un desafiament, va advertir, “per a la nova enginyeria verda”.

Catalunya pateix una mitjana de cinc temporals a l’any, amb la tendència que els del tipus cicló vagin en augment. El va detallar Sotiris Assimenidis, investigador del Servei de Meteorologia de Catalunya. Sarai Sarroca, directora del servei, puntualitzava que “cal disposar de més dades i estudis” per a elaborar una base de dades oceanogràfica operacional, que ja s’està creant amb la instal·lacions de boies i radars oceanogràfics en el litoral, les dades del qual permetran aportar “projeccions climàtiques i detectar com seran els temporals en el futur i així ajudar a minimitzar els seus efectes. Però per a això, va assegurar “cal facilitar la presa de decisions”.

El transvasament de sediments mitjançant l’ús de dragues, és un altre dels àmbits de discussió entre els investigadors, com va deixar patent l’actual president del Port de Barcelona, Damià Calvet, qui va posar en dubte la necessitat de transvasar sorra “eternament” des dels ports a les platges, una mesura que ara és obligatòria per a algunes instal·lacions portuàries.