El 26 de desembre, Sant Esteve, és un festiu que gairebé només es celebra a Catalunya. La tradició defineix aquest dia com el dia en que, aquelles persones que hagin hagut de desplaçar-se per anar a reunir-se amb els seus familiars durant els dies de Nadal, tornen a casa. Generalment, segons passava antigament, aquests moviments solien ser del camp a la ciutat.
Amb aquest significat segurament avui dia perdut o sense massa sentit, tenint en compte que la mobilitat actual és molt diferent a la de fa segles enrere, hi ha una altra figura, en aquest cas gastronòmica, que també marca aquest dia a Catalunya: els canelons.
Amb uns orígens incerts amb algunes teories del seu naixement que els ubiquen a Itàlia, el que està clar és que els canelons de Sant Esteve són una recepta de subsistència i reaprofitament (almenys, en el seu sorgiment).
Les sobres dins el cilindre
Venint d’uns dies de carn d’olla, gall d’indi i menjars copiosos, els canelons es defineixen com un menjar de transició entre els grans àpats a la dieta quotidiana. D’aquesta manera, la història diu, que quan les persones tornaven a casa seu, reaprofitaven els sobres de carn del dia anterior per fer els canelons.
Enrotllats amb pasta de full, la carn s’introdueix a dins, barrejada amb verdures i, d’aquesta manera, no es llença el menjar.
Dels orígens més humils, els canelons han esdevingut un menjar internacional i bons a qualsevol època de l’any. A dia d’avui, a més, tampoc es poden imaginar els canelons un bon tou de beixamel o crema de llet per sobre, però això, ja és una invenció més moderna. #cuinacatalana
