A base d’ous, farina, sucre, llard i pinyons; la coca de llardons és un postra indispensable de la cuina tradicional catalana.
Ja ve sigui per acabar un àpat familiar, acompanyar el cafè a l’hora d’esmorzar o menjar-ne un retall per berenar, aquest aliment no necessita presentació perquè la seva popularitat, gust i admiració és màxima.
Menjar típic, sobretot, del Dijous Llarder, d’on neix la aquesta brioixeria dolça?
De la invasió Romana a la ocupació àrab
Segons marca la història, van ser els soldats romans, durant la invasió a la Península Ibèrica – entre el anys 200 i 20 a.C – qui van introduïr el principal ingredient de la coca de llardons a territori català: el llard. El llard, que es tracta del greix de la carn de porc, és molt utilitzat a la tradició culinària italiana i, segurament, això va ser el que el va fer introduir aquí. Ja va ser en aquell moment, que els romans van incloure el llard amb una mena de barreja de farina i ous.
Anys més tard, ben entrada a l’Edat Mitjana, van començar les elaboracions més semblants a l’actual, especialment, perquè s’hi va sumar un ingredient clau en l’elaboració de la coca de llardons: el sucre, provinent d’Amèrica.
La història de la coca de llardons, finalment, ve molt marcada per l’ocupació àrab de Catalunya, cap al segle VIII. És en aquell moment, que amb l’entrada d’algunes espècies i els fruits secs, la coca de llardons passa a incloure els pinyons i, per tant, esdevé la coca que coneixem avui dia.
Noves versions i consolidació
Al llarg dels segles de la seva invenció, la coca de llardons ha esdevingut un clàssic a les pastisseries catalanes i a totes les taules. De la versió més clàssica, n’han sorgit noves versions amb ingredients gustosos i populars, ja sigui la xocolata, la fruita confitada o la crema.
Aprèn a fer la coca de llardons a la recepta que et proposem! #tradició #cuinacatalana
