Si hi ha un plat més típic, tradicional, popular i clàssic de la cuina catalana aquest és el pa amb tomàquet. Per acompanyar, com a base d’un altre plat, per esmorzar, dinar, berenar o sopar, el pa amb tomàquet és un indispensable i un comodí a tota hora i a tot arreu.
Però, d’on neix aquesta combinació tant nostrada?
Els historiadors marquen l’origen del pa amb tomàquet entre el segles XVIII i XIX quan el pa era un dels aliments més populars a les llars catalanes i el tomàquet s’havia consolidat amb força al camp del país després de l’arribada des d’Amèrica al segle anterior.
La senzillesa del plat topa, també, amb la senzillesa del seu sorgiment. En una Catalunya rural, amb famílies extenses al camp i moltes boques per alimentar, i sovint, amb pocs recursos, el pa amb tomàquet neix com una combinació de reaprofitament.
El pa, un acompanyament omnipresent en aquell moment, sovint acabava sec al cap d’un o dos dies. El fet de sucar-lo amb un tros de tomàquet, sovint madur també i no apte per al seu consum, permetia que el pa s’estovés i, per tant, ambdós aliments es poguessin aprofitar.
Des de llavors, aquesta combinació que segur en el seu moment no s’esperava que triomfés tant, ha esdevingut un emblema de la cuina catalana i, inclús, del territori català.
