Heu sentit mai a parlar de la matança del porc?
Els orígens d’aquesta tradició es remunten a la Catalunya rural dels segles XVIII i XIX. En aquell moment, gairebé totes les famílies dels pobles catalans, tenien una petita explotació de porcs d’engreix a casa. De fet, més enllà de les masies que solien tenir una granja annexa, la resta d’habitatges sovint tenien unes petites corts als baixos.
Allà podien tenir-hi entre un parell i prop d’una desena de porcs per engreixar i, a la tardor, sacrificar-lo per omplir les reserves de carn per la resta de l’any. La tradició marca que l’anomenada “matança del porc”, es fa el dia de Sant Martí (11 de novembre), amb l’objectiu d’omplir el rebost per la resta de l’hivern.
Com també deveu saber, del porc s’aprofita tot, per tant, d’aquesta pràctica en sortien les botifarres, les llonganisses, els fuets, el llom i el pernil, i de més, pel consum propi.
Aquesta s’ha anat perdent d’ençà de l’èxode rural de finals del segle XIX i principis del segle XX. Ara bé, el sacrifici de Sant Martí suposava un gran exemple de l’autoabastiment, l’autosuficiència i una manera, més o menys sostenible, de consumir la carn. Un aspecte que també s’ha perdut, completament, amb la industrialització alimentària.
Sovint, a dia d’avui, la matança del porc s’ha convertit en una pràctica col·lectiva i sovint una festivitat del poble. D’aquesta manera, doncs, ha anat sobrevisquen d’aquesta manera.
