Conversió a l’usuaricentrisme

Enrere han quedat els dies en què l’usuari era només un espectador. Aquest és un nou món modern on l’usuari és el rei i gaudeix de total llibertat.

El nombre de dispositius per usuari és cada vegada major, i es connecten des de qualsevol lloc en qualsevol moment; l’Internet és més dinàmic que mai.

Això ha conduït a aquest nou escenari marcat per l’atenció a l’usuari i la flexibilitat. Internet ha acabat provocant un canvi de mentalitat; ara manté els usuaris connectats de forma bidireccional i amb ràpida sincronització.

 

Els canvis que han significat la redefinició d’Internet han tingut dos moments clau, la Web 2.0 i la Web 3.0.

Web 2.0

La Web 2.0 és la segona generació de la web, basada en una comunitat d’usuaris. És passa d’una web informativa, creada per experts de la que s’és espectador a una web social, on qualsevol pot participar. Gràcies a això apareixen aplicacions Web molt potents i senzilles de manejar enfocades a l’usuari final. S’inicia una societat que s’informa, es comunica i genera coneixement.

 

Tim Berners-Lee i Robert Cailliau van inventar la web al voltant de 1990. Durant aquestes dues últimes dècades ha sofert una evolució extraordinària i sorprenent. Gràcies a l’evolució de la tecnologia, en el 2004 ha aparegut el concepte de Web 2.0. El terme Web 2.0 va ser utilitzat per primera vegada per Darcy DiNucci el 1999, en el seu article “Fragmented future”; encara que no va ser fins a 2004 quan Tim O’Reilly ho va fer popular.

L’usuari és el centre de la Web 2.0, n’és el protagonista, i ell mateix crea i comparteix continguts, La suma d’esforços individuals per compartir els coneixements no fa més que augmentar la utilitat del servei. Els llocs Web 2.0 actuen més com punts de trobada o webs depenent d’usuaris, que com webs tradicionals. A més no és necessari grans coneixements tècnics per crear un espai a internet.

Amb aquesta característica principal de permetre la participació de l’usuari com a contribuïdor actiu i no només com a espectador passiu dels continguts de la Web, els consumidors passen a ser Prosumers, productors i consumidors.

Això ha desembocat en un auge de blocs i xarxes socials, webs creades a plataformes d’autoedició, etiquetatge col·lectiu, en aplicacions webs dinàmiques i en comunicació a temps real, conduint a un “beta perpetu” on la Web 2.0 es va reinventant permanentment.

Formen part de la Web 2.0

Blogs, com Blogger

Són espais web on els seus autors escriuen cronològicament articles i els lectors deixen els seus comentaris. Són llocs web periòdicament actualitzats que recopila cronològicament texts o articles de un o varis autors, i de gran varietat de temes.

Wikis com Wikipedia 

Són una col·lecció de pàgines d’hipertext. Pot ser visitada i editada per qualsevol persona en qualsevol moment.

RSS 

RSS, és Really Simple Sindication. És un format que permet que uns programes anomenats “agregadores” presenten el contingut d’una pàgina web sense necessitat de visitar-la. Utilitzat un “agregador”, l’Internauta pot subscribir-se a vàries pàgines web i rebre automàticament totes les novetats de les pàgines a un mateix lloc.

Sistemes per compartir multimèdia

YouTube
Fliker
SlideShare
Deviantart
Scibd

Xarxes Socials

Llocs web on cada usuari té una pàgina on publica continguts i es comunica amb altres usuaris. Per exemple  Facebook, Twitter, Tuenti, Hi5, Myspace o Instagram, entre d’altres. També trobem xarxes socials professionals, dirigides a establir contactes dins el món empresarial  com seria el cas de Linkedin, Xing, eConozco o Neurona.

Recursos per emmagatzematge

Sorgeixen entorns que ens permeten emmagatzemar recursos o continguts a Internet, compartir-los i visualitzar-los quan ens convingui. Constitueixen una immensa font de recursos i llocs on publicar materials per a la seva difusió mundial. Existeixen de diversos tipus, segons el contingut que alberguen o l’ús que se’ls dóna:

Documents

Google Drive i Office Web Apps (OneDrive), en els quals podem pujar els nostres documents, compartir-los i modificar-los.

Videos

Youtube, Vimeo, Dailymotion, Dalealplay… Contenen milers de vídeos pujats i compartits pels usuaris.

Fotos

Picasa, Flickr, Instagram… Permeten gaudir i compartir les fotos també tenim l’oportunitat d’organitzar les fotos amb etiquetes, separant per grups com si fossin àlbums, podem seleccionar i guardar a part les fotos que no volem publicar.

Agregadors de notícies

Digg, Reddit, Menéame,… Notícies de qualsevol mitjà són agregades i votades pels usuaris.

Emmagatzematge en línia

Dropbox, Google Drive o SkyDrive

Presentacions

Prezi, Slideshare.

Plataformes educatives

Podcasts i videocasts

 

Relació amb PiRP

El boom del concepte 2.0 arriba també a les RRPP, al màrketing, a la publicitat… Avui en dia els professionals visualitzen escenaris en aquest àmbit en els que els “mitjans socials” es tornen una avantatge per comunicar a els seus t en el seu mercat Target. Però no només això, sinó que planteja una nova dinàmica de treball. Es sap tot a l’hora, les audiències moletegen els seus hàbits i progressa la tecnologia. A part dels mencionats

RSS, Blog i Podcast, les Social networking (Xarxes socials) s’inicia també el Social Media Press Release. Comunicats de premsa on es poden incloure links i vincular webs imatges, gràfics o vídeos. D’acord amb els experts, prendre avantatge de les eines Web 2.0 en els negocis, és una manera efectiva d’expandir l’àmbit d’acció. A la Publicitat i les Relacions Públiques, aquest tipus d’eines permeten que les estratègies es portin a terme de forma més fàcil i els seus resultats tinguin un abast major a l’obtingut amb els mecanismes tradicionals.
Les xarxes socials s’han convertit en les noves centrals de comunicació on també i poden participar les empreses, i a més augmenta la comunicació a temps reals, i es passa del monòleg al diàleg.

Web 3.0

La Web 3.0 un moviment social amb l’objectiu de crear continguts accessibles per múltiples aplicacions non-browser, és a dir, sense navegador; l’impuls de les tecnologies d’intel·ligència artificial, la web semàntica, la Web Geoespacial o la Web 3D.
És la web que facilita l’accessibilitat de les persones a la informació, sense dependre de quin dispositiu s’utilitzi per accedir a ella, una web amb la qual interactuar per aconseguir resultats més enllà del fet de compartir “informació”.

 

 

L’expressió 3.0 apareix per primera vegada en 2006 en un article de Jeffrey Zeldman, crític de la Web 2.0 i associat a Ajax. Actualment existeix un debat entorn a què significa Web 3.0 i quina n’és la definició més adient. El terme Web 3.0 també ha estat utilitzat per descriure el camí evolutiu de la xarxa que condueix a la intel·ligència artificial. Companyies com IBM o Google estan implementant noves tecnologies que conreen informació sorprenent, com el fet de fer prediccions de cançons que seran un èxit, prenent bases d’informació web.

Aquest nou avanç de l’Internet és ràpida i personalitzable, augmentant encara més l’ús col·lectiu, permet treballar a diversos usuaris a la vegada, escriure i modificar la pàgina de forma ràpida i la interfície és fàcil de navegar i intuïtiva d’utilitzar. Les dades passen a gestionar-se des del núvol i a més poden ser executades des de qualsevol dispositiu, ja sigui un PC, el mòbil, etc. Arrel de la web 3.0, una nova web semàntica, han sorgit nous conceptes, com poder distribuir viralment (a través de correu electrònic, xarxes socials, serveis de missatgeria…) o noves formes d’oci i comunicació com Skype, World of Warcraft…

És desenvolupen programes que poden raonar, basats en descripcions lògiques i agents intel·ligents. Aquestes aplicacions, poden dur a terme raonaments lògics utilitzant regles que expressen relacions lògiques entre conceptes i dades a la xarxa.

Relació amb PiRP

La semàntica permet avançar en la localització de detalls, davant dels resultats més generals que ens faciliten actualment els robots i algorismes existents.
Analitzant les tendències electròniques i la seva aplicació a les empreses es pot deduir que, cada vegada més, les persones es converteixen en consumidors no només de productes / serveis, sinó de continguts, d’informació. Això ha obligat a les companyies del primer món a començar a millorar les seves missatges comunicacionals, no només per una adequació al sistema, sinó també, per una exigència dels seus stakeholders, que, cada vegada més consumeixen informació que els permet, a ells, prendre diverses decisions, no només sobre aspectes comercials.

Bibliografia

Evolución de la Web Pablo E. Lozada Y. [en línea] http://profesores.elo.utfsm.cl/~tarredondo/info/networks/Evolucion_Web.pdf estat.actiu Consulta: 29/09/2015
Hernández, Pedro, Tendencias de la Web 2.0 aplicadas a la educación en línea
Lizárraga Celaya, Carlos (2006) Descripción y aplicaciones de la web 2.0
Llop, Pau (2008) Què és la Web 3.0.
http://benitocastro.com/2008/08/comunicacion-y-relaciones-publicas-en-la-web-3-0/
Plantilla:Cita webw.techpluto.com/web-20-services/
Volver arriba ¿Qué es Web 2.0?, traducción del artículo de Tim O’Reilly «What Is Web 2.0. Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software» en el Portal de la Sociedad de la Información de Telefónica. Consultado el 6 de julio de 2011
Volver arriba Darcy DiNucci (enero de 1999). «Fragmented future». darcyd.com. Consultado el 7 de enero de 2014.
Volver arriba Gonzálvez Vallés, Juan Enrique (2011). La Web 2,0 Y 3,0 en Su Relación Con El Eees. Visión Libros. p. 124. ISBN 978-84-9008-117-4.

Presentació online

www.slideshare.net/JMSG_333/web-20-i-30