Internet ha canviat el concepte tradicional dels mitjans de comunicació. La presència de la ràdio a internet és una de les grans transformacions que ha patit aquest mitjà de comunicació de masses. La interactivitat en l’entorn web, estableix noves relacions entre els productors i els receptors i modifica les formes de fer i de consumir ràdio.

Però… com ha sigut el desenvolupament d’un mitjà de comunicació que va néixer al segle XIX?

HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT DE LA RÀDIO

Font: EHT

Font: EHT

Els antecedents de la ràdio es situen a principis del segle XIX, quan Alessandro Volta inventa la pila voltaica, una pila que podia produir electricitat. A partir d’aquest moment, es comencen a produir els primers telègrafs.

Al 1840, Samuel Morse introdueix dos transformacions fonamentals; per una banda substitueix les agulles magnètiques del procés d’identificació de les senyals per una tira de paper, d’altra banda crea el codi Morse; un codi que, a traves d’una combinació de punts i ralles pot transmetre qualsevol tipus de missatge.

Graham Bell va propiciar el naixement de la telefonia. Aquest inventor va aconseguir que els sons poguessin propagar-se a traves d’un cable.

Però no només la telegrafia i la telefonia van intervenir en l’aparició de la ràdio. Altres fenòmens, com el descobriment i la mediació de les ones electromagnètiques, va propiciar la creació del primer receptor de ràdio.

Al 1895, hi ha l’arribada de la telegrafia sense fils,  de la ma de Guglielmo Marconi que va construir el primer sistema de ràdio. Tot i això, la transmissió era molt limitada. L’aportació de Marconi va permetre que les senyals sonores poguessin propagar-se a 20 kilòmetres de distancia, tot i que no podia transportar paraules ni so musical. Més tard, Marconi va aconseguir radiotransmetre la lletra “S” des de Anglaterra fins a França.

Les primeres radiotransmissions van donar-se en un context de competència imperialista entre les nacions europees i occidentals, i van ser aplicades immediatament al camp militar: en la marina de guerra entre Rússia i Japó (1905).

Les primeres transmissions per a entreteniment regular, van començar al 1920 a Buenos Aires, Argentina. On un grup de joves, coneguts com “Los locos de la azotea”  van transmetre en forma completa la òpera Parsifal, de Richard Wagner.

El creixement i el desenvolupament de la ràdio va ser paral·lel al dels conflictes mundials: amb el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial, es va millorar la qualitat de transmissió i dels aparells receptors.

Entre la dècada dels anys 1960 y 1980 la ràdio entra en una època de decadència degut a la competència de la televisió.

En els anys 1990 les noves tecnologies digitals comencen a aplicar-se al món radiofònic. Augmenta la qualitat de so i es fan probes amb la ràdio satel·litzada (també anomenada ràdio HD), aquesta tecnologia permet el ressorgiment de l’interès per la ràdio.

LA REVOLUCIÓ DIGITAL

La premsa va ser el primer mitjà de comunicació que va començar la revolució digital, seguit de la televisió i per últim de la ràdio.

Font: Dignited

Font: Dignited

La transmissió digital aconsegueix un ús més eficient de la ràdio. Redueix a una sola freqüència la cobertura nacional per cadena, el que marca un abans i un després en la història de la ràdio. El Digital Audio Broadcasting té la capacitat de eludir les interferències que es produeixen en la senyal analògica, tant en l’AM com en FM. Té una millor qualitat de so i suposa un millor ús de de les ones radiofòniques, això implica tenir la possibilitat de donar més serveis i programes.

La ràdio digital és la transmissió i recepció del so que ha sigut traduïda en llenguatge binari.  Aquesta nova ràdio, a diferència de la ràdio tradicional presenta aspectes molt importants:

  • La qualitat d’àudio és superior comparat amb el sistema analògic, a més, s’eliminen les alteracions de la senyal i les interferències.
  • Es té la mateixa cobertura amb menor potencia.
  • L’oient pot programar la ràdio i sol·licitar que arribin informacions personalitzades sobre noticies, resultats esportius…
  • En una sola freqüència es pot escoltar el mateix programa, independentment del lloc dins del territori nacional on es trobi l’oient

Els receptors tradicionals no estan tècnicament preparats per recollir la senyal digital, per la qual cosa cal fer-se amb un sintonitzador especial, que pot combinar la recepció digital amb les tradicionals FM i AM.

El que s’anomena la “xarxa de xarxes” s’ha convertit en un mitjà de comunicació massiu, igual que un portal d’informació, una televisió o un diari.

La ràdio online permet transmetre so a través d’internet, amb característiques del mitjà radiofònic, com ara el guió o el llenguatge, a través de l’streaming. L’streming és la possibilitat de distribuir continguts multimèdia a temps real, és a dir, l’usuari pot consumir el producte alhora que el descarrega.

Gràcies a internet, la radio s’està reinventant, ja que apareixen noves formes de producció, transmissió i recepció. Amb un ordinador connectat a Internet amb banda ampla es poden escoltar milers d’emissores de tot el planeta, gràcies també a la consolidació de la connexió de banda ampla, les ràdios a internet en directe són molt més accessibles i es poden escoltar amb una bona qualitat de so.

Des de l’arribada d’internet, la forma de fer radio ha canviat radicalment, no només permet fer un programa radiofònic propi des de un ordinador i de forma casera, sinó que també serveix de recolzament per a un programa ja consolidat, és a dir, impulsa l’escolta de les ràdios convencionals i serveix com a plataforma per a ràdios “pirates”. La ràdio online és un fenomen que ha canviat la manera de fer ràdio.

Un dels avantatges que està tenint la ràdio actualment és l’ús que se li dóna a la interactivitat amb l’usuari, aquesta, amplia la oferta de continguts interactius i fa ús de les xarxes socials, com ara Twitter o Facebook, que permeten estar en permanent contacte amb l’audiència per a proposar, adaptar continguts i motivar a escoltar l’emisora.

Podem escoltar radio online de diferents maneres, una d’elles és a través de la pàgina web de l’emissora on es pot escoltar la programació en directe, en segon lloc trobem els podcasts i, per últim, la ràdio a la carta.

Font: Proyecto Autodidacta

Font: Proyecto Autodidacta

PODCAST

Els termes “podcast” o “podcasting” són recents. Abans de que el terme fos inventat, ja hi havien emissores radiofòniques que penjaven els seus programes o continguts a la xarxa.

El creixement del podcasting ha anat en augment en els últims anys per la gran facilitat que comporta la descarrega d’un arxiu de so a l’ordinador.

Els podcasts són generalment d’àudio, (tot i que també en podem trobar de vídeo o de screencasts) generalment en format MP3, perquè és el més compatible amb tots els equips i dispositius, junt amb una mida d’arxiu relativament petita (menys de 10MB).

Exemple de Podcast (Ràdio Flashback).

RÀDIO A LA CARTA

La ràdio a la carta és una ràdio que permet a l’oient construir una programació pròpia en funció dels seus gustos, sense limitacions geogràfiques ni temporals.

La radio a la carta és el resultat de continguts radiofònics d’emissores convencionals que comparteixen la seva programació al seu lloc web, de manera que l’oient té la possibilitat d’escoltar online o descarregar-se els programes prèviament emesos en directe. D’altra banda, també ajuda a l’emissora a conèixer quin tipus de programa escolten els internautes i en quin moment.

Exemple de Ràdio a la Carta (Catalunya Ràdio).

WEBGRAFIA