Premsa Online

Qui no s’informa d’esdeveniments noticiaris per les xarxes socials? Actualment, les redaccions dels diaris evolucionen cap a un model multimèdia capaç de subministrar un mateix contingut amb diferents suports (paper, àudio, vídeo) i diferents abordatges periodístics. Una de les claus de la premsa online és l’hipertext. 

 Definició de premsa

Premsa

La paraula premsa ve del llatí “premere” que vol dir apretar. D’aquí prové la paraula premsa en català: màquina disposada de manera que, entre dues de les seves parts, pot agafar i comprimir alguna cosa, i serveix per a aplacar, esclafar, esprémer, estampar, imprimir, etc. L’ús de la maquinaria va fer que les publicacions tinguessin el mateix nom. Segons el Diec la definició de premsa és: el conjunt de publicacions periòdiques de caràcter informatiu, especialment els diaris.

Premsa escrita

La premsa escrita és el conjunt de publicacions impreses que tenen com objectiu informar i entretenir la societat. Els diaris i les revistes en són un exemple. Segons el nombre de publicacions la premsa pot ser diària, setmanal o mensual. També es pot diferenciar entre premsa general i premsa especialitzada depenent dels continguts que es publiquin. Les publicacions d’informació general s’ocupen d’un ampli ventall de temes, en canvi, la premsa especifica té un area d’especialització que pot ser econòmica, esportiva, musical, premsa del cor,etc.

Premsa online

L’aparició d’Internet va obligar a crear una versió digital de la premsa escrita. Aquet fet ha provocat el desenvolupament d’una nova tècnica per narrar els fets noticiaris, ja que,  Internet és un “lloc web“ que demana velocitat, immediatesa i credibilitat a la premsa. Per tant, hi ha un nou llenguatge informatiu a Internet, la premsa online. Que mescla el llenguatge escrit (titular, entradeta i cos de la notícia) amb el llenguatge audiovisual (vídeo i imatges). D’aquesta manera el lector té una comprensió de la noticia més fàcil i ràpida. A més a més, hi ha un contingut de serveis interactius i la possibilitat de comunicar-se amb altres usuaris. Aquest elements no són viables en la premsa escrita.

Història de la premsa

 L’avantpassat del diari, com avui el coneixem, és l’Acta Diürna Romana. Una publicació de caràcter oficial que explicava la feina desenvolupada pel senat romà. Aviat, aquesta publicació començar a inserir altres esdeveniments de la vida de l’Imperi Romà, com ara festes, la fallida d’algun ciutadà o alguna cosa semblant que podríem anomenar “ecos de societat”.

Però és al segle XVI a Itàlia i Alemanya quan sorgeix un full on apareix una única notícia. És al 1609 quan neixen les primeres gasetes setmanals, a Estrasburg, Alemanya (el Frankfurter Oberpostzinturg), Suïssa (el Zeitung Post), o Espanya al 1624 (Gaseta de Madrid). Al 1645, la reina Cristina de Suècia funda el Post-och Inkires Tidningar. El diari més vell del món que encara es publica però només a Internet.

Amb la creació de la World Wide Web, al 1989, sorgeix la premsa online. La possibilitat de l’hipertext i la hipermèdia són avantatges amb els quals s’experimentarà a partir de la dècada dels 90. El primer diari electrònic va ser el San José Mercury Center, encara un dels diaris electrònics més influents.

El primer diari en tenir una versió digital a Espanya va se el diari català Avuí al 1995. Uns mesos més tard, El Periódico de Catalunya va llançar la seva edició a Internet en format HTML i PDF . En els successius anys, la resta de grups de mitjans van anar creant les seves edicions digitals. L’Estrella Digital, va ser el primer mitjà digital sense edició impresa al 1998.

La Vanguardia va començar, al 1996, a publicar notíciesen temps real. L’ABC va retransmetre en directeel casament de la Infanta Elena a Sevilla. Les imatges, en format JPG, s’anaven actualitzant cada 30 segons. Anys després, l’atemptat contra les torres bessones, l’11 S del 2001, va fer que molts mitjans es convencessin en la potencialitat d’Internet com a mitjà d’informació.

Encara que, es van descobrir moltes debilitats tècniques i humanes per aguantar el ritme i el flux d’informació. Els principals mitjans digitals van crear plans d’actuació per l’eventual pujada de trànsit a causa del esdeveniment de rellevància informativa.

 

 Premsa online

Una de les claus de la premsa online és l’hipertext. Les notícies redactades són enllaçades amb qualsevol informació relacionada. Proporcionant un valor afegit als articles. Els enllaços poden aportar a milers d’explicacions annexes que clarifiquen punts concrets. A més, de donar altres punts de vista o informacions de notícies relacionades anteriorment. D’aquesta manera el lector també es pot posar en context.

La redacció multimèdia, pensada inicialment per estalviar costos i crear sinergies entre els diferents mitjans d’un mateix grup de comunicació. Avui dia, les redaccions dels diaris estan evolucionant ràpidament cap a un model multimèdia capaç de subministrar un mateix contingut amb diferents suports (paper, àudio, vídeo) i diferents abordatges periodístics.

Això ha fet que els periodistes de carrer vagin carregats d’equips mòbils compostos per un ordinador portàtil, càmera digital i gravadora, i un sistema informàtic que els permet introduir la informació directament a l’edició digital en qualsevol suport i des de qualsevol lloc que es trobin.

Les noves tecnologies permeten avançar cap a un model on es personalitza el tipus de continguts que cada lector prefereix. La possibilitat de triar entre una oferta variada s’ha introduït amb força en la cultura consumista. Aixì doncs, la premsa ha d’eixamplar el ventall de continguts, tant en varietat com en profunditat, i oferir els interessos de cada lector.

L’audiència té accés a les noticies i a les dades que desitgen amb menys restriccions que en l’edició en paper. Avui dia, estan obligats a escoltar els usuaris. Per això, han creat apartats per fer comentaris, perfils en xarxes de microblogging, widgets en xarxes socials i vincles a filtres socials on els usuaris poden votar les seves notícies i atorgar una major popularitat.

 

Bibliografia

 

Bellver, Carles i Adell, Jordi. (1995). La utilització de la Internet als mitjans de premsa. Consultat el 7 d’octubre, des dehttp://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/viewFile/140/162

Bermejo, José Carlos. (2007.) Nace la prensa escrita. Los comienzos del periodisme. Consultat el 9 d’octubre, des de http://www.actuallynotes.com/Nace-la-Prensa-Escrita-Los-comienzos-del-Periodismo.htm

Bernabeu, Natalia. (2002). Breve historia de la prensa. Consultat el 9 d’octubre, des de http://www.quadraquinta.org/documentos-teoricos/cuaderno-de-apuntes/brevehistoriaprensa.html

Cerezo, Julio. (2009). La revolución de la prensa digital. Consultat l’11 d’octubre, des de http://www.evocaimagen.com/cuadernos/cuadernos1.pdf

Codina, Lluís. (1996). La prensa electrónica en Internet y el futuro de los medios de comunicació. Consultat el 8 d’octubre, des de http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/1996/abril/la_prensa_electrnica_en_internet_y_el_futuro_de_los_medios_de_comunicacin.html

Díaz, Javier. (1994). Tendencias del periodisme electrónico. Una aproximación a la investigación sobre medios de comunicación en Internet. Consultat el 8 d’octubre del 2015, des de http://www.ehu.eus/zer/hemeroteca/pdfs/zer02-04-diaz.pdf

Frías, Amparo.(2007). Estudis d’usuarisen els serveis personalitzats als mitjans de comunicació a Internet. Consultat el 7 d’octubre, des dehttp://www.tdx.cat/handle/10803/766

Heil, Marianela. (2014). Origen de la prensa escrita los primeros diarios del mundo. Consultat el 9 d’octubre, des de http://historiaybiografias.com/primeros_diarios/

Historia de la prensa. (2015). Historia de la prensa en el mundo. Consultat el 9 d’octubre, des de http://historia-de-la-prensa.wikispaces.com/HISTORIA+DE+LA+PRENSA+EN+EL+MUNDO.

Institut d’Estudis Catalans. Premsa. Consultat el 9 d’octubre, des dehttp://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=PREMSA&operEntrada=1

Jiménez, Àngels. (2001). Estudi de la gestió documental de la informació en els serveis de valor afegit dels mitjans de comunicació a Internet: el cas de la premsa diària a l’estat Espanyol. Consultat el 7 d’octubre 2015, des de http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4169/ajl1de9.pdf?sequence=1

Monografias. (2014). La Prensa.Consultat l’11 d’octubre, des de http://www.monografias.com/trabajos10/prens/prens.shtml

Pérez, Milagros. (2009). Les crisis de la premsa escrita: riscos i oportunitats d’un canvi de model. Consultat el 7 d’octubre, des de http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/5430/52811

Quees.la. (2015). ¿Qué es la prensa?. Consultat el 9 d’octubre, des de http://quees.la/prensa/

Real Academia Española. (2015). Prensa. Consultat el 9 d’octubre, des de http://lema.rae.es/drae/?val=prensa

Wikipedia. (2015). Consultat l’11 d’octubre, des de https://es.wikipedia.org/wiki/Prensa_escrita

Wikipedia. (2015). Historia de la prensa escrita. Consultat el 9 d’octubre, des de https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_prensa_escrita