LES “SMART CITIES”

Una “Smart City” es pot definir com a “ciutats intel·ligents o digitals” tal com s’anirà veient al llarg de tot el treball. Una “smart city” són les ciutats en qùe la seva urbanització està en camí de l’evolució tecnològic com en infraestructures.

“El concepte de “smart city” s’ha introduït com un element estratègic per a abastar els factors de producció urbana moderna en un marc comú i per posar en relleu la creixent importància de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), el capital social i el medi ambient, en el perfil de la competitivitat de les ciutats.” (Viquipèdia, 2015)

La teoria diu que una “ciutat intel·ligent” és aquella que fa ús dels avanços tecnològics per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. La pràctica, no obstant això, suggereix que aquest concepte té múltiples matisos i interpretacions. “Una ciutat intel·ligent és una urbs única que té un valor identitari”. “En els temps que corren és una ciutat capaç de fer molt amb menys. És necessari una bona gestió dels recursos per mantenir la qualitat dels serveis” (Aina Calvo, 2015).

Les smart cities aprofiten tot el potencial dels avanços tecnològics per estalviar costos sent més eficients, proveir nous serveis econòmics i socials, reduir la seva petjada ambiental, estimular la innovació local i avançar cap a noves formes de govern en la Smart City.

L’etiqueta de ciutat digital o intel·ligent és encara un concepte bastant difús i s’utilitza de maneres que no sempre són coherents.

1. El desenvolupament de les infraestructures

La “utilització de les infraestructures en xarxa per millorar l’eficiència econòmica i política, tot permetent el desenvolupament social, cultural i urbà”, (Hollands, 2008) , entenent com a infraestructures els serveis empresarials, els habitatges, els serveis d’oci, l’estil de vida i les TIC (telefonia mòbil i telefonia fixa, TV per satèl·lit, xarxes informàtiques, comerç electrònic, serveis d’Internet), tot posant en primer pla la idea d’una ciutat cablejada com a model principal de desenvolupament i de connectivitat com a principal font de creixement.

El creixement urbà posa l’accent en el rol crític que desenvolupen les indústries creatives i d’alta tecnologia a llarg termini. Aquest factor, juntament amb les infraestructures toves, les “xarxes de coneixement, organitzacions de voluntaris, els entorns lliures de crims i l’economia del lleure a la nit” (Florida, 2009).

La idea bàsica és que creixin les professions creatives i que les empreses s’orientin per atraure la creativitat. Tot i que la presència d’un treball creatiu i qualificat no garanteix el creixement d’una ciutat.

2. Un ecosistema competitiu

Una “Smart City” pren avantatge de les oportunitats que ofereixen les TIC per a augmentar la prosperitat i la competitivitat locals (Paskaleva, 2009).  Amb aquesta finalitat, les ciutats dissenyen parcs empresarials, com passa a Kochi, Malta o Dubai per a posar tres exemples internacionals.

“La capacitat de disseny està lligada a la de l’economia basada en el coneixement, en què la innovació i la tecnologia són les principals causes del creixement” (Pina, V. i Sonia, R. ,2005).

Així és com es focalitza en la capacitat de les xarxes el fet d’esdevenir motors principals de l’èxit d’una comunitat. Per a això és necessari establir un paradigma de planificació pertinent per al desenvolupament urbanoregional i per a la gestió de la innovació, intrínsecament relacionat amb el concepte de ‘ciutats intel·ligents’.

Mitjançant el desenvolupament centrat en sectors o en estratègies més complexes de ciutats intel·ligents, els territoris poden establir mecanismes d’innovació de dimensions mundials i millorar substancialment els seus sistemes d’innovació.

3. Una aproximació a les ciutats sostenibles

En aquesta visió de les smart cities, la sostenibilitat és un component estratègic fonamental. El canvi cap a la sostenibilitat social es pot veure en la integració de tècniques d’e-participació, com ara la consulta en línia o la deliberació sobre els canvis de servei proposades per a potenciar la participació dels usuaris com a ciutadans en la democratització de les decisions adoptades sobre els nivells futurs de subministrament urbà (Deakin, 2010).

La sostenibilitat mediambiental també és important en un món on els recursos són escassos, i on les ciutats basen cada cop més el seu i la seva riquesa en els recursos turístics i naturals. Quan els problemes socials no es tinguin degudament en compte, la polarització social pot sorgir com a resultat. El debat sobre els efectes de desigualació de classes provocada per les polítiques orientades a crear ciutats intel·ligents encara és ben viu (Poelhekke, 2006).

L’AIGUA

L’aigua és el recurs més preuat a la ciutat i la seva gestió intel·ligent és un dels principals reptes als quals s’enfronten les Smart Cities.

Aquestes tecnologies “Smart City” ens permetran:

  • Un control remot del funcionament de les instal·lacions.
  • Una gestió eficient de la planificació, operació i manteniment de les instal·lacions.
  • Una detecció de fugides i incidències a la xarxa.
  • El control en temps real de la qualitat i el consum d’aigua.
  • I un augment de l’eficiència dels sistemes de reg en espais públics.

L’ENERGÍA

Les ciutats, encara treballant en el paradigma Smart City, són grans consumidores d’energia elèctrica. El major consum d’electricitat es dóna a les ciutats, i aquest consum és responsable d’aproximadament el 30% de les emissions de CO2 de l’atmosfera.

Aquestes tecnologies “Smart City” ens permetran:

  • Reduir la pèrdua d’energia distribuïda a la xarxa.
  • Conèixer en temps real i de forma concisa els consums.
  • Disminuir els costos d’operació i manteniment de la xarxa.
  • Minimitzar els temps d’actuació en cas d’incidències.
  • Reduir el consum d’energia mitjançant el desenvolupament d’aplicacions per a la gestió del consum en temps real per part dels consumidors finals (administració pública, empreses i llars).

MOBILITAT

Durant el segle passat, el desenvolupament de les ciutats ha estat condicionat per un esquema de mobilitat basat en l’ús de l’automòbil privat, i a dia d’avui més del 50% de l’espai públic a les ciutats està dissenyat i destinat al tràfic motoritzat.

Aquestes tecnologies “Smart City” ens permetran:

  • Reducció de la congestió de les infraestructures viàries.
  • Optimització dels serveis de transport públic.
  • Disminució de l’ús del vehicle privat.
  • Augment de l’accessibilitat i la seguretat vial.

EDIFICACIÓ

Els edificis són els responsables de més d’un 40% del consum total energia en la Unió Europea, un consum que es troba en fase d’expansió i que previsiblement farà augmentar també les emissions de CO2.

Aquestes tecnologies “Smart City” ens permetran:

  • Monitorizar en temps real la informació dels diferents consums de l’edifici: aigua, electricitat, climatització, etc. a la ciutat intel·ligent.
  • Tele-controlar les instal·lacions que formen part d’un smart building.
  • Detectar i localitzar anomalies o fallades de forma precisa en les instal·lacions de l’edifici: quadres elèctrics, il·luminació, sistemes de climatització, xarxa de sanejament, etc.
  • Regular automàticament els paràmetres de confort de l’edifici.

SERVEIS 

Els serveis de neteja viària, recollida i tractament de residus suposen un elevat cost econòmic per a les ciutats. Les Smart Cities tenen el repte de millorar l’eficiència d’aquests serveis en un escenari en el qual la tendència en la generació de residus urbans creix a un ritme d’un 0.6% anual.

Aquestes tecnologies “Smart City” ens permetran:

  • Augmentar l’eficiència de les operacions de transport de residus optimitzant les rutes de recollida amb importants estalvis.
  • Incrementar la fracció de residus valorizables en planta i reduir els residus rebutjats.
  • Millora dels manteniments preventius i disminució dels costos de manteniment.
  • Ajustar els costos del servei a la demanda real.
  • Emprar incentius per augmentar la reutilització i el reciclatge de residus.

Top 10 de les Smart Cities

Webgrafia:

Bibliografia:

  • Paskaleva, K (25 January 2009). Enabling the smart city:The progress of e-city governance in Europe. International Journal of Innovation and Regional Development 1 (4): 405–422(18).
  • Torres, L; Pina, V. i Sonia, R. (2005). E-government and the transformation of public administrations in EU countries: Beyond NPM or just a second wave of reforms?. Online Information Review 29 (5): 531–553.
  • Deakin, M (2010). Reddick, C. ed. Review of City Portals: The Transformation of Service Provision under the Democratization of the Fourth Phase. Politics, Democracy and E-Government: Participation and Service Delivery (Hershey: IGI Publishing).
  • Poelhekke, S (2006). Do Amenities and Diversity Encourage City Growth? A Link Through Skilled Labor. Economics Working Papers (San Domenico di Fiesole, Italy: European University Institute) ECO2006/10.
  • Hollands, R. G (2008). Will the real smart city please stand up?. City 12 (3): 303–320.
  • Florida, R. L. (2009). “Class and Well-Being”.