En quin món vivim?

La web 2.0 ha desencadenat un funcionament diferent a la xarxa i indirectament ens ha plantejat un nou sistema de vida on trobem que els usuaris som el centre i la interacció és la base de la web. Dintre de la nostra societat col·laborativa es troba la intel·ligència col·lectiva, aquella que ens permet col·laborar entre nosaltres per aconseguir un objectiu comú i uns coneixements.

col·laborar en xarxa

Font: Imatge de Google

Si plasmem aquest treball a la xarxa trobem un exemple molt clar, Wikipedia. Una pàgina adaptada a diferents idiomes que serveix com a “banc” d’informació que els usuaris han creat.

La intel·ligència col·lectiva desenvolupa un tipus de consum que ha estat sempre present en la societat, però gràcies al web tenim més possibilitats de dur-la a terme. L’economia col·laborativa, al contrari que l’economia tradicional, es basa en compartir i no pas posseir.

“Toda esa col·laboración que se da a pequeña escala en círculos de confiança, cuando se le añade internet y las redes sociales, toma una nueva dimensión y una nueva velocidad inimaginable hasta el momento.” (Cañigueral, 2014)

La creació constant de noves pàgines web o plataformes que es basen en el consum col·laboratiu no vol dir que se substitueixi l’economia tradicional, sinó que la complementa amb més opcions i nous mètodes de consum.

CROWDFUNDING

Aquesta iniciativa a la xarxa és una de les vies per poder dur a terme el cosum col·laboratiu.

El Crowdfunding és un terme anglosaxó que prové de les paraules crowd (multitud) i funding (verb to found, finançar) que en català es tradueix com a micromecenatge.

Tot i que no està molt definit, segons Jaime Gutiérrez (2014, p.10), el seu origen se situa en l’any 1997 quan Marilon, un grup de rock britànic va poder fer la seva gira per EEUU gràcies a 60.000 dòlars obtinguts a partir d’aquest tipus de finançament. Però no va ser fins el 2006 que Michael Sullivan va definir aquest terme amb la pàgina Fundavlog.

El 2010 van arribar per primera vegada a Espanya les plataformes de finançament col·lectiu amb Verkami i Lánzanos (tot i que hi ha diverses versions sobre l’any i el nom de les plataformes). Actualment Nord-amèrica i Europa són les indústries principals de micromecenatge de tot el món, però̀ en cadascuna funcionen millor models diferents de finançament col·lectiu.

“Catalunya és la comunitat de l’Estat que concentra una major activitat de micromecenatge, tant pel que fa a les plataformes com als projectes que s’hi presenten” (Duch, 2014).

Tipus de Crowdfunding

Font: Imatge de Google

Crowdfunding de donació (els inversors són donants): Són aquells projectes que tenen una finalitat humanitària o solidària i per tant els usuaris fan aportacions de manera desinteressada per donar suport als projectes socials. Acostumen a utilitzar-les les ONG’s i els usuaris no reben cap recompensa econòmica però el fet d’estar implicat en la causa i rebre informació detallada del projecte així com el seguiment d’aquest són la principal causa del seu compromís.

Crowdfunding de recompensa (els usuaris són mecenes): Molt comú per a projectes artístics i culturals. Els inversors fan una aportació monetària i a canvi obtenen una compensació: simbòliques (entrades VIP, trobades amb els artistes, autògrafs, invitacions a preestrenes, etc.) o reals (un contracte de compravenda entre el promotor i l’inversor) (De las Heras Ballell, 2013).

Crowdfunding de préstecs (Peer-to-peer): També anomenat crowdlending, és el més conegut a nivell mundial. Com ja diu el títol, els usuaris fan préstecs (prestamistes) als promotors del projecte. Dins d’aquesta plataforma, els usuaris “s’alimenten” del tipus d’interès que reben quan els hi tornen els diners. És a dir, a partir d’unes condicions pactades entre el promotor i el prestamista, quan conclou el projecte aquest últim rep els diners i una quantitat extra.

Crowdfunding d’inversió (els usuaris són inversors): També anomenat crowdinvesting, consisteix en el finançament del capital del projecte on l’inversor passa a ser soci de l’empresa o del projecte. Per tant, els beneficis que es recaudin afectaran a l’inversor de manera negativa o positiva ja que està participant directament en el projecte. Aquest mètodes és molt eficaç per a les empreses petites i/o noves.

Llista d’empreses españoles que col·laboren amb crowdfunding

CREATIVE COMMONS

La xarxa ens ajuda a ampliar la col·laboració amb els usuaris, però dintre d’aquesta col·laboració hi ha d’haver uns límits per respectar el treball dels internautes.

La Creative Commons (CC) és una associació sense ànim de lucre creada a partir de l’ajuda de Center for the Pulic Domain  i Lawrence Lessig, Hal Abelson i Eric Eldred a l’any 2001 a San Francisco. Aquesta associació crea una nova manera de fer en quant a la protecció de les idees i la creativitat de l’autor. És a dir, una alternativa al copyright.

La Creative Commons apareix per la necessitat de declarar i aclarar quins usos vols que la comunitat li pugui donar al teu projecte. L’organització permet utilitzar i compartir la creativitat i el coneixement dels autors a través d’uns instruments jurídics de caràcter gratuït. Aquests instruments són les anomenades llicències Creative Commons (CC) que permeten ampliar les condicions del terme del copyright de la propietat intel·lectual.

“Una obra obra licenciada en Creative Commons no significa que ésta no tenga derechos, sino que los mismos han sido licenciados por su autor en los términos concretos de la licencia para que otros la puedan utilizar” (Touriño, 2014).

Escollir una llicència determinada depèn de la persona o companyia que vol aplicar aquesta a la seva creació. Per tant, aquest s’ha de plantejar quins seran els límits (ús comercial o no, creació d’obres derivades o no, etc.). Per aquest motiu, el creador passa la seva obra per un “mecanisme de filtres” i estableix els seus propis paràmetres segons les opcions que hi ha per obtenir la seva llicència.

Font: Imatge de Google

Les 6 combinacions possibles de llicències són:

  • Reconeixement: Es permet l’explotació i distribució lliure de l’obra i la creació de variacions u obres derivades sense restricció legal.
  • Reconeixement – No comercial: No es permet comercialitzar l’obra original. Sí es permet la creació de variacions de l’obra original però tampoc es pot utilitzar amb finalitats comercials.
  • Reconeixement – No Comercial – Compartir igual: No es pot comercialitzar l’obra original ni les variacions fetes, i per la distribució es requereix una llicència igual a la de l’obra original.
  • Reconeixement – No Comercial – Sense Obres Derivades: No es permet l’ús comercial de les obres ni la creació de variacions de les originals.
  • Reconeixement – Compartir Igual: Es pot comercialitzar l’obra original i les derivades d’aquesta, i la seva distribució s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.
  • Reconeixement – Sense Obra Derivada: Es pot comercialitzar amb l’obra original però es prohibeix la creació d’obres derivades.
Font: Imatges de Google

Font: Imatges de Google

En el cas que les obres siguin de domini públic, Creative Commons també utilitza un altres tipus de símbols per indicar la naturalesa d’aquesta:

  • Etiqueta de Domini Públic (Public Domain Mark): És l’etiqueta que se li atribueix a aquelles obres que ja no estan sotmeses a drets d’autor i per tant es pot utilitzar lliurement, per part del beneficiari, sense sol·licitar cap permís.
  • CCO (No rights Reserved): Llicència utilitzada per aquells autors que renuncien al drets i que estiguin al Domini Públic.

Bibliografia i Webgrafia

Arbol Finance, S.L. (2013). Consultat des de  https://www.arboribus.com

Acconcia, V. (2014). Vanacco: Crowfunding Consultant. Consultat el 5 de novembre des de https://vanacco.com/guia-tipos-de-crowdfunding/

Cañigueral, A. “El consum col·laboratiu canviarà el món”. Consultat el 7 de novembre des de https://w110.bcn.cat/LaFabricaDelSol/Continguts/Documents/Fitxers/albert_cañigueral.pdf

Cañigueral, A. (2014). Vivir con menos. Descubre las ventajas de la nueva economía colaborativa. Barcelona: Conecta. Consultat des de http://www.slideshare.net/acanyi/1er-cap-vivir-mejor-con-menos/1

Cejudo, A.; Ramil, X. (2013). Crowfunding: Financiación colectiva en clave de participación. Asociación Española de Frundaising.

Copyright. (2001-2015). Consultat el 10 de novembre des de http://www.copyright.es/aspecto-juridico.html

Creative Commons España. Consultat el 8 de novembre des de http://es.creativecommons.org/blog/licencias/

Crowdacy. (2015). Consultat el 6 de novembre des de http://www.crowdacy.com/crowdfunding-espana/

De las Heras Ballell, T. (2013). El crowdfunding: una forma de financiación colectiva, colaborativa y participativa de proyectos. Revista Pensar en Derecho. Nº3, 2, p. 101-123.

Palencia, A. Blog Sidefelt. Consultat el 9 de novembre des de http://www.sideleft.com/guia-creative-commons/

Lévy, P. (2004). Inteligencia colectiva. Por una antropología del ciberespacio, 150.

Rodríguez, J. G. (2014). El” crowdfunding” mucho más que un mecenazgo. Cont4bl3, (49), p. 10-11.

Torrego, J. (2015). El referente. (2009). Consultat el 7 de novembre des de http://www.elreferente.es/crowdfunding/el-crowdfunding-en-espana-principales-plataformas-de-recompensa-y-donacion-28427

Touriño, A. (2011). lainformación.com. Consultat el 6 de novembre des de http://blogs.lainformacion.com/legal-e-digital/2011/06/20/¿como-funciona-una-licencia-creative-commons/

Universidad Politécnica de Cartgena. Consultat el 8 de novembre des de http://www.bib.upct.es/licencias-creative-commons

Universo Crowdfunding.(2013).  Consultat el 6 de novembre des de http://www.universocrowdfunding.com/tipos-de-crowdfunding/

Viquipèdia. (2015). Micromecenatge. Consultat el 6 de novembre des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Micromecenatge

Wikipedia. (2015). Consumo colaborativo. Consultat el 4 de novembre des de https://es.wikipedia.org/wiki/Consumo_colaborativo

Wikipedia. (2015). Inteligencia Colaborativa. Consultat el 9 de novembre des de https://es.wikipedia.org/wiki/Inteligencia_colaborativa#Manifestaciones_de_la_inteligencia_colaborativa_en_la_Web_2.0

Wikipedia. (2015). Dominio público. Consultat el 7 de novembre des de https://es.wikipedia.org/wiki/Dominio_público