ORÍGENS
La primera descripció registrada de les interaccions socials que es podien habilitar a través de la xarxa van ser una sèrie de memoràndums escrits l’agost de 1962 per J.C.R. Licklider, professor de la MIT, a Bolt, Beranek and Newman (BBN), en els quals descriu el concepte de “Xarxa Galàctica”. Licklider va imaginar un conjunt d’ordinadors interconnectats globalment, a través dels quals tot el món podria accedir ràpidament a dades i programes des de qualsevol lloc. El concepte era molt similar al d’Internet d’avui en dia.

Leonard Kleinrock
A l’octubre del mateix any, Licklider va ser convocat per l’DARPA pertanyent al Departament de Defensa dels Estats Units. En aquest fòrum, va convèncer a Ivan Sutherland, Bob Taylor, Lawrence G. Roberts de la importància del seu concepte de xarxa abans d’abandonar l’agència, i abans d’iniciar qualsevol mena de treball.
Al mateix temps, Paul Baran estava treballant des de 1959 en la RAND Corporation. Els seus resultats es van publicar a partir de 1960, i en ells es descrivien dues idees clau:
- L’ús d’una xarxa descentralitzada amb múltiples camins entre dos punts.
- La divisió de missatges complets en fragments que seguirien camins diferents. La xarxa estaria capacitada per a respondre davant de les seves pròpies errades.
El resum final d’aquest esquema es va presentar el 1962 i es va publicar el 1964.
A la mateixa època, Leonard Kleinrock, ja treballava en el concepte d’emmagatzemar i reenviar missatges en la seva tesi doctoral en el MIT. Això incloïa una important anàlisi de la teoria de cues aplicada a les xarxes de comunicacions (publicat el 1964).
Finalment, Donald Davies, del Laboratori Nacional de Física va començar a relacionar tots aquests conceptes el 1965, després d’assistir a una conferència en el Regne Unit sobre multiplexació en el temps. La seva investigació es va efectuar independentment dels treballs de Baran, dels quals no va tenir coneixement fins al 1966.

Donald Davies i un equip d’investigadors
D’aquesta manera, quatre centres d’investigació independents (DARPA, la corporació RAND, el MIT i NPL al Regne Unit) acabarien convertint-se en els primers nodes experimentals d’ARPANET.
ARPANET
L’altre pas clau va ser aconseguir que els ordinadors “parlessin” entre sí. En el decurs de tots aquests treballs, ARPA i Taylor seguien interessats a crear una xarxa d’ordinadors. Al final de 1966, Taylor va contactar amb Lawrence G. Roberts amb l’objectiu que encapçalés el projecte de creació de la nova xarxa. En una de les primeres reunions molts participants no estaven disposats a què els seus ordinadors haguessin de gestionar línies telefòniques. Un d’aquests participants, Wesley A. Clark, va tenir la idea d’usar petits ordinadors separats només per a gestionar els enllaços de comunicacions. Aquesta idea va permetre descarregar de treball les computadores principals, a més d’aïllar la xarxa de la distinta natura de cada computadora.
Per explorar aquesta idea treballant amb Thomas Merrill, Roberts va connectar l’Ordinador TX-2, a Massachusetts, amb el Q-32, a California mitjançant una línia telefònica commutada de baixa velocitat, creant la primera (tot i que petita) xarxa d’àrea ample del món. El resultat d’aquest experiment va ser la constatació de que els ordinadors amb temps compartit podien treballar bé units, executant programes, recuperant dades segon fos necessari en l’equip remot, però que el sistema telefònic de commutació de circuits era totalment inadequat per aquesta tasca.
El primer enllaç d’ARPANET es va establir el 21 de novembre de 1969 entre UCLA i Stanford. el 5 de desembre del mateix any, tota la xarxa inicial estava preparada.

Primera connexió Arpanet 1969
El març de 1970 ARPANET va creuar fins a la costa est dels Estats Units quan la mateixa BBN es va unir a la xarxa. El 1971 ja existien 23 ordinadors connectats, pertanyents a universitats i centres d’investigació. Aquest número va créixer fins a 213 ordinadors en 1981 amb una nova incorporació cada 20 dies de mitjana.
CORREU ELECTRÒNIC
El 1972, Ray Tomlinson de la BBN va inventar el correu electrònic. El 1973, el protocol FTP ja estava definit i implementat, facilitant el moviment de fitxers en ARPANET. Llavors el 75% del tràfic ja era a causa de l’èxit del correu electrònic. També es va especificar un protocol per a transmissió de veu (RFC 741), que va arribar a implementar-se però que va fracassar per motius tècnics.

Correu electrònic
DESAPARICIÓ D’ARPANET I APARICIÓ WORLD WIDE WEB
El 1990 desapareix ARPANET a causa del poc us i de l’aparició de les noves xarxes.

Tim Berners-Lee, creador WWW
La World Wide Web va ser creada per Tim Berners-Lee quan treballava al CERN de Ginebra, Suïssa. Ell mateix dirigeix el W3C, l’organisme encarregat de mantenir-ne el funcionament. WWW (Acrònim Anglès de World Wide Web, Teranyina d’abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual es pot navegar fàcilment. Per accedir-hi és indispensable un navegador web.
WANDEX
El 1993 va néixer el primer motor de cerca “Wandex”, creat per MIT, davant la necessitat de trobar informació en poc temps, perquè si no es sabia la direcció exacta on es la informació o era molt difícil trobar-la. De la creixent informació i la necessitat de trobar aquesta informació néixer el primer cercador web d’Internet anomenat World Wide Web Wanderer, de manera abreujada “Wandex”.
CRONOLOGIA IMPORTANT
Any | Event |
1961 | Leonard Kleinrock del Massachusetts Institute of Technology publica una primera teoria sobre la utilització de la commutació de paquets para transferir dades. |
1962 | Inici d’investigacions por part de l’ARPA, on J.C.R. Licklider defensa exitosament les seves idees relatives a una xarxa global d’ordinadors. Xarxa Galàctica |
1964 | Leonard Kleinrock del MIT publica un llibre sobre la comunicació per commutació de paquets para implementar una xarxa. |
1967 | Primera conferencia sobre ARPANET |
1969 | Conexió de las primeres computadores entre 4 universitats americanes a través de la Interface Message Processor de Leonard Kleinrock |
1971 | 23 computadores connectades a ARPANET. |
1972 | Enviament del primer correu electrònic por Ray Tomlinson.
Naixement del InterNetworking Working Group |
1979 | Usenet
Newsgroups |
1982 | Definició del protocol TCP/IP y de la paraula «Internet» |
1984 | 1000 computadores connectades. |
1987 | 10000 computadores connectades. |
1989 | 100000 computadores connectades. |
1990 | Desaparició de ARPANET |
1991 | Se anuncia públicament la World Wide Web |
1992 | 1 milió de computadores connectades. |
1993 | Primer buscador de la historia, Wandex servia como un índex de pàgines web |
1996 | 10 milions de computadores connectades. |
2000 | Explosió de la Burbuja.com |
2009 | Primer lloc web que va permetre la interacció tàctil. |
Vídeo Tim Berners-Lee explicant la WWW
WEBGRAFIA
Diclib
http://www.diclib.com/paquete de datos/show/es/es_wiki_10/38265 – .VhQfjLT__Vo
Ecured
http://www.ecured.cu/index.php/TDM
Facultat d’Informàtica de Barcelona
http://www.fib.upc.edu/retroinformatica/historia/internet.html
History Computer
http://history-computer.com/Internet/Birth/Licklider.html
Internet Society
http://www.internetsociety.org/es/breve-historia-deinternet
Personales
http://personales.upv.es/jpgarcia/LinkedDocuments/Teoriadecolasdoc.pdf
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.