LA GLOBALITZACIÓ DE LA COMUNICACIÓ

La globalizació té conseqüències en totes les esferes de la vida quotidiana de les persones. Aquest procés de canvi, que és la globalització, també afecta l’àmbit de la comunicació. El punt de partida de la globalització de la comunicació es troba al segle XIX, a partir d’aquest moment, els avenços en el camp de la tecnologia fan que la informació pugui arribar de manera immediata a qualsevol punt del planeta. Ja no és necessari que dues persones estiguin cara a cara per poder tenir comunicació; els sistemes de cable, els satèl·lits i els mètodes digitals de processament de la informació fan possible la comunicació sense necessitat de desplaçar persones físicament.

En el següent video, l’economista Xavier Sala-i-Martín explica què és la globalizació:

Font: La Vanguardia. ¿Qué es la globalización? per Xavier Sala-i-Martin

 

VEÏNATGE GLOBAL

El terme de “Veïnatge global” o “Veïnatge universal“,  plantejat per Marshall McLuhan , l’any 1968, explica com canvia el món a través de la incorporació de la tecnología i del mitjans de comunicació a la vida quotidiana de les persones. McLuhan utilitza la paraula “veïnatge global” per descriure els canvis que els mitjans de comunicació produeixen a la societat. És a partir d’aquest moment, quan la premsa, la ràdio i la televisió comencen a ocupar un lloc significatiu a la vida de les persones i, de mica en mica, converteixen el planeta en un petit poble on tots som veïns de tots, i qualsevol persona pot tenir accés i contacte amb la informació i les persones que hi ha a l’altra punta del planeta. Per a Marshall McLuhan, els mitjans de comunicació són els responsables  que,  a dia d’avui, totes les persones del món ens puguem conèixer i comunicar de manera fluida, sense necessitat de desplaçar-nos.

Author and Professor Marshall McLuhan. 1967 (AP Photo)

 Com es reflecteix el concepte de Veïnatge global a les nostres vides?

  • Xarxes socials: a través de les xarxes social ens podem comunicar amb persones de l’altra punta del planeta, sense necesitas de desplaçar-nos. Tal com proposava McLuhan amb el concepte de veïnatge global.
  • Internet: és la xarxa de xarxes.
  • Mitjans de Comunicació: tenen accés directe a les informacions de països d’arreu del món. Un mitjà de comunicació pot donar una notícia d’un lloc determinat, a temps real,  sense necessitat de desplaçar periodistes al lloc dels fets.

El següent video presenta de manera visual i esquemàtica el concepte de Veïnatge Global:

Font: Alejandra G. Pérez. Youtube.

 

Els mitjans de comunicació influeixen en els pensaments i en les activitats de les persones, capten l’atenció de la societat, és el que s’anomena Teoria del Mitjà. D’altra banda, el veïnatge global produeix un efecte papallona, anomenat també Teoria del Caos, que fa referència al fet que un succés a un lloc determinat pot tenir efectes a escala mundial. Centrant-nos en l’àmbit de la comunicació, qualsevol mitjà de comunicació es fa ressó d’aquells fets noticiables que passen arreu del món.

 

ESQUERDA DIGITAL

Les Tecnologies de la informació i de la comunicació  han convertit el món en un petit poble on tothom es coneix però al mateix temps ens  separa. Les TIC creen una esquerda entre aquelles persones que tenen o no accés a les tecnologies i, en certa manera, accés a la informació, és el que s’anomena esquerda digital .

Tenir accés a les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació té a veure amb tres factors: tenir una infraestructura de telecomunicacions que permeti tenir accés a les tecnologies; tenir recursos per accedir-hi, cal tenir recursos econòmics per poder comprar els aparells i la infraestructura necessària i, finalment, cal tenir habilitats i coneixements per saber utilitzar les tecnologíes.

La falta d’equipament, la manca de recursos i la manca d’habilitats són les causes de l’esquerda digital. Aquesta esquerda acaba separant la societat i ens diferencia a l’hora de poder tenir accés al món laboral i a l’hora de prendre decisions i adaptar-nos als canvis. La manca d’accés a les tecnologies fan que l’esquerda digital acabi creant un món aïllat.

{9C148DFE-54FF-4617-B27E-34005E00E78D}_BrechaDigital-280x240

Caricatura de l’esquerda digital.  Font: Tecnologiahechapalabra.com

 

Tipus d’esquerda digital

  • Esquerda social: és aquella esquerda que es forma dins d’un mateix país. Aquests tipus d’esquerdes  produeixen les següents conseqüències:
    • Segmentación laboral: les Tecnologies de la Informació i la Comunicació faciliten l’accés al món laboral.
    • Esquerda generacional: hi ha diferències pel que fa a l’accés a les tecnologies entre la població de diferentes grups d’edat. Les persones d’edat avançada tenen més dificultas per adaptar-se a les noves tecnologíes que les persones joves. Entre la població jove també hi ha una esquerda entre aquelles persones que saben fer un ús professional de les TIC i les que només les saben utilitzar en l’àmbit de l’oci.
    • Esquerda segons gèneres: homes i dones fan un ús diferent de la xarxa.
  • Esquerda global: els països de l’hemisferi nord són propietaris i usuaris de la indústria de les telecomunicacions, Internet i la informàtica; aquest fet provoca exclusió als països del sud, que tenen menys recursos.

Com podem solucionar el problema de l’esquerda digital ?

  • Potenciar l’educació tecnològica i  l’aprenentatge virtual i afavorir la inclusió digital, tenint en compte l’edat de les persones, ja que les facilitats d’aprenentatge canvien segons l’edat.
  • Millora de les xarxes de telecomunicacions en determinats punts del planeta.
  • Promoure l’ús i l’accés a les tecnologies als països poc desenvolupats on hi ha problemes per accedir a la societat de la informació.
  • Reduïr les tarifes de les operadores, per tal que tothom hi pugui tenir accés.

brecha digital.cmap

Esquema de l’esquerda digital. Font: Google imágenes

WEBGRAFIA

Almond.S. (3 juliol 2014). Cognoscenti. Consultat 28 març 2016, des de http://cognoscenti.wbur.org/2014/07/03/marshall-mcluhan-understanding-media-steve-almond

CélineG. (16 de gener de 2011). Internet insólito: la brecha digital, desigualdad de acceso a los medios de comunicación en el mundo. Consultat 2 de noviembre 2015, des de   http://celglaude.blogspot.com.es/2011/01/la-brecha- digital-acceso-los-medios-de.html

Definición de: definición de aldea global.( 2015). Consultat 19 octubre 2015, des de http://definicion.de/aldea-global/

Enciclopèdia Catalana.(2015). Enciclopèdia.cat: el cercador de continguts de referencia en català. Consultat 22 octubre 2015 i 9 de novembre de 2015, des de http://www.enciclopedia.cat

La Vanguardia. ( 2013, febrer 7). ¿Qué es la globalización? – Xavier Sala-i-Martín. Consultat 4 mar 2016, des de https://www.youtube.com/watch?v=32DVjwJihMQ

Martínez, E; Ascencio, I; Serrano,A. (17 octubre 2005). La brecha digital. Consultat 22 octubre 2015, des de http://www.labrechadigital.org/labrecha/Articulos/understanding.html

McLuhan, M. (1922-1980). La aldea global: transformaciones en la vida y los medios de comunicación mundiales en el s. XXI. Barcelona: Gedisa, 1995

Otero.J.(2015). Sociedad e tecnología. Adelgazando la brecha digital en América Latina. Consultat 1 abril 2016, des de http://www.tecnologiahechapalabra.com/sociedad/inclusion_globalizacion_terrorismo/articulo.asp?i=8265

Pitarch,T. (2014). Ciències socials: un món globalitzat. Consultat 20 octubre 2015, des de http://ccsocials.blogspot.com.es/2014/03/tema-13-un-mon- globalitzat-2bah.html

Pérez.A. (2014, agost 24). Aldea global-Marshall McLuhan. Consultat 4 de març 2016, des de https://www.youtube.com/watch?v=daeBGJhMCEo

Proyectoscrearnovenosantamaria.(2015). El buen uso de las tics para documentar la información. Consultat 1 abril 2016, des de https://proyectoscrearnovenosantamaria.wordpress.com/2015/07/30/el-buen-uso-de-las-tics-para-documentar-la-informacion/

Rodríguez.E. (2015). Coaching tecnológico . Consultat 14 octubre 2015, des de http://www.coaching-tecnologico.com/que-es-la-brecha-digital/