La revolució de les xarxes socials a les redaccions periodístiques

Des de la seva aparició, Internet ha revolucionat per complert el món del periodisme. Els professionals de la comunicació han canviat la seva manera de treballar i, poc a poc, s’han hagut d’adaptar a un nou paradigma mediàtic caracteritzat per la presencia constant de les xarxes socials. El periodisme està experimentant canvis i transformacions per incorporar-se a la nova realitat tecnològica. Les xarxes socials com Twitter i Facebook esdevenen un nou canal de difusió i transmissió d’informació.

El model tradicional periodístic (ràdio, premsa i televisió) ha evolucionat cap a un nou escenari que es mou entre la immediatesa, una major accessibilitat, multitud de fonts i una major interacció amb l’audiència. Tal i com es veu reflectit en el vídeo del portal Generació digital les xarxes socials estan tenint una gran influència en el món del periodisme online. Però, com afecten les xarxes socials als mitjans de comunicació? L’Albert Sáez parla sobre el periodisme en l’era de les xarxes socials.

 

Font: Generació Digital. El periodisme després de Twitter. Albert Sáez, professor universitari de Sociologia i Comunicació i director adjunt del Periódico, reflexiona sobre els mitjans de comunicació de masses en l’era de la immediatesa i les xarxes socials.

Les xarxes socials com a eina periodística

La proliferació de l’ús de les xarxes socials als mitjans ha obligat als professionals de la comunicació a adquirir noves competències per tal de rendibilitzar les noves plataformes. Les relacions entre periodista i lector s’han transformat completament.

Segons mostra un estudi , “L’ús de les xarxes socials com a fonts d’informació per a periodistes” de la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB), “les xarxes socials s’estan consolidant com a ambient notable de socialització. A Europa, més de 466 milions de persones usen Internet (58% de la població del continent) i més de la meitat dels usuaris manegen alguna xarxa social (només Facebook té més de 1000 milions d’usuaris al món)”.

Xarxes socials i mitjans de comunicació.

  • D’acord amb un estudi de la Universitat Carlos III de Madrid “la majoria dels periodistes espanyols (un 93 per cent) considera a les xarxes socials com una eina més en la seva feina, tot i que afirmen que són menys fiables que els mitjans tradicionals”
  • El mite de la conversa global, un article del col·legi de Periodistes de Catalunya sobre els usos de les xarxes socials en les redaccions mostra com algunes redaccions utilitzen aquestes plataformes.

 

Comunitats digitals, una nova gestió de la informació

La professora de Ciències de la Informació i Comuniació de la UOC Silvia Martínez explica en el seu estudi, La comunidad de los diarios digitales españoles en Twitter: análisis de la distribución y del perfil de la red de contactos, com els mitjans de comunicació utilitzen les xarxes socials en la seva tasca. “Les possibilitats que brinda Twitter informativament són infinites: arribar a més usuaris, atraure i redirigir el trànsit i, fins i tot, aprofundir el coneixement dels mateixos seguidors»

Fixem-nos en un cas en concret. El diari Ara disposa d’un espai exclusiu dedicat a les xarxes socials a través del qual el lector pot accedir al perfil social de cada periodista (Twitter, Facebook, Instagram, Pinterest i Youtube).

captura ara

Font: Diari Ara

 

  • Segons un article del diari ABC Cómo influyen las redes sociales en el periodismo, les xarxes socials com Twitter o Facebook “s’han convertit en un vehicle de distribució incomparable gràcies a la incalculable quantitat de continguts que apareixen a Internet i, de fet, han ocasionat la creació de més vídeos, textos, blogs, fotografíes, infografies… Però també han establert noves regles, com els 140 caràcters de twitter o la necessitat de crear titulars virals.”Els receptors de la informació són ara també participants, opinadors i fins i tot en algunes ocasions emissors. Els usuaris tenen més eines per a poder accedir a la informació i, mitjançant les xarxes socials, s’han anat conformant les anomenades “comunitats”.
  • Per als periodistes i els mitjans, aquestes noves plataformes tenen potencial com a canal de distribució de continguts, de creació i promoció de la marca (corporativa i/o personal), com a espai de contacte amb les fonts o de descoberta de possibles temes i com a via de relació amb els usuaris. Però, al mateix temps, també obliguen als professionals i a les organitzacions a repensar el seu rol i quin valor afegit aporten a aquests ecosistemes (Picard, 2010).
  • Però no tot són avantatges en el món de les xarxes socials. Mica en mica s’ha anat generant un debat entorn als usos que se’n fa. Santiago Giraldo, professor del Departament de Periodisme i investigador del gavinet de Comunicació i Educació, reflexiona en el seu llibre Més enllà de Twitter sobre el paper i l’ús d’aquestes plataformes. L’autor reflexiona sobre “l’abast i el sentit dels moviments socials a partir de l’estudi de sis casos rellevants: el 15-M i les seves rèpliques als Estats Units i al Regne Unit, la revolució egípcia, el moviment zapatista a Mèxic i la PAH a Barcelona. Giraldo es pregunta què se n’ha fet d’aquestes expressions polítiques cinc anys després de la seva eclosió i analitza el rol que han jugat les xarxes socials en l’articulació de les accions de protesta organitzades.”

 

Més enllà de Twitter. Santiago Giraldo Luque.

 

Periodisme ciutadà

En aquest context, les xarxes socials es conformen com un espai on els usuaris poden compartir continguts i contribuir amb aportacions. Els ciutadans viuen en un món d’interconnexions, on la informació juga un paper crític i cada vegada més persones busquen els continguts que els interessen no en els mitjans convencionals sinó a Internet (Stassen, 2010). La rapidesa s’imposa a la veracitat i la brevetat a la contextualització. Però no tot el què s’escriu a una xarxa social és cert i és aquesta, la tasca del periodista, confirmar la veracitat de la informació.

photodune-5787803-social-network-l-1940x1455

Periodisme ciutadà. Font: Internet

Aquesta reflexió ens porta al terme de periodisme ciutadà que fa referència a la participació dels usuaris coma generadors d’informació. El concepte de periodisme ciutadà es basa en que els ciutadans prenguin un paper actiu en el procés de la recerca, elaboració d’informes, anàlisi i difusió de notícies i informació.

Courtney C. Radsch defineix el periodisme ciutadà com una forma alternativa i activista de recollir notícies i informes que funciona fora de les grans institucions del periodisme professional. Jay Rosen proposa una definició més simple: “Quan els ciutadans utilitzen les eines de premsa que tenen al seu abast per informar-se mútuament”. Per a més informació podeu visualitzar aquest vídeo:

Periodisme ciutadà. Font: youtube.

 

 

BIBLIOGRAFIA