Les infografies són un dels recursos gràfics i visuals què estan guanyant més força dins del món de la comunicació. La imatge, el grafisme, és més fàcil de rebre, retenir i sobretot de lectura. Com a recurs periodístic, la infografia està més que mai sobre la taula.
Què és una infografia?
És un conjunt de representacions visuals (o imatges) que expliquen un text o una informació determinada. En definitiva, es tracta d’un mitjà que serveix per explicar qualsevol cosa de forma gràfica.
Exemple d’una infografia sobre les xarxes socials. Escola Anderssen
L’agència d’infografies Montenegro ens ho explica d’una forma més infogràfica.
Les infografies tenen un seguit de característiques bàsiques que les determinen:
- Han de ser útils i visuals
- Són interactives, ja sigui de forma hipermèdia o no
- La hipertextualitat, per aprofundir en la informació
- Ús de recursos multimèdia: sons, imatges, vídeos…
- Han de tenir moviment: una seqüència de successos
- L’actualitat és una de les característiques més importants
- L’estètica de la presentació infogràfica
- La informació ha de ser personalitzada cap a l’usuari
- La infografia ha de ser universal, la proximitat és important
- El contingut infogràfic ha de ser clar i precís; usabilitat
Infografies al Periodisme
La infografia com a recurs té els seus origens molt avanç que s’inventés ni tan sols el Photoshop o l’Illustrator. Leonardo Da Vinci amb els seus apunts ja feia infografies que encara ara són vigents. En el món del Periodisme tampoc es queden fora, ja que des de l’aparició de l’impremta i els diaris en paper, les infografies han tingut un protagonisme referencial a l’hora d’explicar les informacions o de complementar-les.
Primera portada del USA Today, a l’any 1982
Els diaris van néixer sense imatges i no va ser fins passades les Guerres Mundials que les infografies comencen a introduir-se en el món periodístic. Abans, al segle XVIII, ja hi havia l’ús de mapes o petits pictogrames dins de la premsa escrita, però no la importància arriba després.
Els primers diaris importants a explicar informació amb pictogrames i introduir aquest recurs a la premsa de masses són l’americà The New York Times, l’anglès The Sunday Times i el Der Spiegel alemany. Pero el boom infogràfic arriba amb la creació del nou diari nord-americà USA Today, que a la seva portada inclou una infografia, des de llavors a cada portada en porta una. A més, el diari destaca en la creació d’una secció amb model de disseny concret del propi mitjà que integra de manera fonamental la infografia i la converteix en un dels punts referents del Today.
A partir de llavors, la infografia entra per la porta gran al món periodístic, començant per la premsa, extenent-se als Estats Units i després cap a la resta del món.
Les infografies a la premsa espanyola
Espanya, encara que sigui mentida, és un dels paisos amb les infografies més consolidades dins del món de la premsa. Els grans diaris de tirada nacional a partir dels finals dels anys 80 van entendre la importància que suposarien les infografies i les van començar a incloure. La Vanguardia, El Pais, ABC i El Periódico són els màxims referents de l’adaptació de la premsa espanyola a les informacions infogràfiques.
Aquí alguns exemples actuals:
Exemple d’infografia a doble pàgina a l’ABC
Exemple de infografia en una pàgina de El Periódico de Catalunya
Infografia d’El Pais sobre el palmarès de Rafael Nadal
Arriba l’era informàtica
A principis dels anys 90, la tecnologia informàtica va aterrar a Espanya en un moment idoni per dos factors:
- El país era punter en informacions infogràfiques
- Apareixen els primers ordinadors (McIntosh de millor generació per exemple) que permet l’entrada d’un nou factor: l’autoedició
Portada infogràfica d’El Pais sobre l’inici de la Guerra del Golf
La notícia referencial que va fer explotar el món de les infografies en la premsa va ser la Guerra del Golf (1990-1991) que va provocar una allau de gràfics en una guerra peculiar en la què no hi havia periodistes en un front que era molt lluny i que va ser d’un temps estrictament limitat, ja que l’ofensiva terrestre es va perllongar durant només 10 dies. Pel panorama espanyol, els grans fets històrics que van posar més que mai sobre la taula les infografies van ser els Jocs Olímpics de l’any 1992 a Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla. Van catapultar Espanya com a un pais on les infografies eren de qualitat i que aportaven un alt nivell d’informació amb una bona presentació gràfica i sobretot, una innovació important i directe.
Periodisme digital: infografies interactives
L’arribada de la informàtica i dels ordinadors va ser una autèntica revolució. Però l’arribada de Internet i dels mitjans de comunicació digital va ser una auténtica explosió revolucionaria dins del camp infogràfic i comunicatiu. Els mitjans tradicionals van haver d’adaptar-se a un món nou, de clicks, visites, i interacció continua amb l’usuari. Evidentment, les infografies van haver d’evolucionar.
El factor hipermèdia i el factor interactiu van passar a un primer pla, tant protagonista com tecnològic. El recurs de la pantalla en els mitjans s’utilitza com a màxim exponent infogràfic, transmetent la informació de forma més clara, senzilla i visual però a la vegada complexa, amb enllaços hipermèdia o amb complements que ajuden a entendre millor el que s’està volent transmetre.
Aquí hi tenim alguns exemples:
Infografia del The New York Times sobre els resultats de les eleccions primàries als Estats Units, a Wisconsin
En política, l’us de les infografies als mitjans digitals ajuda a aglutinar moltíssimes dades d’una forma útil, fàcil de fer servir i accedir, i sobretot d’entendre.
A Catalunya per exemple, el diari ARA, un rotatiu relativament jove, és un dels màxims exponents d’aquesta pràctica infogràfica.
Infografia sobre els resultats de les eleccions autonòmiques al diari ARA.cat
Així doncs, la infografia dins del periodisme no fa més que evolucionar exponencialment. Les xarxes socials, el Facebook, el Twitter… La sintetització de les informacions a mode d’imatges ens poden obrir un altre debat: les infografies limiten la informació?
Webgrafia
Imatge de portada: http://anfix.tv/wp-content/uploads/2014/05/herramientas-infografias.jpg
Acceso directo. (2012) “Qué son las infografías, para qué sirven, y qué formato es más eficaz” Consultat 02 abril de 2016 des de http://acceso-directo.com/infografia-blog-tipos/
Wikipedia. (2016) “Periodismo Infográfico” Consultat 2 abril 2016 des de https://es.wikipedia.org/wiki/Periodismo_infográfico
El Contragolpe. (2016) “Infografias” Consultat 5 abril 2016 des de http://elcontragolpe.net/infografias/
Clases de Periodismo. (2014). “Las infografias” Consultat 5 abril 2016 des de http://www.clasesdeperiodismo.com/tag/infografias/
Ingenio Virtual (2013). “Tipologias de infografia segun su finalidad” Consultat 02 abril de 2016 des de http://www.ingeniovirtual.com/principales-tipos-de-infografias-segunsu-finalidad/
Jose Luis Valero (1999). “La infografia en la prensa diaria española” Consultat 5 abril de 2016 des de https://joseluisvalero.files.wordpress.com/2013/01/tesis-de-josc3ba-luis-valero.pdf
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.