Un món col·laboratiu, utopia o realitat?

La tecnologia avança a una velocitat vertiginosa. Faig servir aquest adjectiu perquè, de tant ràpid que avança, acaba generant un vertigen globalitzat que ens afecta a tots. De fet, la tecnologia i la ciència avancen més ràpid que la cultura i la moral de la societat. És per això que es genera un decalatge estructural en el sistema. Entre allò que considerem bo/legal i allò que considerem dolent/il·legal sempre hi ha un punt mig, que actua com a arbitre i posa les línies vermelles a ambdós costats per corregir aquest decalatge: la legislació.

Quan la tecnologia avança i es desenvolupa molt més ràpid que la moral i la cultura dels ciutadans es crea un buit legislatiu que, abans no es tapi, algú ja haurà utilitzat per aprofitar-se’n a costa dels demés. Així som els éssers humans. Així hem sigut tota la vida i així continuarem sent. És un element intrínsec a la nostra naturalesa. Pot ser tenia raó Maquiavel quan deia que “l’home és dolent i egoista per naturalesa”

El XXI és el segle de moltes coses: el de la tecnologia, el de la xarxa, el de la comunicació interactiva, el de la globalització exagerada i el d’un llarg etcètera. Totes aquestes condicions han aplanat el camí a l’expansió del que anomenem Món Col·laboratiu, aquell que consisteix en l’ajut – sigui quin sigui – que ens podem oferir entre tots. És a dir, té la base en el treball en equip. Dins d’aquest món hi podem introduir diferents conceptes que l’engloben com la Intel·ligència Col·lectiva – definida pel filòsof Pierre Levy – o el famós Crowdfunding (Finançament en massa), entre d’altres.  

Aquest vídeo de Grupo Educare, ens explica l’últim concepte de manera molt simple i clara:

 

Un món… ideal?

Us preguntareu: “a què venen els dos primers paràgrafs de l’article si ara estàs parlant sobre el món col·laboratiu?”. Doncs, bàsicament, perquè és fruit d’aquest avenç vertiginós de la tecnologia i la xarxa. A dia d’avui és immens i, a més, les seves aspiracions de creixement no semblen tenir sostre. Vist el panorama, pot ser hauríem de parlar d’univers col·laboratiu i no pas de món.

Està clar perquè triomfa, no? És sublim. Qui no voldria viure en un lloc tan meravellós en el que tothom s’ajuda i en el que es fa bona la dita “dos caps pensen millor que un”? Seria idíl·lic. Bustamante i Gisela podrien cantar tot el dia aquella cançó d’Aladdín que prometia “un mundo ideal”.

És cert que l’ésser humà s’ha començat a adonar que, ben organitzat, el treball en grup dóna molts millors resultats que el treball individual. A priori, gairebé tot són avantatges: es redueix considerablement el temps de feina i els projectes estan molt més desenvolupats, tant en la seva idea prèvia com en l’execució final.

Pierre Levy argumenta en la seva obra “Intel·ligència Col·lectiva” que, tot i que sigui impossible que tots siguem experts en tots els àmbits de la vida, sí que hi ha moltes possibilitats que puguem ser experts en una àrea determinada. Per tant, si som capaços d’unir les capacitats de cadascú en un mateix sac, crearem projectes de molt més nivell.

Us recomano que invertiu els propers quatre minuts de la vostra vida en veure aquest vídeo. Un projecte ideal i innovador explicat amb caramels. Pot haver-hi alguna cosa millor?

La idea és magnifica, oi? Però en aquest sentit el filòsof no té en compte que l’ésser humà és l’únic animal capaç de malmetre’s a ell mateix i malmetre l’entorn on conviu. I quan per mig hi ha diners, com és el cas del Crowdfunding, aquesta condició tan intrínseca i natural dels humans creix exponencialment. 

És possible fer-ho realitat?

“Com pot ser que siguis tan pessimista amb l’espècie humana?”, us qüestionareu.  Bé, no és ben be una falta de confiança amb l’espècie, sinó que tot plegat em genera dubtes. Evidentment, res és perfecte i cap projecte aspira a ser-ho. Si pretenem que tot allò que fem i creem no tingui certs inconvenients o punts foscos, ens equivocaríem greument.

L’ésser humà és imperfecte i, per tant, tot allò que faci també ho serà. A l’inici dèiem que entre allò bo/legal i allò dolent/il·legal hi ha la legislació. Aquí està la clau. A dia d’avui el món col·laboratiu està poc regulat i hi ha gent que ja ha aprofitat aquest buit. En els últims anys s’han registrat diverses estafes que per falta de regulació no han estat penades o, en tot cas, han comportat processos legals llarguíssims. 

El món col·laboratiu és un projecte relativament jove, que encara ha de madurar. En els últims anys ha experimentat un boom impressionant – allò que dèiem de la velocitat vertiginosa – i la cultura i la moral de la societat han quedat enrere. Vivim al Segle XXI, el de la tecnologia i la xarxa, però encara no ens hi hem adaptat del tot.

Quina és, doncs, la solució? N’hi ha?

I tant que hi ha solució. Només faltaria. Hi ha experts en economia que afirmen que el futur del finançament passa pel Crowdfunding i que les Petites i Mitjanes Empreses farien bé d’adaptar-se com abans millor a aquest nou sistema. Jo no sóc ningú per contradir el que diuen els experts. A més, tot el que he trobat, he cercat i he consultat em genera cert optimisme. Però, això sí, amb prudència.

Possiblement tenim sobre la taula el futur de l’economia. O, almenys, un element que, de ben segur, serà una de les potes principals dels sistemes econòmics d’arreu del món a mig i llarg termini. 

Com amb tots els projectes que encara pateixen de certa immaduresa i han experimentat un creixement exponencial en un període de temps molt reduït, cal trepitjar el fre i parar-se un moment a fer estudis, extreure’n conclusions i crear noves lleis (modificar les que hi ha actualment i redactar-ne de noves) que regulin de debò el sector i evitin situacions delitictives com estafes, fraus, explotació laboral, etcètera.

Crec fermament que si es fan bé les coses des de tots els sectors – absolutament TOTS – el món col·laboratiu serà una gran oportunitat per a l’activitat econòmica. De fet, no sóc l’únic que ho creu, per això no para de créixer dia rere dia a un ritme escandalós. Però ara és el moment de fer les coses bé i evitar que això no se’ns escapi de les mans.

Confiança, doncs, en l’espècie humana – amb totes les seves virtuts i defectes – i en la justícia. Sí, en la justícia també.

Bibliografia

Que aprendemos hoy. (2012) Marta Pérez García. ¿Qué és la intel·ligència col·lectiva?  Consultat 1 abril 2016 des de

<http://queaprendemoshoy.com/que-es-la-inteligencia-colectiva/ >

Universo Crowdfunding (2014) Estafas en el crowdfunding Consultat 1 abril 2016 des de

<http://www.universocrowdfunding.com/estafas-en-el-crowdfunding/>

VIVUS (2014) Blog MICRODINERO. ¿Qué es crowdfunding? Cómo funciona?  Consultat 1 abril 2016 des de

<https://www.vivus.es/blog/economia-de-hoy/crowdfunding-que-es-como-funciona/>

Plataforma Proyecta (2014) Inteligencia colectiva Consultat 1 abril 2016 des de

<http://www.plataformaproyecta.org/metodologia/inteligencia-colectiva>

Wikipedia (2016) Micromecenatge Consultat 1 abril 2016 des de

< https://ca.wikipedia.org/wiki/Micromecenatge>

Sociologia Contemporania (2013) Pierre Lévy: “La inteligencia colectiva, nuestra más grande riqueza”  Consultat 1 abril 2016

<http://sociologiac.net/2007/07/19/pierre-levy-la-inteligencia-colectiva-nuestra-mas-grande-riqueza/ >