1. El comportament del usuaris

S’han realitzat molts estudis per tal d’entendre el comportament dels usuaris a la xarxa i, així, poder augmentar la nostra capacitat de persuasió o, com a mínim, de cridar l’atenció del lector. Abans de passar a veure alguns d’aquests estudis, hem de deixar clar que de la mateixa manera que la tecnologia va canviat, també ho fa la manera que tenim a l’hora de percebre informacions. Per exemple, uns anys enrere potser era important utilitzar recursos gràfics per fer més visible la informació i ara on hem de posar més èmfasi és en el titular, ja que els lectors decideixen si llegeixen o no pel titular.

2. EyeTrack07: La lectura superficial

El llibre de Guillermo Franco, “Cómo escribir para la web”, explica l’estudi que es va fer l’any 2000, on van participar 605 persones. Aquest estudi va ser realitzat per Pegie Stark Adam, Sara Quinn y Rick Edmonds i publicat a Poynter.

Estudi EyeTrack07

D’acord amb els investigadors d’aquest estudi, els lector online llegien un 77% de les notícies que triaven i els lectors del format imprès, en canvi, només en llegien un 62%. A més, afegien que aquest comportament era independent de la longitud de les notícies.

Aquest video explica en què consistia l’experiment:

L’any 2009, Guillermo Franco escrivia un article explicant aquest estudi i les conclusions que ell n’extreia: http://www.saladeprensa.org/art801.htm

3. Patró d’escaneig de pantalla

Utilitzant la tecnologia de l’EyeTrack, l’any 2006 Jakob Nielsen va trobar el que anomenaria patró en forma de F. Aquest patró tenia tres components: un moviment horitzontal a la part superior de l’àrea del contingut; un segon moviment horitzontal una mica més avall, tot i que més curt que l’anterior; i, finalment, un moviment vertical a la part esquerra de la pantalla. Afegia que en algunes ocasions aquest patró en forma de F també tenia forma de E o fins i tot de L invertida.

Patró d’escaneig en F

Per tant, amb el que hem vist fins ara, per aconseguir l’atenció dels lectors cap a un text, aquest ha de ser curt i que el titular l’enganxi des de la primera paraula. Si no és així, és possible que l’usuari no entri ni al contingut, i si ho fa, no ho llegirà detingudament, sinó que farà un cop d’ull ràpid quedant-se amb la idea principal però sense entrar-hi a fons.

4. La piràmide invertida

La piràmide invertida significa començar el text amb la informació més important i després anar afegint informació cada vegada menys important. Dit en altres paraules, per fer una bona estructura de piràmide invertida, el primer paràgraf de la notícia ha de respondre les “5W” (Who, Where, When, What, Why).

Piràmide Invertida

Melvin Mencher, autor del text clàssic de periodisme “News Reporting and Writing”, identifica els següents elements de l’estructura de la piràmide invertida:

  • L’entrada o el “lead”.
  • El material que explica o amplia el “lead”.
  • Paràgraf de context.
  • Material secundari o menys important.

Aquí hi ha una explicació senzilla de la professora Lourdes SarahMontaño Araoz per entendre millor el concepte:

5. Models de titulació

A les pàgines d’inici, als resultats de busca, als butlletins enviats a través del correu electrònic i, fins i tot al menú de preferits d’un navegador, els titulars apareixen desplegats fora del context, és a dir, no tenen material extra per facilitar-ne la seva interpretació. Per aquest motiu, Nielsen defensa que han de tenir sentit i explicar-se per si sols.

Pàgina d’inici del Diari ARA

En aquest cas veiem la pàgina web del diari Ara. A la pàgina d’inici veiem una sèrie de notícies on hi ha el titular, un petit lead i una fotografia relacionada amb la notícia. L’aposta d’aquest diari, com passa amb la majoria de premsa online, és fer gran la fotografia i que sigui el primer en que es fixi l’usuari. Per tant, és molt important que a banda de ser un resum visual del que llegiran, que sigui impactant i que cridi l’atenció. Si és una fotografia que no destaca per l’ull de l’usuari, molt probablement voldrà dir que no es llegeixi ni el titular.

6. Longitud dels textos online

Per començar, hem de partir de la base que, com hem explicat abans, està demostrat que els textos curts són tres vegades més vistos que els llargs. A partir d’aquí, cada editor del mitjà en qüestió serà qui decidirà la llargada màxima que ha de tenir un text per poder ser publicat.

Realment el concepte de “text curt” és molt subjectiu, ja que no tothom té la mateixa percepció. Jakob Nielsen recomanava “no escribir más del 50 por ciento de lo que hubiera empleado para decir lo mismo en una publicación impresa”. Ell mateix, l’any 2007 publicava un article amb la seva percepció de textos llargs i textos curts:

  • Articles curts: 600 paraules. Una lectura d’uns 3 minuts, és a dir, unes 200 paraules per minut.
  • Articles llargs: 1.000 paraules. Una lectura d’uns 5 minuts, seguint amb el mateix criteri de les 200 paraules per minut.

Vegeu aquesta infografia que explica la longitud que haurien de tenir els textos a diferents xarxes socials:

http://www.escueladenegociosydireccion.com/infografias/extension-texto-medios-sociales.html

7. Puntuación i longitud de les frases

Sempre hi ha una relació directe entre el nombre d’idees que l’autor del text vol transmetre a una frase amb la puntuació que s’utilitza per crear-la. Per tant, com més idees volem transmetre en una frase, més llarga serà aquesta, més signes de puntuació necessitarà i més complicada serà d’entendre i de seguir pel lector. Per tant, hem d’intentar reduir el nombre d’idees per frase, així utilitzarem menys signes de puntuació i es reduirà la longitud de la frase.

Les frases llargues obliguen al lector a establir relacions complexes entre les idees de la frase i són difícil de llegir i entendre. Si fem una frase de quatre línies, serà molt difícil pel lector relacionar l’idea de la primera línia amb el final de la frase. Aquesta feina de reduir al màxim les frases, ajuda al lector a que no perdi el fil en la lectura i que, per tant, llegeixi el text amb més interès.

Consulta les instruccions de puntuació de “Cátedra Arnoux”: http://www.escrituraylectura.com.ar/semiologia/n_puntuacion.php

8. Power Presentació

9. Bibliografia