Què són i d’on surten les modes a la xarxa

Viralitat és una d’aquelles paraules que si la fas servir en públic, pràcticament tothom sabrà de que estàs parlant però que si preguntes que significa, poques persones sabran donar-te una explicació clara i simple. Una bona definició per una paraula que ni tan sols apareix a la RAE seria:

“La viralitat és la capacitat d’un contingut d’arribar a un gran nombre de persones en un període de temps curt a través de la xarxa.”

Potser la paraula no tindrà una definició oficial, però sí que podem saber quan va aparèixer, la viralitat va venir de la mà amb internet i les xarxes socials. Sobretot a partir de l’arribada de pàgines com Youtube l’any 2005 o Facebook al 2006. Quan les persones van tenir accés a mètodes per compartir continguts a internet, va ser quan la viralitat va ser concebuda. La fama fa uns anys era un objectiu molt difícil d’aconseguir, arribar a ser una celebritat no era fàcil, però avui en dia un sol vídeo et pot fer famós mundialment en qüestió d’hores, arribant fins i tot a impactar a la societat, creant una moda o una idea.

Perquè un contingut es fa viral?

Aquesta pregunta va ser adreçada per Kevin Alloca, el manager de modes de Youtube, en una conferència de l’any 2011 en la que va donar 3 punts fonamentals alhora d’aconseguir que un contingut sigui viral:

• Creadors de tendències: Aquest punt fa referència a personalitats famoses del panorama actual, per exemple, un presentador, una cantant, un futbolista… Totes les persones famoses i populars amb bases de fans poden ser creadors de tendències. L’exemple que fa servir Kevin Alloca és el vídeo “Double Rainbow”, un vídeo publicat per Yosemitebear el 8 de gener de 2010 però que no va tenir gaires visites fins el 25 de juny. Que va quan el presentador nord-americà Jimmy Kimmel va publicar un tweet mencionant el vídeo. A la data d’aquest treball té 43.710.000 de visites. Només un exemple del poder que tenen persones famoses alhora de donar a conèixer continguts.

• Comunitats i participació: Quan un missatge es dóna a conèixer, la creativitat i la cultura d’internet entra en joc i juga amb el contingut que rep. Modificant-lo, recreant-lo, fent bromes, compartint-lo més i més, el que acaba creant un fenomen cultural que arriba a la societat que hi ha fora d’internet.
  Un exemple per a mostrar el poder de les comunitats i la participació:
  Al 1991 es va filmar una pel·lícula d’acció de sèrie B titulada “Samurai Cop”, que no es va fer famosa fins al 2007 gràcies al poder d’internet. Segons l’actor que dóna vida al protagonista (Matt Hannon) la pel·lícula no tindria ni que haver-se publicat degut a la seva baixa qualitat. Però algú en algun moment va publicar la pel·lícula a internet, i es va fer popular durant els anys 2007-2008 gràcies a un petit fragment de la pel·lícula pujat a Youtube anomenat “The horny nurse”, on es pot apreciar la mala qualitat d’imatge, d’actuació i de guió. A partir d’aquí es va crear una comunitat de seguidors de la pel·lícula, que feien bromes respecte al film, van crear parodies i altres continguts. Gràcies a aquesta comunitat i la seva participació, el film es va remasteritzar en Blu-ray, es va crear una edició especial comentada pel seus protagonistes, i fins i tot ja hi ha una segona part finançada a través de “crowdfunding” gràcies a les donacions dels fans que van reviure aquest producte

• Sorpresa: En un món on estem exposats a tants impactes visuals al dia, ens crida l’atenció allò diferent, creatiu i que surt de la norma. Per tant, és lògic que aquells continguts que es tornen virals segueixin aquestes característiques que fan que creïn interès en la comunitat d’internet, la qual cosa és fonamental per a crear un contingut viral. Per exemple: el vídeo “David after the dentist” va ser publicat al 2009 i avui en dia té 134.075.000 de visites, i no és res més que un nen petit que passa pels efectes d’haver estat al dentista, el nen sedat va ser una cosa que va cridar l’atenció d’internet, que va venir en massa a riure dels comentaris del nen,  sobretot a la pregunta “Això és la vida real?”.

Alguns dels casos més sonats i els seus efectes

Entre tots els casos de viralitat, hi ha alguns que han sigut especialment importants, en aquesta llista es mostren 4 exemples i els seus efectes:

• Gangnam style: Durant aquest treball, s’ha intentat deixar de banda els vídeos musicals i videoclips, però en aquest cas va ser un fenomen mundial que s’ha de mencionar obligatòriament si es parla de viralitat avui en dia. Aquest videoclip del cantant sud-coreà Psy, ha arribat als quasi 3 bilions de visites, va sortir pels telenotícies, diaris, va llençar a la fama mundial a un cantant que era només famós a nivell nacional, va donar a conèixer el K-pop coreà, va ser la cançó més reproduïda a ràdios ocupant el número 1. I tot això, gràcies a l’èxit del vídeo (http://www.huffingtonpost.es/2014/12/03/gangnam-style-youtube_n_6260038.html)
• Memes: En aquest cas en particular no és un exemple concret sinó un element general. Els memes són símbols, idees o expressions utilitzades de forma habitual a la xarxa i que es transmeten a través de les xarxes socials, molts dels quals tenen objectiu humorístic. Sobretot amb l’arribada de Facebook es van popularitzar, i hi ha desenes d’exemples; Chuck Norris, Rickroll, gats, Friday, forever alone, trollface, LOL (laughing out loud), OMG (Oh my god)…
• “I want to make potato salad”: Aquest és un exemple del poder del “crowfunding”. El 3 de juliol de 2014 Zack “Danger” Brown va publicar a la pàgina de Kickstarter la seva idea, demanant donacions per a complir el seu projecte, i aquest projecte era fer-se una ensalada de patates i necessitava 10 dòlars per comprar ingredients. La pàgina va circular per les xarxes i es va convertir en una broma, al dia següent ja s’havien donat 3.000 dòlars, al cap de 3 ja eren 5.000 i el creador de la pàgina de Kickstarter va prometre fer camisetes a tots els que fessin donacions, a més de gravar-se fent l’ensalada i donant les gràcies a tots, el 2 d’agost ja eren 55.492 dòlars de 6.911 patrocinadors. Al final es va crear un llibre de receptes d’ensalades de patates anomenat “The Peace, Love & Potato Salad Cookbook” i es pot comprar a Amazon, aquí poder probar la página de Kickstarter original: https://www.kickstarter.com/projects/zackdangerbrown/potato-salad?lang=es

Com reacciona el món publicitari

Òbviament el món de la publicitat no es queda de banda quan veu que un missatge pot arribar a milions de persones sense la necessitat de gastar-se massa diners en difondre el contingut. Sobretot quan s’han donat casos de persones que salten a la fama mundial en qüestió de dies gràcies a la xarxa, tenint això en compte hi ha marques que salten a la recerca de la fórmula que els hi doni una publicitat viral (concepte molt de moda).
Algunes marques ho han aconseguit; un parell d’exemples serien la marca d’higiene masculina Old Spice que va crear un anunci humorístic que va ser compartit per milions de persones i va arribar a les 53.480.000 reproduccions, donant un impacte de mercat enorme que no es podria haver aconseguit sense l’ajuda de la xarxa. L’altre seria la marca Domino’s Pizza que va utilitzar la popularitat de l’estrella d’internet Rubius per fer publicitat de les seves pizzes al seu canal de Youtube amb 21.000.000 de subscriptores actualment(https://www.youtube.com/watch?v=fD_f1XcKCuw). El vídeo ha arribat a les 17.000.000 de reproduccions, només cal imaginar el que suposa això per a una marca.
És lògic que les marques busquen aquest fenomen de viralitat, és com si la publicitat la fes la gent, compartint el teu missatge, això suposa un impacte de mercat enorme i a més una reacció positiva de la gent cap a la teva marca, sobretot si és un contingut humorístic.

Conclusió; impacte i reflexions

Durant el treball s’ha explicat què és la viralitat i s’han donat exemples tant publicitaris com no publicitaris. Ara que sabem què és i com actua, toca pensar què significa tot això, que tots caiguem en una moda a la xarxa que ens afecti a la vida real, canviant la nostra manera de parlar, d’expressar-nos i relacionar-nos amb les altres persones és una mostra d’una societat interconnectada els uns als altres que els hi agrada el mateix o és una mostra de que som animals de costums que busquen allò conegut i popular per no sentir-nos diferents i desplaçats quan algú parli d’un tema del qual no tenim ni idea?
Que una marca creï un anunci viral, funcioni i tots li fem cas, és una mostra de l’efectivitat publicitària o una mostra de la capacitat de manipulació que es pot fer a les masses?
Els fenòmens virals humorístics que circulen per internet i que ens ensenyem entre nosaltres per fer-nos riure, són mostra del naixement d’un nou tipus d’humor o la substitució de les relacions socials per relacions a través de la pantalla d’un mòbil?
Aquestes preguntes depenen del punt de vista que s’agafi, és interessant pensar en el transfons que hi ha darrera d’un fenomen viral, però és innegable que ens ha canviat la vida a tots, és impossible estar massa temps sense sentir a parlar de l’últim fenomen a internet, ja siguin els “pallassos assassins” fa uns dies o el “Ice Bucket Challenge” fa un pareo d’anos i va ser un tema del que s’hen van fer notices (http://www.huffingtonpost.es/2014/08/19/ice-bucket-challenge_n_5690146.html). Tampoc es pot dir que sigui una cosa negativa ja que la moda dels pallassos és detestable i en canvi el “Ice Bucket” és un exemple de l’empenta de l’esperit i la solidaritat humanes.

Webgrafia:

-Blog 40 de Fiebre: ¿Qué es viral? – https://www.40defiebre.com/que-es/viral/
-Red Letter Media. (2014) A conversation with Samurai Cop star Matt Hannon: https://www.youtube.com/watch?v=W8830UXkTzY&t=506s

-Kevin Alloca. (2011) Youtube: Why videos go viral

https://www.youtube.com/watch?v=BpxVIwCbBK0

-Booba1234. (2009) Youtube: David After Dentist

https://www.youtube.com/watch?v=txqiwrbYGrs

-Old Spice. (2010) Youtube: The Man Your Man Could Smell Like

https://www.youtube.com/watch?v=owGykVbfgUE

-Yosemitebear. (2010) Youtube: Mountain Double Rainbow

https://www.youtube.com/watch?v=OQSNhk5ICTI