Què és la televisió online? Deixarà d’existir la televisió tal i com la coneixem? En aquest post veure’m cóm està afectant a aquest mitjà l’augment de necessitat de consumir-ho a qualsevol lloc.

Què és la televisió online?

La televisió online, com el propi nom diu, és la retransmissió d’imatges i àudio via online. S’utilitza les connexions per transmetre des de una font fins a un dispositiu. Amb la televisió online hi ha un augment potencial de la audiència ja que es pot veure qualsevol canal que s’emet amb connexió arreu del món. Hi ha un major control sobre les audiències, el seu coneixement i la seva demanda, ja que es pot veure el contingut que la societat vol veure. Un altre factor important és la reducció de costos en emissions i en temps, afavorint a les empreses que ofereixen aquests serveis: emissions de plens d’ajuntaments, emissions d’esdeveniments esportius i culturals,… la realimentació de l’usuari es troba també molt present: gracies a les xarxes socials hi ha molta participació per part dels usuaris i això permet crear continguts més adaptats als gustos de l’audiència.

Hi ha diferents tipus de televisió:

  • Gratuïta: està disponible a través de pàgines web que ofereixen el producte sense necessitat de cap element extern. Molts d’aquests llocs reben els seus ingressos mitjançant la publicitat en la seva pròpia pàgina web o amb vídeos curts que es mostren abans de veure el contingut.

  • De pagament: les grans empreses són les encarregades de crear i sustentar aquest tipus de televisió online. La subscripció és quan es paga una tarifa mensual o anual per un nombre determinat de vídeos i canals. El preu varia segons el lloc i el número de reproduccions contractats.
  • Pay-per-view: amb aquest tipus el client paga pel que veu, per tant el preu varia segons les descàrregues.

La televisió online es pot visualitzar a través de qualsevol dispositiu que disposi de connexió a internet: televisió amb Wi-Fi, telèfon mòbil, tablet,…

Existeixen diferents modalitats:

  • Televisió en directe: el receptor veu al moment el que s’està transmetent.
  • Televisió a la carta: el receptor pot seleccionar en qualsevol moment el programa que vol veure, com per exemple el servei que ofereix Netflix.

 

  • Plataformes per ADSL: mitjançant una subscripció s’ofereix un número determinat de canals que es visualitzen quan es vol. Un descodificador es connectat a la televisió i s’utilitza com els sistemes tradicionals.

Diferències entre el streaming i l’ITPV

La tecnologia permet visualitzar de formes diferents la televisió online. Les més comunes són:

  • Streaming: aquesta tecnologia s’utilitza per poder descarregar arxius i vídeos que tenen un cert pes. El seu funcionament comença amb la connexió amb el servidor, que comença a enviar l’arxiu. Llavors, quan el receptor ha rebut l’arxiu, es construeix el buffer (magatzem on es guarda). Un cop es comença a guardar s’engega el reproductor, que avança a mesura que es va descarregant l’arxiu. Si hi ha caigudes de connexió el client podrà seguir reproduint l’arxiu que estigui emmagatzemat al buffer.
  • Internet Protocol Television (IPTV): és quan els sistemes de distribució són per subscripcions, contractats sobre el protocol IP i amb banda ample. Poden transmetre el senyal a través del coure o de la Fibra Òptica, però sempre amb un circuit tancat, així els continguts arribaran quan el client ho sol·licita. L’usuari disposa d’un aparell que està connectat a la xarxa, i d’aquesta manera es pot visualitzar el contingut encara que estigui desconnectat. Els continguts poden ser tant els mateixos (o basats) en els continguts de la televisió tradicional, com contingut més específic. Existeixen diverses aplicacions que permeten bloquejar cert contingut IPTV, el qual només es pot desbloquejar amb una clau de verificació. S’ha de tenir un augment de la velocitat de les connexions actuals per tal de que l’ITPV funcioni. Es poden distingir dos tipus: de definició estàndard SDTV (1,5 Mbps) o d’alta definició HDTV (8 Mbps). L’ITPV necessita una valors tècnics per tal d’aconseguir retransmetre el contingut multimèdia: ample de banda, senyal-soroll i atenuació. L’ITPV  té els routers, que contenen la informació i no necessiten conservar la informació de l’estat. Però si que requereixen d’un protocol de senyalització en cas de desconnexió, i els paquets han d’anar marcats en base a la prioritat que els hi correspon. Altres mètodes són el P2PTV, el RTP, el RTSP, l’UDP, l’HTTP, el Còdecs i el FLV.

Història de la televisió online

No podem parlar de televisió online sense saber què és la televisió i quan va sorgir. El concepte de televisió apareix l’any 1900 a París, presentat per Constantin Perskyi. No va ser fins al 1925 que es van començar a realitzar les primeres emissions, per J. L. Baird, però fins al 1932 no neix la televisió com a servei públic a Europa i fins al 1939 a EE.UU. la seva època d’expansió dura fins a finals dels anys 40. La televisió en color va arribat al 1950, tot i que John Logie Baird ja havia començat a experimentar a l’any 1928 a Londres. Durant aquests primers anys, els desenvolupadors d’aquest mitjà es preocupaven de la tècnica de transmissió i recepció, mentre que els continguts consistien en retransmissions d’obres de teatre o d’actes esportius. No és fins a meitat dels anys 50 quan el contingut comença a agafar forma. Durant la II Guerra Mundial els diferents “bàndols” feien servir la televisió per a retransmetre propaganda ideològica, reconstruint tot el sistema comunicatiu i centrant-lo en la televisió, a causa de ser el camí més fàcil. Anys més tard la televisió va començar a desenvolupar-se fins a convertir-se en l’epicentre cultural de moltes societats, ja que la seva simulació de la realitat era molt seductora per a la gent. Des de llavors la televisió s’ha convertit en el mitjà de comunicació per excel·lència a causa del gran impacte que sempre ha causat, i la seva importància no ha disminuït.

El naixement d’internet va suposar una revolució social, arribant a un punt on es busca una comunicació fluida i llunyana geogràficament parlant. Al 1994 s’introdueix els sistemes de televisió via satèl·lit DBS, sense deixar més de 60 anys entre la televisió analògica i la digital. Va representar un gran canvi per a la industria televisiva, introduint nous serveis com la televisió als dispositius digitals, el servei a la carta,… els mitjans de comunicació convencionals han estat capaços d’aprofitar aquest ràpid desenvolupament tecnològic, i com és el cas de la televisió, que a part d’emetre de forma “tradicional” ho fa a través de la xarxa.

Es pot dir llavors que internet no s’ha sobreposat a la televisió, sinó que l’ha reforçat com a mitjà però retransmetent des de un altre dispositiu i un altre temps. Per exemple, si un programa de televisió crea un hashtag, els telespectadors podran comentar el contingut del programa a les xarxes socials (Twitter en la seva majoria).

Televisió tradicional vs. Televisió online

La televisió tradicional continua sent la preferida a l’hora de comparar-la amb els canals online. Més de la meitat dels enquestats afirmen no haver reduït les hores de visualització de la televisió tradicional, tot i que cada vegada tenen més present la possibilitat de veure-la a través d’internet.

Només un 11% dels internautes consumeixen televisió online, dels quals un 96% ho realitza des de casa. L’ordinador portàtil és el dispositiu més utilitzat a l’hora de consumir televisió online amb un 38% del temps dels internautes, seguit de l’ordinador de sobretaula amb un 28% i pel telèfon mòbil amb un 11% de minuts. Els llocs digitals amb més visualitzacions, deixant de banda el contingut, són aquests:

A l’hora de visualitzar la televisió online, el zapping es realitza a partir detitulars, descripcions i fotografies dels programes. És molt més fàcil buscar un programa determinat ja que disposa d’un cercador. A l’hora de comparar els preus podem veure que la diferència normalment no es gaire diferent, ja que els canals d’alta definició i els paquets opcionals no estan inclosos dintre del
servei digital bàsic.

 

Però el gran motiu pel qual la gent tria visualitzar la televisió via online és per la quantitat de canals que s’ofereixen (els quals no tots estan dins del servei digital bàsic, però que surten molt econòmics). La qualitat d’imatge és també important: en la digitalització es ve la imatge tal com es enviada, sense interferències, mentre que a la TV digital no es veu si no és perfecte.

Webgrafia

Introducción a la TV digital, visualitzat el dia 17 d’octubre des de http://wikitel.info/wiki/Introducci%C3%B3n_a_la_TV_digital

Los retos del periodisme en el siglo XXI: las nuevas tecnologias, la propiedad intel·lectual y la libertad de expresión, visualitzat el dia 17 d’octubre des de http://www.razonypalabra.org.mx/varia/77_1A%20PARTE/04_SanMartin_V77.pdf

Nuevos modelos de comunicación audiovisual: de la TDT a la TV por internet, visualitzat el dia 15 d’octubre des de http://es.slideshare.net/abelsuing/tv-por-internet

¿Qué es el streaming?, visualitzat el dia 15 d’octubre des de http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/107/cd/video/video0103.html

Resumen general de resultados EGM, visualitzat el dia 17 d’octubre des de http://www.aimc.es/-Datos-EGM-Resumen-General-.html

Televisión tradicional vs. Online. Nuevos tiempos, Nuevos hábitos, visualitzat el dia 17 d’octubre des de http://www.puromarketing.com/45/12347/tradicional-online-nuevos-tiempos-nuevos-habitos.html