INTERNET DE LES COSES

Avui dia estem acostumats a disposar de dispositius que es poden connectar entre si i intercanviar informació com els ordinadors i les tauletes, que en el seu origen ja eren aparells electrònics doncs, no es estrany que tinguin accés a Internet. Hi ha altres dispositius electrònics, també en el seu origen, que avui dia són utilitzats per a accedir a Internet i interconnectar-se i que, nomes uns anys enrere, no haguéssim pensat que es caracteritzarien per això, com els telèfons mòbils i les televisions. Altres aparells i coses que no eren electrònics o no contenien electrònica en els seus orígens són, per exemple, els rellotges i els cotxes, que avui dia, des de fa ben poc, disposen de les mateixes característiques dels “gadgets” ja esmentats convertint-se en “smartwatches” i cotxes que es connecten amb els telèfons i que emeten connexió Wi-Fi.

QUÈ ÉS I COM FUNCIONA?

Aquest terme es refereix a una xarxa d’objectes quotidians interconnectats entre ells a través del sistema d’identificació per radiofreqüència. Aquesta digitalització del món físic introduint xips i sensors a qualsevol objecte per a poder processar y transmetre informació constantment es podria traduir en un canvi dràstic de les relacions de les persones amb aquests a través d’Internet. Una forma d’interconnexió que permet oferir enormes quantitats de dades a temps real i que digitalitza el món físic que ens envolta.

HISTÒRIA

L’Auto-ID Center, que va ser fundat el 1999, va ser l’organisme que va inventar el terme d’Internet de les coses. Més tard, aquest va escollir set Universitats diferents, repartides en quatre continents, per a la recerca i el disseny d’aquest concepte i el conjunt va ser anomenat Auto-ID Labs, que treballa juntament amb EPCglobal, que innova i desenvolupa estàndards de la indústria per donar suport a l’ús de la identificació per radiofreqüència.

Les set universitats són les següents:

  • MASSACHUSETTS INSTITUTE OF TECHNOLOGY (Hardware, software i xarxa, processos y aplicacions empresarials)
  • ETH ZÜRICH AND UNIVERSITY OF ST. GALLEN (Comprendre y dissenyar la combinació en curs entre el mundo físic y el digital)
  • UNIVERSITY OF CAMBRIDGE (control industrial i automatització, disseny de sistemes industrials reconfigurables, anàlisi i síntesi de sistemes de control intel·ligents, sistemes d’identificació automatitzada, sistemes de rastreig i seguiment)
  • ETH ZURICH & HSG (processos y aplicacions empresarials)
  • FUDAN UNIVERSITY (Hardware)
  • KEIO UNIVERSITY (software i xarxa)
  • KAIST (Hardware, software i xarxa)

QUAN PODRÀ DISPOSAR LA SOCIETAT D’AQUESTA TECNOLOGIA?

De fet, avui dia ja es fan servir alguns aparells que reuneixen les característiques esmentades. L’Internet de les coses encara no ha trobat un segment per al seu consum dins el sector de les masses però sí en el sector privat:

  • La indústria de producció en massa: la maquinària que s’encarrega de controlar els processos de fabricació, sensors de temperatura, control de producció, etc. Tot està connectat a Internet a cada vegada més empreses, el que permet centralitzar el control de la informació.
  • Control d’infraestructura urbana (smart cities): control de semàfors, ponts, vies de tren, càmeres urbanes, etc. Cada vegada més ciutats implementen aquest tipus d’infraestructures basades en l’Internet de les Coses que permeten monitoritzar el correcte funcionament de les seves estructures.
  • Control ambiental: l’Internet de les coses permet accedir des de pràcticament qualsevol lloc a informació de sensors atmosfèrics, meteorològics, i sísmics, enregistrar la informació i treure’n profit d’ella.
  • Sector salut: cada vegada més clíniques i hospitals al voltant del món prefereixen sistemes que permeten al personal monitoritzar activament als pacients de manera ambulatòria i no invasiva.

També hi ha aplicacions de l’Internet de les Coses per al transport, la indústria energètica, i pràcticament tots els sectors comercials.

Com ja s’ha esmentat només queda la introducció al mercat de les masses, el mercat del consum, que és qüestió de temps que l’Internet de les coses arribi a ell.

Molts dels problemes a què estem acostumats acabarien per desaparèixer, per exemple, la localització d’una pertinença perduda o robada.

Algunes possibles aplicacions podries ser: un frigorífic que avisi de la data de caducitat dels aliments que conté; unes sabatilles esportives que registrin a l’anomenat “núvol” les estadístiques de quant correm cada setmana y a quina velocitat; un raspall de dents que alerta de qualsevol petita caries demanés cita al dentista.

EVOLUCIÓ

Anteriorment a la dècada dels 2000 es van començar a fer servir etiquetes via RFID (identificació per radiofreqüència), a la indústria, per fer inventaris, crear rutes  rastrejar mercaderies. Més tard, a la dècada dels 2000, es fa servir l’Internet de les coses per a controlar documents, transport i la entrada i sortida d’objectes. Després, a inicis de la dècada dels anys 10, per a localitzar persones i objectes i avui dia es comença a fer servir per al control remot d’aparells i la telepresència.

Poca poc s’han anat sumant usos a aquesta eina; al 2015 al voltant de 10 mil milions de dispositius es van connectar a Internet i es preveu que el que es coneix com “Internet de les coses” s’incrementi fins als 26 milions de dispositius en 2020.

PRESENTACIÓ PREZI

http://prezi.com/pazbmp0h17-x/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

WEBGRAFIA