El naixement d’Internet

Avui dia, la majoria dels éssers humans no sabriem viure sense Internet, però sabem com va començar el que avui dia tenim sempre a mà, l’Internet?

En acabar la II Guerra Mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica van deixar de ser aliades i van començar l’anomenada “Guerra Freda”. A finals dels anys seixanta, van entrar en joc els míssils intercontinentals entre les dues potències.

Per enfrontar-se a una situació d’aquest abast, la velocitat de reacció era una qüestió primordial. S’havien de detectar els míssils a l’hora de ser llançats i preparar el contraatac per destruir-los a ple vol. L’única manera fiable de fer-ho era deixant que els ordinadors actuessin, però aquests havien d’estar interconnectats, comunicant-se entre ells.

 

La creació d’ARPANET

L’exèrcit americà va establir el 1969 ARPANET, la primera xarxa sense nodes centrals, ja que va eliminar l’ordinador central per la qual passa la informació que es reenvia a l’ordinador de destí. Quatre universitats van formar part d’ARPANET i els seus quatre respectius ordinadors host estaven connectats conjuntament a ARPANET.

Tot i tenir el seu origen al Departament de Defensa americà, Manuel Castells, al seu llibre La galaxia Internet assenyala “ARPANET no es una consecuencia involuntaria de un programa de investigación desorientado. Fue ideada, deliberadamente diseñada y posteriormente gestionada por un resuelto grupo de informáticos que compartían una misión que poco tenía que ver con estrategias militares. Estaba fundamentada en el sueño científico de cambiar el mundo mediante la comunicación entre ordenadores.” (Castells, 2001)

Figura 1. Universitats que van formar part d’ARPANET el 1969. Extret “ARPANET 1969”, ARPANET, nace “Internet”. Copyright Universidad Icesi.

 El DNS

Als anys setanta, cadascun dels ordinadors connectats a la xarxa tenia assignada una direcció numèrica i per accedir a aquells equips era necessari recordar l’adreça numèrica de cadascun.

Així, Paul Mockapetris va crear un nou sistema de nomenament (DNS) a la dècada dels vuitanta. El DNS buscava un objectiu senzill: proveir un esquema d’interpretació entre els usuaris i els equips, sense que els usuaris haguessin de recordar les adreces numèriques de cascun dels equips amb què intentaven comunicar-se.

 

 

Els laboratoris Bell

Paral·lelament, l’any 1974 els laboratoris Bell creen un sistema operatiu anomenat UNIX que permetia copiar arxius d’un ordinador a un altre. Això va permetre la formació de xarxes de comunicació d’ordinadors, Usenet News, fora de l’eix troncal d’ARPANET. Usenet News va arribar al Departament d’Informàtica de Berkeley, un node d’ARPANET. Un grup d’estudiants va desenvolupar un programa dissenyat per unir un pont entre les dues xarxes que acabaran formant Internet.

Un altre dels avenços d’UNIX va ser el moviment de software de font oberta, de permetre l’accés obert a tota la informació existent sobre sistemes de software. El 1991, Linus Torvalds va desenvolupar un nou sistema operatiu basat en UNIX, al que va anomenar LINUX.

 

Tim Berners-Lee i el WWW

El que va fer possible que Internet arribés a tot el planeta va ser el World Wide Web, una aplicació per compartir informació desenvolupada el 1990 per un programador anglès, Tim Berners-Lee. La feina de Berners-Lee estava en consonància amb una llarga tradició d’idees dutes a terme cinquanta anys enrere amb la idea d’enllaçar diverses fonts d’informació mitjançant un sistema interactiu de computació.

Berners-Lee va definir i elaborar el software que permetia treure i incloure informació des de qualsevol ordinador i a qualsevol ordinador connectat a través d’Internet. En col·laboració amb Robert Cailliau, van construir un programa navegador/editor el desembre de 1990 i van donar-li el nom de World Wide Web.

 

Internet Explorer

Després de l’èxit de Navigator, un navegador impulsat per Mark Andressen el 1993, Microsoft va descobrir Internet i el 1995 va incloure el seu propi navegador, Internet Explorer.

A partir de la publicació de la tecnologia WWW i dels navegadors es va començar a obrir Internet a un públic més ampli (comerços, pàgines personals…).

A mitjan anys noranta, Internet estava ja privatitzat i la seva arquitectura tècnica oberta permetia la connexió en xarxa de totes les xarxes informàtiques des de qualsevol part del planeta, la World Wide Web podia funcionar amb el software adequat i hi havia diversos navegadors fàcils d’utilitzar al servei dels usuaris.

Tot i que Internet estava ja en la ment de molts informàtics des dels anys seixanta, per les empreses i per la societat en general, Internet va néixer el 1995.

Figura 2. Aspecte d’Internet Explorer 1 (1995). Extret “Internet Explorer 1”, Evolución de IE, Firefox y Chrome. Copyright Wiroos.

I per últim…

Web 1.0

Quan Tim Berners-Lee va crear la World Wide Web el 1989, la seva idea original era crear un lloc on tothom pogués trobar-se, llegir i escriure. El primer que es va desenvolupar va ser la part de consulta d’informació. Es va crear un llenguatge que permetés crear documents, l’HTML i la d’un navegador (en mode text) que permetés consultar aquests documents. L’HTML està compost per una sèrie d’etiquetes que el navegador interpreta i dóna forma a la pantalla. Quan el 1993 apareix el primer navegador visual (Mosaic), comença l’expansió del Web 1.0, ja que les persones poden consultar documents en xarxa utilitzant interfícies visuals.

Però crear continguts al Web requeria el coneixement de l’HTML i la possibilitat d’actualitzar els arxius en un servidor. Això no estava a l’abast de tothom i el web era, per tant, de caràcter estàtic i només de lectura, l’usuari estava totalment limitat a allò que el Webmaster penjava a la pàgina web.

A partir de l’any 2003, es va introduir el concepte de “Web 2.0”, aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web.

 

Bibliografia

Castells, M. (2001). La galaxia Internet. Madrid: Areté.

 

Webgrafia

Lamarca, M.J. (2013). Hipertexto, el nuevo concepto de documento en la cultura de la imagen. (Tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid). Recuperat des de http://www.hipertexto.info/

Computación Aplicada al Desarrollo S.A. de C.V. (2016). Historia de Internet. Consultat 03/10/2016, des de http://www.cad.com.mx/historia_del_internet.htm

Facultat d’Informàtica de Barcelona. (2016). Historia de Internet. Consultat 03/10/2016, des de http://www.fib.upc.edu/retro-informatica/historia/internet.html

Trigo, V. (2004). Historia y evolución de Internet. ACTA, 1 – 10. Recuperat des de http://www.acta.es/medios/articulos/comunicacion_e_informacion/033021.pdf

Urbina, G. (2010, abril, 20). Diferencia entre Internet y Web. [Informática]. Consultat des de http://gerardo-urbinavelasco.blogspot.com.es/p/diferencia-entre-internet-y-web.html

Viquipèdia. (2016). Web 2.0. Consultat 07/10/2016 des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Web_2.0#Web_2.0_VS_Web_1.0

González, E. (2016). ¿Qué es y para qué sirve HTML? El lenguaje más importante para crear páginas webs. HTML tags (CU00704B). Consultat 07/10/2016 des de http://aprenderaprogramar.es/index.php?option=com_content&view=article&id=435:ique-es-y-para-que-sirve-html-el-lenguaje-mas-importante-para-crear-paginas-webs-html-tags-cu00704b&catid=69:tutorial-basico-programador-web-html-desde-cero&Itemid=192

Viquipèdia. (2016). Hyper Text Markup Language. Consultat 07/10/2016 des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Hyper_Text_Markup_Language

Real Academia Española. (2016). Diccionario. Consultat 07/10/2016 des de http://dle.rae.es/?w=diccionario

Rodríguez, J. (2012). Historia del DNS, 1 – 13. Recuperat des de https://javirodriguezsri.files.wordpress.com/2012/12/punto3-tema3.pdf