El món col·laboratiu el trobem dins de l’era digital, però… Que és l’era digital? L’era digital és el període que va lligat a les tecnologies de la informació i de la comunicació. Comença amb la revolució digital on el centre està en la producció en massa i l’ús de tecnologies com l’ordinador, el telèfon, la internet…

En aquest moment de la història entrem dins de la digitalització on passem de l’analògic al digital, ja siguin llibres, diaris, revistes, etc. Tot aquest procés de digitalització fa que els usuaris a través d’internet tinguin accés a la informació.

Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació estan avançant a una velocitat vertiginosa i han proporcionat la col·laboració entre nombrosos usuaris a l’hora de crear continguts. Compartir i participar són les dues accions més comunes en la web 2.0. Aquest avanç dins de la web ofereix un enorme ventall de possibilitats per l’intercanvi i la cooperació entre individus.

El món col·laboratiu és aquell que té com a finalitat ajudar-nos entre tots, és a dir, el treball en equip. Basat en que la unió fa la força.

Dins d’aquest món hi podem introduir diferents conceptes com és la Intel·ligència Col·lectiva de Pierre Levy, el Crowdfunding que és el finançament en massa i el Creative Commons que són llicències pels autors/creadors.

Què és la intel·ligència col·lectiva?

Si agafem l’etimologia d’intel·ligència, el diccionari la defineix com “saber escollir”. És a dir, una persona és intel·ligent quan és capaç de triar la millor opció per resoldre un problema. Vivim en món tan connectat i col·laboratiu, que aquesta qualitat no és tan individual com ens diu el seu origen, encara que sigui crucial saber escollir.

Figura 1. Inteligència col·lectiva. Font: Fundación Telefónica.

Per tant, em de ser capaços d’enriquir-nos de les intel·ligències i capacitats dels qui ens envolten. El concepte d’intel·ligència col·lectiva ve impulsat amb les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, especialment internet.

Pierre Levy, un dels filòsofs més importants deia: “Nadie lo sabe todo, todos saben algo”.

Crowdfunding

L’arribada d’Internet ha obert la possibilitat a noves alternatives com és el Crowdfunding.

El Crowdfunding és una xarxa de finançament col·lectiu, que a través de donacions econòmiques o d’un altre tipus, aconsegueixen finançar un determinat projecte a canvi de recompenses. Els projectes pels quals s’utilitza el Crowdfunding com a font de finançament poden ser de molt tipus, des de projectes artístics o musicals, fins a campanyes polítiques.

Figura 2. Crowdfunding. Font: Google.

En els 3 últims anys les plataformes de Crowdfunding han crescut amb força. Tot seguit un llistat de plataformes Crowdfunding.

Tipus de Crowdfunding

Actualment, podem distingir 4 tipus de Crowdfunding:

  • Capital: inversió en el capital d’empreses. Un emprenedor busca diners per finançar el seu projecte, inicia una campanya de Crowdfunding i la gent hi inverteix i passar a ser accionista del projecte. Un exemple a Espanya seria Crowdcube.
  • Préstecs: finançament a empreses o particulars, també anomenat Les persones els deixen els seus diners en forma de préstec. D’aquesta manera, el particular es converteix en un micro-banc. Exemples de plataformes serien el ECrowd!, Comunitae, Loanbook, Arboribus, Growly
  • Donacions: aportacions a una causa. Els participants donen diners sense rebre res a canvi. Exemple de plataformes són: La Marató de TV3, Mi grano de arena
  • Recompensa: aportacions a un projecte, com ara la realització d’un llibre o una pel·lícula, a canvi d’una recompensa com un exemplar del llibre… Les plataformes per aquest tipus de Crowdfunding són: Goteo, Verkami, Ulule

Un exemple de Crowdfunding va ser el grup de música Extremoduro, que el 1989 va finançar el seu primer disc gràcies a donacions d’altres persones.

Altres companyes, però aquestes amb un accés d’originalitat són:

  • Paraigües Invisible: És un projecte d’un paraigua quasi invisible que porta un sistema de flux d’aire que surt per la part superior i desvia l’aigua. Encara no es pot parlar de la seva fiabilitat però el projecte sol·licitava 10.000 dòlars i se’n van obtenir 100.000 dòlars a través de la plataforma Kickstarter.
  • Ratolí escàner: És un ratolí sense fils que digitalitza el document. En aquest projecte, es van aconseguir 130.000 dòlars a través de la plataforma Indiegogo superant un 375% més del què estava pressupostat.

Per consultar més projectes originals dirigiu-vos a l’article de les 6 Campañas  curiosas de crowdfunding.

En l’àmbit català, la plataforma que té més èxit és la de Verkami. Verkami és una plataforma dirigida a creadors independents que busquen finançament. El projecte, nascut a Mataró, sorgeix de la iniciativa privada d’un pare i dos fills: Joan, Adrià i Jonàs Sala, un biòleg, un historiador de l’art i un físic.

Figura 3. Eslògan de Verkami. Extret de Verkami.

En aquesta plataforma s’hi acull qualsevol projecte de creadors i emprenedors del món de l’art, del cinema, la música, el teatre,  el disseny, el software, la fotografia, els invents, el periodisme, el vídeo, la literatura, etc.

Un exemple de projecte de Verkami aplicat al món audiovisual és el que es va fer juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i BTV. Han creat un nou format televisiu per donar sortida a projectes de nous formats de ficció i de no ficció serialitzats. Aquest projecte es diu Tube D’assaig.

Creative Commons 

Creative Commons es va fundar el 2001 i llençat el 2002 als Estats Units per Hal Abelson, James Boyle, Michael Carroll, Eric Eldred, Lawrence Lessig i Eric Saltzman amb el suport del Center for the Public Domain i les facultats de Dret de Harvard i de Stanford. A l’Estat Espanyol, el projecte s’inicia el 2003 per una necessitat de la Universitat de Barcelona per poder gestionar el material que els professors penjaven a internet pels seus alumnes.

Figura 4. CC Creative Commons. Font: Creative Commons

CC és una organització no governamental, sense ànim de lucre, fundada i presidida per Lawrence Lessig, especialista en ciberdrets. Aquest projecte està inspirat en la llicència GPL (General Public License), tot i que la seva filosofia va més enllà de ser una llicència de software lliure. L’usuari es lliure de copiar, distribuir o modificar una obra, però és obligatori que es referenciï a l’autor.

El principal objectiu és la creació d’un espai que faciliti i garanteixi l’intercanvi col·lectiu d’obres i treballs d’artistes, científics i desenvolupadors de programes, com a forma de promoure una cultura de la llibertat, basada en la confiança d’intercanvis creatius comunitaris.

Creative Commons proporciona llicències als creadors/autors per tal que estableixin els termes amb els quals volen compartir les seves obres. CC no dóna llicències totalment lliures, es troba entremig del Copyright i el Copyleft. Les condicions les escull el mateix autor, si vol “tots els drets reservats” o “sense cap dret reservat. En canvi, Creative Commons és “alguns drets reservats”, això representa un equilibri dins del món tradicional. Les llicències i eines de dret d’autor CC tant són per autors individuals com per grans companyies o institucions que volen permisos de drets d’autor sobre les seves obres creatives.

Quan es posa una obra una llicència Creative Commons no es perden els drets d’autor, simplement és una manera de realitzar-los i a la vegada oferir alguns drets a terceres persones amb unes condicions determinades.

Hi ha 4 condicions:

Figura 5. Condicions llicències. Font: Creative Commons

Combinant aquestes condicions donen 6 llicències Creative Commons que són les següents:

Figura 6. CC Llicències. Font: Creative Commons 

Bibliografia

Biblioteca de Catalunya. (2016) Digitalització. [Consultat 7 novembre 2016]

Creative Commons. Quant a les llicències. [Consultat 5 novembre 2016]

Creative Commons. Explore las licencias de Creative Commons. [Consultat 5 novembre 2016]

De Chile. (2016) Inteligencia. [Consultat 3 novembre 2016]

Diseño Social EN+. Inteligencia Colectiva­­­­­. [Consultat 3 novembre 2016]

Domenico. (2012) Inteligencia Colectiva / Pierre Lévy. [Consultat 3 novembre 2016]

Que Aprendemos Hoy. (2012) ¿Qué es la inteligencia colectiva?­­­­­. [Consultat 3 novembre 2016]

Solé, A. (2015) Crowdfunding: ¿Qué es? ¿Cómo funciona?. [Consultat 3 novembre 2016]

Tarrés, F Pere. (2013) Plataformes de crowdfunding: una nova manera de finançar projectes. [Consultat 3 novembre 2016]

Universo Crowdfunding. (2016). 6 Campañas curiosas de crowdfunding. [Consultat 5 novembre 2016]

Wikipedia. (2016) GNU Creative Commons. [Consultat 5 novembre 2016]

Wikipedia. (2016) GNU General Public License. [Consultat 5 novembre 2016]

Wikipedia. (2016) Inteligencia Colectiva. [Consultat 3 novembre 2016]

Wikipedia. (2016) Pierre Lévy. [Consultat 4 novembre 2016]