Què és el Brexit?

Parlem del Brexit quan parlem de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Brexit és l’acrònim de les paraules angleses Britain i exit, “Gran Bretanya” i “sortida”.

Font: Google Imatges

El 23 de juny de 2016 un referèndum convocat per David Cameron va decidir sobre aquest tema. El 52% de la població del Regne Unit va votar a favor de sortir de la UE. Una bona part del debat està basat en dades i projeccions econòmiques i financeres. És a dir, la qüestió que s’acostuma a plantejar és si l’economia del Regne Unit hagués anat millor o pitjor fora de la Unió Europea.

 Per què 17.410.742 ciutadans britànics volen marxar d’Europa?

Font: Google Imatges

El desig de sortir de la UE es remunta a l’any 2012, quan a Grècia (que patia una de les pitjors crisis mai vistes) es començava a donar d’un fenomen semblant, creien que els problemes econòmics que patia el país existien en gran part, per culpa de pertànyer a la UE. És cert que els britànics sempre han estat allunyats dels ideals europeus, econòmicament (moneda pròpia) i culturalment, però va ser aquí quan es va despertar un veritable desig de desconnexió.

Va ser David Cameron (tot hi estar a favor de la permanència a Europa) qui l’any 2015 va prometre que si guanyava les eleccions parlamentàries, celebraria un referèndum a causa de les pressions internes del seu partit i el ràpid creixement de l’oposició, el partit nacionalista de dretes (UKIP), que defensa la sortida d’UK de la Unió Europea.

En què es beneficia o perjudica el Regne Unit per sortir de la Unió Europea;
Pros
  • Més control sobre la moneda, el fet de no estar a l’Eurozona provoca sovint problemes de competències.
  • Segons els britànics, un argument a favor seria un major control sobre les fronteres i la regulació de l’immigrant.
  • Eliminar qualsevol burocràcia imposada des de Brussel·les.
  • Reducció d’impostos per persona.
  • Control absolut de les lleis i normes al país.
  • Potenciar la ciutat de Londres com a referent econòmic financer, sense imposicions.
Contres
  • Pèrdua de tots els beneficis econòmics de mercat i duanes amb la UE.
  • Baixada del PIB del Regne Unit.
  • Menys inversió de capital estranger.
  • Pèrdua de mà d’obra estrangera i qualificada.
  • Reducció del sistema financer a la ciutat de Londres.

 

Vídeo TN TV3, 25 Jun 2016 – 09.51. El Regne Unit vota sortir de la Unió Europea en el referèndum del Brexit.

En aquest vídeo podem veure les diverses opinions de la gent i el contrast entre la gent gran i els joves.

http://www.ccma.cat/tv3/el-regne-unit-vota-sortir-de-la-unio-europea-en-el-referendum-del-brexit/noticia/2737694/

HISTÒRIA

Al començament de la dècada dels noranta es va formar el Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP). En les eleccions europees de l’any 2014 va aconseguir el primer lloc i va ser la primera vegada des de l’any 1906 que el partit més votat no era ni el Partit Conservador ni el Partit Laborista.  Això seria un antecedent clar del que passaria dos anys més tard.

David Cameron, primer ministre conservador, va tornar a obrir el debat a l’any 2013 després de la seva promesa de convocar referèndum si resultava reelegit. Es va proposar un nou referèndum sobre el Brexit marcat per l’any 2017. A poc a poc el projecte de buscar una sortida d’Anglaterra de la Unió Europea s’anava consolidant.

Així va ser com finalment el 23 de juny d’aquest any 2016 es va realitzar el referèndum conegut oficialment com Brexit. Els resultats, aquest cop sí, van ser de majoria simple a favor de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, amb un 51.9%. En canvi, el 48.1% que va votar per mantenir-se. La participació va ser del 72.2%.

Què en diuen els mitjans de comunicació sobre el Brexit?

Analitzem diferents notícies sobre el fenomen del Brexit en els portals web de diaris catalans, espanyols i internacionals. Hem fet una selecció dels diaris més influents i dels més llegits en els seus llocs respectius. Tant els seus continguts, com els seus reportatges i els periodistes que firmen les seves opinions tenen un renom molt alt.
Cada portal web de diari té una secció dedicada únicament a aquest fenomen i una tendència que hem trobat en analitzar cada diari és que la primera notícia és la votació que es va fer per començar el procés.

La Vanguardia 

A diferència dels altres diaris, La Vanguardia no segueix un ordre cronològic dels fets i posa el més rellevant que ha ocorregut. No toca l’actualitat, sinó que dóna més èmfasi al procés participatiu que ha passat.

L’estètica del portal és la mateixa que utilitzen a cada notícia: solen ser paràgrafs llargs, amb lletra gran i, entremig, línies destacades clau en la notícia per poder entendre-la, i un titular clar amb un subtítol que sol ser només una oració. L’estructura de la notícia sol ser una cronologia dels fets, però en altres podem observar que no respecten tant aquesta narració ordenada del que ha passat. No posen moltes fotografies més que la principal (no en tots els casos) i, a vegades, hi ha una escassetat de cites.

Font: Portal web del diari digital La Vanguardia

El Periódico

El Periódico, en canvi, si que segueix una cronologia de tots els fets que ocorren des de el més recent fins el començament. Tot i que destaca més l’actualitat, si que tracta a vegades d’anàlisis amb experts en aquests temes que son destacats dintre del portal.

L’estil es similar al de La Vanguardia, canviant que hi trobem un abús de l’ús de la negreta. El titular és destacat, molt gran i està acompanyat amb dos subtítols. L’estructura de la noticia sol ser menys cronològica, destaca la informació més important i és una tendència que sembla que està present en la gran majoria de noticies. De fotografies en posen entre dues i tres per complementar la notícia.

Font: Portal web del diari digital El Periódico

 El País

Com en la Vanguardia, el diari El País tampoc segueix un ordre cronològic dels fets des de l’actualitat, sinó que dóna èmfasi en els fets més importants que han passat o que passaràn. No obstant això, en la pàgina principal, posa uns hipervincles en els que posa moments importants com la votació. Un punt a destacar que no fan uns quants diaris és que donen importància a l’opinió dels seus articulistes sobre la situació, i això fa que la notícia perdi veracitat, ja que a vegades donen més importància a l’opinió.

L’estil destaca per no ser una lletra gran, però sorprèn que en les notícies no hi trobem res de negreta i molts hipervincles i poques cites. Tot i això, utilitza paràgrafs molt llargs per tal de fer una lectura lineal. Una estructura

Cronològica dels fets amb molts tocs de retrospectiva (recordant situacions del passat), a més, també destaca per la utilització de títols dintre la notícia per situar el tema. Només utilitzen una fotografia per notícia.

Font: Portal web del diari digital El País

El Mundo

En aquest cas, el Mundo si segueix un ordre cronològic dels fets i dóna més importància a l’actualitat. Una diferència que hem trobat en la pàgina principal és la diferenciació entre opinió i notícia i es fa en el titular: l’opinió en cursiva i la notícia sense. Com també en El País, no trobem res de negreta i si molts hipervincles, que serveixen per destacar nombres importants. Un altre punt a destacar és que utilitzen informació de les xarxes socials, és a dir, afegeixen tuits o posts de Facebook o Instagram per complementar la notícia. Igual que El País, encara són més llargs els paràgrafs i tampoc segueix ben bé una cronologia dels fets, sinó que puntualitza la informació. No hi ha abundància de fotos, només una per notícia.

Font: Portal web del diari digital El Mundo

The Guardian

El diari britànic The Guardian ordena la informació per diverses seccions, i no segueix un fil cronològic tal com ho fan altres diaris. En la pàgina principal d’aquest periòdic hi ha diferents apartats on destaca les últimes notícies del Brexit, les opinions d’alguns periodistes, vídeos, anàlisis i les notícies més visitades pel que fa a aquest tema. Cal esmentar que apareixen poques imatges, The Guardian li dóna més importància a les declaracions o als titulars que als recursos gràfics. Un altre punt a comentar és la possibilitat d’obtenir més informació sobre les seccions, i la possibilitat, al contrari, d’amagar una determinada secció si no t’interessa. Respecte a l’estil de redacció dels articles tots tenen una estructura semblant on destaca el gran nombre de paràgrafs que hi ha, tot i que són breus. En els articles d’opinió, però, no hi ha una estructura establerta i el periodista organitza la informació i els tweets, les imatges o els gràfics, entre d’altres, com vol.

Font: Portal web del diari digital The Guardian

Daily Mirror

En el Daily Mirror la informació sobre el Brexit està enfocada d’una manera molt més dispersa. El contingut no està classificat en seccions, sinó que està dividit en pàgines, on la pàgina 1 mostra la informació més recent sobre aquest tema. Un recurs que The Guardian utilitza molt són les imatges. A la pàgina principal les imatges tenen molta importància, fins al punt d’ocupar més espai que els titulars de les notícies. Un element a destacar és la capçalera de color gris al principi de la pàgina web on hi ha anunciada la notícia d’última hora. La versió digital del Daily Mirror és dinàmica, amb gifs, imatges, vídeos, tweets i comentaris dels usuaris, que busca la interacció amb els seus lectors.

Font: Portal web del diari digital The Mirror

The New York Times

El diari nord-americà The New York Times organitza la informació d’una manera molt estructural, és a dir, tots els articles tenen una imatge de la mateixa mida, un titular de dues línies i una entradeta de tres. Els articles estan organitzats de manera cronològica, on les notícies més recents són les primeres a aparèixer. Generalment, els articles són de llarga extensió, i solen tenir poques imatges o vídeos. El recurs que utilitzen per a destacar una paraula és a través de les majúscules o a través de canviar-li el color a la paraula i subratllar-la.

Font: Portal web del diari digital The New York Times

Der Spiegel

Pel que fa al rotatiu alemany Der Spiegel mostra les notícies relacionades amb el Brexit de manera molt visual. Tots els articles compten amb una imatge petita i molt gràfica, que és de la mateixa mida en tots els casos. Els articles publicats, que estan ordenats cronològicament, compten amb la part del titular més important de color vermell, per tal de ressaltar i donar importància a una part del titular. Respecte a la composició dels articles, són textos molt extensos on apareixen imatges per complementar la informació que està dividida i estructurada a partir de petits títols en negreta.

Font: Portal web del diari digital Der Spiegel

PUBLICACIONS D’INSTAGRAM SOBRE EL BREXIT:

https://www.instagram.com/p/BfrHfKyDQ8V/?tagged=brexit

https://www.instagram.com/p/BfrKpahHcLf/?tagged=brexit

PRESENTACIÓ PREZI

https://prezi.com/kzkgn53tfofj/brexit/
WEBGRAFÍA