Un món interrelacionat

La globalització és una sèrie complexa de canvis o processos que es produeixen al mateix temps en diversos àmbits (econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic). Aquest conjunt de canvis tenen conseqüències a tots els camps de la vida quotidiana de les persones i, per tant, també afecta l’àmbit de la comunicació.

En la comunicació, la globalització s’origina al segle XIX gràcies al desenvolupament de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), unes tecnologies que permet

en que la informació pugui arribar de manera immediata a qualsevol punt del planeta i, per tant, faciliten la comunicació sense el desplaçament físic de les persones.

A finals del segle XIX i principis del XX es van donar tres desenvolupaments claus per la globalització de la comunicació:

• Desenvolupament de sistemes de cables subaquàtics pels poders imperials europeus.
• Establiment d’agències internacionals d’informació amb la seva divisió del món en esferes exclusives d’operació.
• Formació d’organitzacions internacionals especialment preocupades pelrepartiment de l’espectre electromagnètic.

La comunicació global actual es caracteritza pel desenvolupament de noves tecnologies com els sistemes de cable, la utilització de satèl·lits i els mètodes digitals del processament de la informació, emmagatzemament i recuperació; per la circulació de productes mediàtics en un terreny internacional (mercat global); i per unes pautes d’accés i assimilació dels materials transmesos a través de les xarxes globals, aquestes es caracteritzen per un accés desigual i en les diferències d’assimilació dels materials simbòlics globals.

Veïnatge global

El veïnatge global és un terme encunyat pel canadenc Marshall McLuhan(1911-1980). Aquest sociòleg i filòsof va jugar amb dos termes que semblen contradictoris (veïnatge que és alguna cosa local i d’escala reduïda, mentre que global es refereix al món sencer) per explicar les conseqüè

ncies del desenvolupament dels mitjans de comunicació massius. Segons aquest  concepte, podríem dir que el planeta es va convertir en una espècie de poble, d’enormes dimensions, on les persones podien assabentar-se en tot moment del que passava a qualsevol lloc del món, gràcies els mitjans de comunicació audiovisuals, com la radio, el cine o la televisió.

Per tant, el principi que domina en aquest concepte és el d’un món interrelacionat. És a dir, que hi ha una estreta relació en vincles econòmics, polítics i socials, producte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), particularment internet, que fan que disminueixin les distàncies i les incomprensions entre les persones.

 

Segons l’Informe de Banda Ancha de l’any 2016, a finals d’anys, la penetració d’Internet arribarà al 40% de la població mundial, i hi haurà un 52% de llars arreu del món que estaran connectades a Internet i tindran accés a ell. Els 48 països menys desenvolupats i designats per les Nacions Unides, gràcies a les bretxes tecnològiques, una de cada set persones encara no tenia connexió a la xarxa a finals de l’any 2016.

Com es reflecteix el veïnatge global en les nostres vides?

• Internet:  és la xarxa de les xarxes, és a dir, es la xarxa és diposita i l’exposa tota la informació de tots els mitjans de comunicació
  d’arreu del món.

•  Xarxes socials: A través de les xarxessocials,tal i com proposava McLuhan, ens podem comunicar amb qualsevol per persona de l’altra punta  e món i, fins i tot, intercanviar o compartir informació sense la necessitat de moure’ns.
• Mitjans de comunicació: aquests tenen accés directe a totes les informacions que naveguen en qualsevol mitjà de comunicació de tots els països del món. Exemple: un mitjà de comunicació de Amsterdam pot donar una notícia sobre Nova York, a temps real, sense la necessitat de
  esplaçar els periodistes del mitjà al lloc dels fets.

 

Món dividit

Gran part de la població mundial continua exclosa de l’accés a les TIC, i actualment constitueix un dels indicadors de desigualtat, tant en el pla internacional com en l’interior d’una mateixa societat gràcies a les bretxes o esquerdes tecnològiques. Les bretxes tecnològiques s’entenen com la distància en l’accés, ús i apropiació de les tecnologies, tant a nivell geogràfic, socioeconòmic i també en les dimensions de gènere, en articulació amb altres desigualtats culturals. És a dir, fa referència a la distinció entre els que tenen accés a Internet i poden fer ús dels seus serveis, i aquells que n’estan exclosos. La primera bretxa es va donar en el moment que es van començar a implantar aquestes tecnologies i el problema residia a assegurar que les connexions s’estenguessin i es garantissin en totes les regions del planeta.

Les TIC s’han convertit en un petit poble on tothom es coneix, però que al mateix temps ens separa. Tenir accés a les TIC té a veure amb tres factors:

• Tenir una infraestructura de telecomunicacions que permeti tenir accés a les tecnologies.
• Tenir recursos per accedir-hi.
• Tenir habilitats i coneixements per saber utilitzar les tecnologies.

Tipus de bretxes tecnològiques:

Bretxa global: Els països de l’hemisferi nord són propietaris i usuaris de la indústria de les telecomunicacions, Internet i la informàtica. Aquest fet provoca exclusió als països del sud que tenen menys recursos i menys possibilitats d’accedir a Internet o a les noves tecnologies.

Bretxa social: Aquella bretxa que es forma dins d’un mateix país. Aquests tipus de bretxes produeixen les següents conseqüències:

• Generacional: És la fractura en l’ús de les tecnologies entre els menors i  lsmajors de 45 anys. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2013 a Espanya tan sols el 49.3% dels adults entre 55 i 64 anys utilitzen l’ordinador en el seu habitatge, i que el 46,5% navega per Internet. Aquets percentatges es redueixen a la meitat, 23,4% i 21,9%, en el cas de les persones que tenen entre 65 i 74 anys.
• Integritat física: Les tecnologies no s’han dissenyat pensant en totes les capacitats humanes. Les persones amb alguna deficiència troben obstacles a l’hora d’accedir als continguts a causa del fet que no s’han dissenyat de manera accessible.
• Món laboral: En les últimes dècades s’han produït canvis d’importància en el mercat laboral. Moltes empreses s’han vist forçades a incorporar les noves tecnologies, que són producte de les modificacions en el treball, en les estructures i funcionament de les institucions del mercat de treball.
• Llengua: La llengua més popular en els continguts i programes que es distribueixen és l’anglès. Hi ha comunitats que es comuniquen amb idiomes que gairebé no tenen presencia en les tecnologies, tenen més possibilitats de ser excloses d’accés i aprofitament de la tecnologia.
• Política: Afecta a les persones que viuen en països amb restriccions de llibertat d’informació i opinió, com es el cas de Cuba o China. També afecten, a menor escala, a les persones que treballen en administracions, empreses o organitzacions amb polítiques restrictives.
• Educació: El sistema eductiu prepara als docents perquè puguin circular sense inconvenients en el territori de les TIC, manipular amb fluïdesa les noves eines del món digital i desenvolupar l’activitat docent utilitzant-les. Ara bé, no tots els centres i països del món disposen d’aquestes tecnologies per a la seva docència.
• Econòmica: Aquest factor gira cap a les persones que no poden comprar un dispositiu per connectar-se a Internet o tenen un dispositiu per la connexió ja que els hi resulta una despesa molt gran.
• Gènere: encara estan al segle XXI, existeixen moltes dones que estan en desavantatge amb els homes, en algunes comunitats aquestes no saben llegir.

Avantatges i inconvenients

Avantatges

• Estem més informats que mai gràcies a elements com Internet.
• Podem establir una comunicació de manera directa i immediata a través de diferents mitjans amb persones que es troben a una altra part del món.
• Ens hem enriquit culturalment perquè tenim accés a les formes d’entendre la vida, les tradicions i les normes de qualsevol país i per tant, s’ha produït un intercanvi cultural que resulta gratificant per a tots.
• Les noves tecnologies han permès des d’aconseguir importants avanços científics fins a desenvolupar sectors com l’economia.

Inconvenients

• S’estan perdent tradicions i costums.
• Informació poc rigorosa.
• Poc control dels continguts afegits a la xarxa, que pot donar lloc a abusos (conflictes, bullying, pornografia infantil.)

• Pèrdua de privacitat.

 

Quizizz: https://quizizz.com/admin/quiz/5a0fff6232a4e71000f26eb4

Bibliografia i webgrafia

Argila, J. (2016, abril 18). De “Facebook a Periscope” i “Tecnologia i Accessibilitat” [vídeo]. [Consultat 26 de febrer del 2017]

Blogspot. La Globalització (2010, març 30). Globalització de la comunicació. Disponible a: http://la-globalitzacio.blogspot.com.es/2010/03/globalitzacio-de-lacomunicacio-sinicia.html [Consulta: 03/11/2017]

Definición (2015). Definición de Aldea Global. Disponible a: http://definicion.de/aldeaglobal/ [Consulta: 03/11/2017]

El País. Sociedad (2010, gener 26). Internet también crea marginados. Disponible a: http://elpais.com/diario/2010/01/26/sociedad/1264460401_ 850215.html [Consulta: 03/11/2017]

INTERACTIVA HOSTEL. (2017). Què ha provocat la incorporació de les noves tecnologies en la vida quotidiana?. Disponible a: http://interactiva.hostel. uvic.cat/bloc/2017/02/28/que-ha-provocat-la-incorporacio-deles-noves-tecnologies-en-la-vida-quotidiana/ [Consulta: 12/10/2017].

Internet Insólito (2011, gener 16). La Brecha Digital: Desigualdad de acceso a los medios de comunicación en el mundo. Disponible a: http://celglaude. blogspot.com.es/ [Consulta: 03/11/2017]

ITU. (2017). Comunicado de prensa: La UIT pública las cifras de 2016 de las TIC. Disponible a: http://www.itu.int/es/mediacentre/Pages/2016-PR30.aspx [Consulta 07/11/2017].

Wieviorka, M. (2017). Un món unificat per internet?. La Vanguardia. Disponile a: http://www.lavanguardia.com/encatala/20140313/54403040507/mon unificatinternet-michel-wieviorka-opi.html [Consulta: 02/11/2017].

USR.UVIC (2016). Els mitjans de comunicació interrelacionen el món?Disponible a: http://usr.uvic.cat/bloc/2016/04/05/els-mitjans-de-comunicaciointerrelacionen-el-mon/ [Consulta: 07/11/2017]

Vega Almeida, R.L. (2007) Brecha digital: un problema multidimensional de la sociedad emergente. Inclusao Social. Vol. 2. no 2. pp.96-108. [Consulta: 07/11/2017]

Viquipèdia (2016, octubre 26). Globalització. Disponible a: https://ca.wikipedia. org/wiki/Globalitzaci%C3%B3 [Consulta: 07/11/2017]

Viquipèdia (2016, octubre 12). Veïnatge universal. Disponible a: https://ca. wikipedia.org/wiki/Ve%C3%AFnatge_universal [Consulta: 07/11/2017]