“La educación es el arma más poderosa que puedes usar para cambiar el mundo.” – Nelson Mandela

En la següent entrada us explicaré què és l’educació digital i la seva història.
També trobareu l’opinió de mestres d’una escola de Sant Miquel de Balenyà sobre l’educació digital i quina relació hi podem trobar amb el món del Periodisme.

 

Font: Imatge extreta del cercador Google “www.google.cat“.

VÍDEO EDUCACIÓN DIGITAL CRÍTICA

Abans de començar, m’agradaria deixar-vos un vídeo molt i moltinteressant. Parla sobre el projecte “Educación digital crítica” que van han iniciat un grup de gent que vol provocar el pensamient crític, creatiu y ètic, per explorar formes d’humanizar-nos en un món digital.

Educación Digital Crítica from Ondula on Vimeo.

QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ DIGITAL?

Núñez ens defineix què és l’educació digital i s’entén com a “educació presencial i a distància que fa ús de les tecnologies digitals. L’ objectiu és l’adquisició de competències i habilitats per aprendre a aprendre, tant de professors com d’estudiants, en un procés de formació permanent”.

 

En la següent taula que he realitzat, podem veure la diferència entre el model industrial i el model digital, que actualment predomina.

Actualment les noves tecnologies han fet que passem d’una cultura de l’ensenyament a una cultura de l’aprenentatge.  L’estudiant ha passat d’una actitud passiva a una actitud activa.

 

HISTÒRIA

Area (2008) ha viscut personalment la generació i l’evolució de la informàtica educativa a Espanya. En el text Una breve historia de las políticas de incorporación de las tecnologies digitales al sistema escolar en España, explica l’evolució de la informàtica educativa.

 

A finals dels anys setanta alguns governs van incorporar  la necessitat d’ordinadors a les aules.Per als nens d’aquella època la informàtica era desconeguda i el que es feia a les aules d’informàtica era cursos de programació bàsics, de software de processadors de text o de base de dades.

 

 

A la meitat dels anys noranta  tots els centres educatius espanyols tenien a la secretaria una direcció d’ordinadors i la gestió administrativa ja no la feien amb paper i llapis. Els primers anys de la dècada dels noranta la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) proposava un nou model curricular que posava èmfasis en els nous models d’aprenentatge constructius, en comptes dels models memoristes. En aquells anys la tecnologia pertanyia a l’esfera dels projectes d’informàtica educativa com el PNTIC (Programa Nacional de Tecnologías de la Información y Comunicación). I els mestres i pares no estaven gaire d’acord en implantar les TIC.

En el trànsit entre el segle XX i el segle XXI internet es va convertir en un medi de masses i prioritat en les polítiques educatives. A Europa, es va emprendre el programa E-Learning i va ser aprovat el 2000 en el qual l’objectiu era la dotació d’accés a internet a totes les escoles. En el context espanyol el programa e-Learning es va traduir com a Plan Info XXI el 2001.

El 2002 es va passar a un altre pla anomenat “Internet en la escuela”, dels quals no es van implementar els objectius (internet a les escoles).

El 2003 Espanya era un dels països amb pitjor ràtio d’estudiants per ordinador. Segons un informe de BECTA (2007) posa de manifest que els anys 2006 i 2007 hi havia un percentatge alt de les TIC vinculades en la planificació de l’ensenyament.

ESCOLA LES BASSEROLES

Un professor de l’escola Les Basseroles de Sant Miquel de Balenyà ha afirmat a una entrevista que l’escola utilitza aparells digitals per l’educació de l’alumnat.

L’any 2004/2005 es va obrir una aula d’informàtica i només era utilitzada per fer mecanografia. Ordinadors portàtils no n’hi havia a les aules, només al despatx del director per fer gestions administratives.

El 2013 aproximadament, es van posar ordinadors a les aules i el 2015 els alumnes van utilitzar portàtils individuals. La implantació de les TIC va tardar uns anys en implementar-se del tot.

Molts professors els preocupa que els nens estiguin enganxats als  videojocs i porta a una agressivitat per part de l’alumne.

LOCALITZACIÓ

 

 

RELACIÓ AMB EL PERIODISME

 

Un estudi de la Universitat Ramon Llull deixa ben clar que, tot i la destrucció de llocs de treball dels darrers temps, també hi ha noves possibilitats laborals a tenir en compte.

La formació que volen les noves empreses, molts periodistes no en disposen. Segons Jesus Flores, els periodistes que vulguin treballar en els nous mitjans, hauran d’aprendre i conèixer en profunditat la gran quantitat de recursos i eines tecnològiques que els permetrà desenvolupar la seva feina.

També afirma que emergeixen professions com el gestor de continguts, L’editor de butlletins digitals o els moderadors de notícies.

Flores recomana que allò que el periodista polivalent del futur ha de saber és fer gravaions d’edició d’audio i vídeo, com també edicions de fotografíes (l’ús del Photoshop seria norma general). També aconsella utilitzar bases de dades (Excel és un bon software per començar). Considera necessari el coneixement i aprenentatge dels Sistemes de Gestió de Continguts, saber treballar amb eines del web com el llenguatge HTML bàsic i algun o altre programa de disseny i edició web (Dreamweaver o FrontPage).

També creu que haurien de pensar més enllà del Web i saber com transmetre informació a través de reproductors MP3 i telèfons mòbils.

El fet que el coneixement de les TIC hagi augmentat en els estudiants de periodisme, i que per tant, pensem que estan més preparats que els que ja exerceixen en el mercat laboral, no és verídic. Segons Flores, “diferents estudis demostren que la formació en aquest tipus de perfils brilla per la seva absència en les facultats de Comunicació espanyoles i, segurament, en molts països en què s’ensenya Periodisme a les universitats”.

Tot i la revolució digital, el que genera més llocs de feina són els gabinets de premsa i comunicació.

POWER POINT EXPLICACIÓ INSERIT

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

BIBLIOGRAFIA

  • Area, M. (2008). Una breve historia de las políticas de incorporación de las tecnologías digitales al sistema escolar en España. Universidad de la Laguna. Consultat 16 octubre 2017, des de https://www.researchgate.net/publication/28208898_Una_breve_historia_de_las_politicas_de_incorporacion_de_las_tecnologias_digitales_al_sistema_escolar_en_Espana
  • Núñez, A. (2016). Hacia una definición de la educación digital. ListínUSA. Consultat 14 octubre 2017, des de: http://pegece6.blogspot.com.es/2009/01/la-educacin-digital.html

  • Rovira, J. (2011). Nous perfils professionals en un futur incert. Capçalera, (152). Consultat 16 octubre 2017