Introducció

El Web ofereix una gran quantitat de possibilitats com cercar, afegir, comentar o eliminar informacions. Totes aquestes funcions, entre moltes d’altres, estan recollides en termes com el Web 2.0, el Web 3.0 i el Web Semàntic.

Web 2.0

La tardor del 2001, gràcies a l’esclat de la bombolla del punt-com (període on les empreses dedicades al web van créixer econòmicament) i de la mà de l’informàtic Tim O’Reilly va aparèixer el concepte del Web 2.0, també conegut com la xarxa de la col·laboració.  Aquesta segona generació del Web es basa en els usuaris i un gran nombre de serveis, com per exemple les xarxes socials, els blogs o els wikis. Aquesta relació fomenta sobretot la col·laboració i l’intercanvi fàcil d’informació entre els diferents usuaris del Web, i el converteix també en un punt de trobada interactiu que pot ser modificat pels usuaris que facin servir aquest servei, eliminant, afegint o fent-hi comentaris al respecte.

Com afecta el Web 2.0 al periodisme?

El Web 2.0 ha suposat un gran canvi per a tots els usuaris de la xarxa, inclosos també els experts en comunicació.  Durant l’època prèvia al Web 2.0 el periodista era qui tenia el control de la informació, però amb l’arribada d’aquest nou servei ha perdut aquest monopoli del qual en gaudia. Ara, en canvi, qualsevol usuari que disposi de les eines necessàries per participar-hi a la xarxa pot convertir-se en emissor.

El Web 2.0 ha permès donar veu a persones desconegudes, oferint això la possibilitat d’explicar històries, generar audiències i crear, compartir o intercanviar tota mena de continguts “periodístics”.

Altres visions del Web 2.0

 

 

Web 3.0

El Web 3.0 representa el conjunt de plataformes o eines online que permeten categoritzar les dades i fer cerques intel·ligents.

Ja sigui a través de mots, idees o fotografies les plataformes del Web 3.0 són capaces de fer-nos arribar al contingut que estem cercant a través de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa. Aquesta cerca personalitzada que ofereix la intel·ligència artificial i que possibilita la vinculació de continguts és la que dóna lloc a l’anomenat “Web semàntic”.

Vídeo Resum Web 2.0 i 3.0

Com afecta el Web 3.0 al periodisme?

Amb el Web 3.0 el periodista gaudeix encara de més eines per elaborar el seu contingut. Gràcies a plataformes com aquestes, el comunicador pot accedir més ràpidament a allò que és del seu interès. Eines com Quintura, The WebBrain o Retrievr ­s’encarreguen d’enllaçar continguts en funció del que interpreten com a resultats semblants al que l’usuari busca.

Tot i ser una plataforma de gran ajuda, el periodista també ha d’adaptar el seu llenguatge a un estil estàndard, perquè així quan un usuari cerqui informació amb les seves paraules la intel·ligència artificial del Web 3.0 el condueixi al seu contingut.

Aprenentatge en Web 3.0

Web semàntic

El concepte de Web Semàntic va directament lligat amb el Web 3.0. Aquest tipus de Web fa referència a la relació del contingut amb un significat, és a dir, que

l’usuari pugui trobar la informació desitjada per la relació del contingut amb la paraula escrita o seleccionada. La idea d’aquest recurs és traslladar les relacions lingüístiques del cervell humà a les eines digitals amb l’objectiu d’agilitzar-la recerca i fer-la més intuïtiva.

Vídeo Explicació Web Semàntic

Bibliografia

  • La supervivencia del periodismo de calidad en la Web 3.0 – Philip Meyer (Infoamérica/Universidad de Carolina del Norte)

Webgrafia