- Introducció. Que són els dispositius mòbils?
La modernització de la informació, de l’entreteniment o fins i tot del món laboral, han empès a les noves tecnologies al desenvolupament d’eines que ens permeten estar connectats amb l’actualitat en tot moment. Mòbils, tauletes, ordinadors i consoles son els exemples més clars de dispositius mòbils; objectes amb la mida adequada per ser transportats arreu fàcilment amb les mateixes funcionalitats d’un dispositiu clàssic, com bé podria ser un telèfon o un ordinador. I aquestes es refereixen a la connexió a internet, emmagatzemat de dades, funció de càmera, blocs de notes, etc. Aquesta infografia mostra els usos que la població espanyola dona a aquests dos dispostius mòbils.
- L’origen dels dispositius mòbils
La fascinació pels avenços de la tecnologia a finals del segle XX, va donar una empenta a la creació dels primers dispositius mòbils. Als anys 80, van aparèixer els primers telèfons mòbils, concretament l’any 1983 Motorola va treure el model Dynatac 8000x, el primer telèfon que es podia aguantar amb una mà mentre es parlava. Aquest és la promoció de la sortida de l’aparell.
A partir d’aquí, van sortir diferents models fins als anys 90, que es va dissenyar el 2G, que inclouria els missatges de text. De fet, en aquesta època, es va començar a investigar els dispositius mòbils, i Apple va treure el seu primer prototip, la Newton, una línia d’organitzadors personals digitals “PDA” que estaven tan avançats al seu temps que van ser un fracàs.
Paral·lelament, també es va començar a buscar una forma de reduir els ordinadors, que en aquella època podien arribar a tenir la mida d’una nevera. L’any 1981 va sortir el primer model, l’Osborne 1, que pesava 22 quilos, per tant de portàtil en tenia poc. Però només un any després va sortir el Grid Compass, un ordinador de disseny compacte que només pesava 5 quilograms i que s’assemblava més als portàtils actuals. A continuació es mostra l’evolució dels ordinadors portàtils des de 1975 fins a l’actualitat.
També en aquella època, van sortir les primeres calculadores, que no es diferenciaven massa de les que es comercialitzen actualment. Ja als anys 2000, va arribar el 3G, i amb ell l’accés a internet a través de dades mòbils, les videotrucades i el correu electrònic. Mentrestant, no paraven de sortir nous dispositius al mercat, fins que l’any 2007 apareixen els smartphones amb l’iPhone com a pioner. Des de llavors així han evolucionat els aparells d’Apple.
3. Els dispositius mòbils aplicats a la informació
Els mitjans de comunicació han evolucionat de manera que els consumidors poden accedir a nova informació cada minut que passa, i això en part ho permeten els dispositius mòbils. Una de les fonts de la que més informació rebem és el telèfon mòbil. La digitalització dels mitjans ens dona una nova eina per saber el que està passant, a través de les seves pàgines web, aplicacions amb les seves corresponents notificacions i també a les xarxes socials com Twitter, que ens aporten brevetat, concisió.
L’adaptació de la informació a les noves plataformes com ara els mòbils, tauletes i tota mena de dispositius és una eina molt positiva per als consumidors però no tant per als mitjans tradicionals com la premsa. La crisi del paper ja és coneguda al món de la comunicació, un suport que s’ha vist superat per la bona avinguda dels aparells mòbils amb els mitjans, que han trobat la manera que el consumidor pugui consultar les noves informacions quan ho desitgi.
I de fet, les aplicacions per als dispositius mòbils han creat una sensació de comoditat a la població, que rep les informacions en forma de titulars i resums, i tenint l’opció d’entrar a la notícia amb un sol clic. I aquí es genera un debat, informar al consumidor; si, però també atraure’n l’atenció per rebre clics. El fet d’informar de manera tan concisa i resumida a través de xarxes i notificacions ha disparat en els mitjans de comunicació l’ús del ‘clickbait’, és a dir, exagerar o condimentar la informació de manera que quedi més atractiu de cara a que el consumidor entri i per tant el mitjà obtingui més clics.
Per tant, la conclusió que s’extreu és que els dispositius mòbils han aportat un nou enfocament al tracte de la informació quant a comoditat, accessibilitat i ampliació de fonts, però alhora han comportat un interès dels mitjans en els clics que sobrepassa el seu objectiu, que és informar.
- L’entreteniment i els dispositius mòbils
Un cop consolidats els dispositius mòbils com una eina portàtil per substituir els aparells tecnològics fixes, cada cop apareixen noves formes d’entreteniment. El fet que aquests dispositius siguin portàtils comporta que els podem portar arreu on anem, i per tant, ens poden amenitzar esperes, viatges o pràctiques esportives. Actualment, els dispositius mòbils tenen infinitats d’opcions d’entreteniment, principalment perquè qualsevol tauleta, ordinador o mòbil ens ofereix una gran quantitat de aplicacions i jocs per descarregar. Però un dels serveis més utilitzats en aquest tipus d’aparells són els reproductors de música. Ja sigui caminant pel carrer, corrent o al transport públic, poder accedir a la nostra música preferida és una de les grans aportacions dels dispositius mòbils a la societat.
Per altra banda s’hi troba el món dels videojocs. Com els altres aparells, es van començar a llançar als anys 80 com a una eina amb la que els nens i nenes podien continuar jugant fora de casa. Tot i això, els jocs de les consoles convencionals gaudien de millor qualitat, tant visual com de contingut, però a mesura que han anat evolucionant els fabricants de videojocs han desenvolupat cada cop millors jocs per als dispositius portàtils.
Webgrafia
http://dispmoviless.blogspot.com/p/origen.html
https://clipset.20minutos.es/apple-newton-message-pad-el-gran-fracaso-de-apple-cumple-20-anos/
https://computerhoy.com/noticias/hardware/evolucion-portatiles-del-tamano-maleta-carpeta-71039
https://www.hobbyconsolas.com/reportajes/30-anos-consolas-portatiles-i-42520
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.