Una generació localitzada

Des de fa uns anys, aplicacions com Google Maps han esdevingut una eina imprescindible al nostre dia a dia. El que abans havíem de consultar a un mapa de paper, amb el temps que això requeria, ara ho podem fer amb un telèfon mòbil deu vegades més ràpid. Tot això gràcies a la geolocalització, una eina que permet que els nostres telèfons intel·ligents ens indiquin la nostra ubicació exacta en tot moment. La geolocalització als telèfons mòbils intel·ligents té dues funcionalitats principals: la primera, la de compartir la nostra ubicació exacta amb altres usuaris de telèfons intel·ligents; la segona, trobar la ubicació exacta del terminal per tal de relacionar-la directament amb ubicacions fixes. Per exemple, indicar la distancia que hi ha des d’un restaurant qualsevol a la nostra ubicació actual.

Avui dia, els coneguts com a smarthphones, tenen incorporat un xip GPS intel·ligent que fa servir tecnologia facilitada pels satèl·lits per a calcular la nostra ubicació actual. Sobretot quan ens trobem a l’aire lliure. Si ens trobem a llocs tancats, la ubicació deixa de ser tan precisa. És d’aquesta forma aplicacions com Google Maps ens proporcionen una informació precisa del lloc on ens trobem. En el cas que el senyal sigui feble, el telèfon fa servir informació de les torres de telefonia més properes per tal de fer un càlcul, no tan precís com el del GPS, de la nostra posició. Fins i tot, en ocasions, s’aprofiten els senyals Wi-Fi per determinar-la.

La geolocalització, malgrat ser una eina que ha creat grans avenços, no està exempta de polèmica, i es que, cada cop són més els que qüestionen l’ús extra personal que fan algunes multinacionals de la informació facilitada per aquesta tecnologia.
En el treball que presento a continuació, exposaré de forma catalogada els diversos usos que se li dona a la geolocalització, en aquest cas, des de les aplicacions mòbils.

El paper de les xarxes socials

Les xarxes socials han canviat considerablement la nostra percepció del món. El que abans consideràvem un lloc desconegut i llunyà ara resulta fàcil de conèixer i examinar amb l’ajuda de les xarxes socials. El nostre mapa del món s’ha fet més petit i conegut.

La geolocalització és una de les responsables de que això sigui realitat. Ens ha permès estar en contacte amb gent que viu a milers de quilòmetres de distància de manera immediata i informem de forma instantània. Tot gràcies al check-in, una funció que ens ofereixen les xarxes socials per a catalogar informació publicada basant-nos en la seva localització.

Per fer-nos una idea, xarxes socials com ara Facebook, Instagram o Twitter ens permeten i, de fet, incentiven que totes les publicacions que es fan a les seves comunitats virtuals incloguin el lloc on s’ha publicat la informació. D’aquesta manera, qualsevol persona que publica una fotografia a qualsevol d’aquestes xarxes socials, té la opció d’indicar el lloc on aquesta s’ha fotografiat. No només parlem de fotografies, sinó de valoracions de llocs als quals haguem estat o, fins i tot, informar a través dels nostres perfils que marxem de viatge a qualsevol lloc.

Els mapes en línia

El tipus d’aplicacions que depenen de la geolocalització que més fem servir són aquelles que ens indiquen com arribar a llocs desconeguts. Parlem dels mapes, en aquest cas, en línia. Aquestes aplicacions les fer servir per traslladar-nos en cotxe, amb bicicleta o a peu i ens indiquen quines són les millors formes per arribar a un lloc concret en cotxe o transport públic. e Google Maps és l’aplicació més utilitzada, una aplicació que ens ha facilitat a tots, en gran mesura, els trasllats de cada dia.

La intenció de Google Maps és la de acumular la màxima quantitat d’informació geogràfica i topogràfica en els seus mapes en línia, amb la intenció de que qualsevol persona, amb el simple fet de tenir connexió a internet, pugui accedir a informació sobre l’entramat urbà i rural de qualsevol indret del món. En un principi, la idea de Google Maps era traspassar tota aquella informació que només estava disponible en mapes físics a la xarxa, però amb l’era dels dispositius amb geolocalització, les funcions d’aquesta eina han avançat, i molt. Google no ha facilitat gaire informació sobre la importància que té el paper de la geolocalització dels usuaris a l’hora de presentar uns mapes de qualitat, però està clar que és una funció indispensable pel que fa a la qualitat del servei.

La geolocalització i el periodisme

Ara, els periodistes, ho tenim molt més fàcil a l’hora de cobrir una notícia d’última hora gràcies a la geolocalització a les xarxes socials.
Xarxes com ara Twitter, activen la geolocalització en cadascun dels tweets publicats, amb la qual cosa, en el cas que hi hagi un fet noticiable en un lloc concret, el periodista tan sols ha de cercar tweets piulats al lloc dels fets per obtenir testimonis o recursos gràfics com ara fotografies o vídeos, la qual cosa, facilita molt la feina de documentació. Un clar exemple és el treball periodístic que va dur a terme el periodista de la CNN, John D.Shutter, durant una jornada tràgica a l’estat d’Oklahoma on uns mortífers tornados van matar diverses persones. El periodista, a través de Twitter, va aconseguir diversos testimonis als quals entrevistar gràcies als vídeos que havíem publicat a la xarxa i que corresponien a la ubicació afectada pels tornados. També disposem d’eines interactives entre el periodista i l’usuari que ens permeten obtenir informació a través d’enquestes en línia que ens indiquen la ubicació de cada resposta. D’aquesta forma, tenim la opció d’obtenir informació sobre diversos fets noticiables de diversos llocs del món. Per posar un exemple, amb l’aplicació Google Media Tools, un periodista pot fer un qüestionari sobre intenció de vot a unes eleccions i obtenir els resultats per regions, amb la qual cosa aconsegueix una aproximació al resultat d’una forma més ràpida i fàcil.

En aquesta xerrada es detallen els diversos usos que li dóna el periodisme a la geolocalització

WEBGRAFIA