De què estem parlant?

Un vídeo viral que demostra el poder d’una sola veu en l’època de la Social Media, orquestrat per un músic descontent amb el tracte d’una companyia aèria. Una nova forma d’enfrontar-se a un problema; una solució artística a un conflicte que en altres àmbits podria haver quedat silenciat i oblidat. Una visió innovadora d’utilitzar el poder de la comunicació a Internet per tal de trencar la jerarquització en la informació i fer-se responsable d’una idea -en aquest cas per denunciar una situació injusta des d’una força poderosa, com és una companyia aèria.

Què va passar exactament?

L’any 2008, un grup de música poc conegut d’EEUU estava a punt d’enlairar-se en un avió per començar una gira d’uns dies a Chicago. Quan la banda ja estava asseguda a l’avió van sentir una dona cridant “Déu meu, estan tirant guitarres allà fora!”.

Quan Dave Carroll, el creador de la cançó viral i lider de la banda va voler comunicar-ho a l’hostessa del vol aquesta el va tallar ràpidament “No m’ho diguis a mi, parla-ho amb l’encarregat de fora”.  L’hostessa va senyalar una dona que aparentment era l’encarregada, però aquesta va desaparèixer dient “Jo no sóc l’encarregada…”. Quan Dave va intentar explicar a una tercera persona de l’aerolinia el que va succeir amb els seus instruments, va respondre “Mm… Per això us hem fet signar el consentiment”. “Ningú ha signat cap consentiment i cap consentiment justifica que tractin així aquell material” -va respondre en Dave.

L’any següent, al 2009, després d’haver mogut mars i cels perquè la companyia aèria donés alguna explicació o es fes càrrec de les guitarres trencades,  el músic Dave Carroll va gravar un vídeo amb una cançó seva denunciant que United Aerlines li va trencar la guitarra en un dels seus vols. L’artista denunciava en la seva cançó el maltracte de la companyia cap a ell i els seus companys i demanava algun tipus de recompensa pel succeït.

Ràpidament el vídeo va començar a moure’s per la xarxa (150.000 visites en un dia, 5M en un mes, 10M en dos anys i 15M en en 6 anys) donant al músic un ràpid acolliment pels internàutes.

I no només això, aquell mateix any Time Magazine va anomenar la cançó com a la 7a posició dels 10 vídeos més virals de 2009.

El vídeo United Breaks Guitars va guanyar el Premi Music Nova Scotia Video of The Year del 2009 i el seu creador, Dave Carroll,  el Music Nova Scotia Digital Artist of the Year d’aquell mateix any.

El 2012 Carroll i el seu vídeo van sortir al documental Costumer (Dis)Service

El 2017 #UnitedBreaksGuitars va ser trending a Twitter per un cas de violència exercida per la companyia aèria. Després de l’incident, el músic es va pronunciar a Twitter.

When caring & compassion arent cornerstone values ofyour business, your brand is a sittin’ duck @united #OverBooking https://t.co/YCCxdIamXR

 

Després de l’èxit d’aquella primera cançó, el músic en va fer dues més:

 

Sobre aquest segon video, els seus creadors expliquen el següent: “Song 2 was a much bigger production than United Breaks Guitars. In addition to the main roles, we had nearly 100 extras in the cast and in order to say everything we wanted to say with the video, we required a broken guitar, an imitation broken guitar, a 40 foot high scissor lift, a limousine (complete with secret service agents), one genuine imitation space capsule, a space suit, a tuba, 3 suits of German Lederhosen, a canoe, one white panel van and a woman willing to wear tights and a big dollar sign.”

En aquesta segona part de la trilogia de cançons van apostar per invertir més per poder transmetre un contingut adequat al públic que ja sintonitzava amb la problemàtica de United Airlines.

 

I fins i tot, va escriure un llibre anomenat United Breaks Guitars: The Power of One Voice in the Age of Social Media.

Segons explica Chris Ayres of The Times Online a UK “..within four days of the song going online, the gathering thunderclouds of bad PR caused United Airlines’ stock price to suffer a mid-flight stall, and it plunged by 10 per cent, costing shareholders $180 million. Which, incidentally, would have bought Carroll more than 51,000 replacement guitars.”

O sigui que potser la cançó de Carroll va fer perdre a l’empresa $180 milions.

Però al HuffPost de 2009 es qüestionaven si això podia arribar a ser veritat:

“United is an enormous, struggling company, with a stock price that has been on a downward trend since last fall. In other words, it’s a typical airline stock.”

 

Qui és l’autor?

Dave Carroll és un músic premiat i un comunicador professional. Té una habilitat comunicativa que genera fans de totes les edats, utilitzant un sentit de l’humor connectant així amb gent de tot el món.

Té molta creativitat en fer servir les xarxes per transmetre el seu missatge i gràcies al seu missatge viral del 2009, moltes companyies arreu del món han despertat la consciència de tractar d’una manera més atenta i crear una perfecta entrega pels seus clients.

Ha demostrat que el poder d’una sola veu pot fer-se sentir en el moviment social d’avui en dia.

Com deia abans, al maig del 2012 Dave va escriure un llibre sobre la seva experiència sent client anomenat United Breaks Guitars: The Power of One Voice in the Age of Social Media

Dave Carroll (2012):

“Whether you are a guitarist, a baggage handler, or a boardroom executive, this book will entertain you and remind you that we are all connected, that each of us matters, and that we all have a voice worth hearing.”

Aquest llibre està dedicat a totes les persones per recordar-nos que tots estem connectats, que tots tenim la nostra importància i que la nostra veu és important per ser sentida i escoltada. És un llibre inspirador i entretingut sobre l’experiència del músic, amb diferents consells i reflexions entorn la globalització que ens ha convertit en clients i en com fer respectar els nostres drets.

Reflexions al respecte:

La societat actual té moltes vies d’expressió. La via de la Xarxa és una que encara s’està ampliant i explorant tot el seu potencial. És curiós que gran part de la vida que hi ha a la Xarxa neix arrel de la vida física: primer hi ha el cas de la guitarra i l’aerolínia i després s’utilitza l’eina (Internet) per expressar aquest fet i maximitzar-lo.

Una de les coses positives que hi ha d’això és que a la Xarxa la memòria és eterna. Tothom pot recórrer a reviure el vídeo viral -si no s’ha eliminat.

Això fa que cada cop adquireixi un significat diferent i, com hem vist en aquest post, cada cop que hi ha alguna cosa relacionada amb ell, pot tornar a renéixer.

La interconnexió entre la vida física i la de la Xarxa és immensa i aquest tipus de vídeos ho demostra.

Qualsevol persona, amb un missatge potent, personal (i a la vegada compartit) pot arribar a milions de ments arreu del món.

Això ens platenja una pregunta instintiva: De debó és tan rellevant l’ocorregut a la xarxa? O li fem un boom en funció de les persones que participen en la distribució del contingut?

En el cas analitzat queda patent que hi ha una problemàtica que es resol a través del format de la cançó i el vídeo i, el simple fet d’arribar a tantes persones, li dóna un caire i una magnificiència que l’eleva fins a punts que es desprenen del sentit inicial.

Estic convençudíssim que algunes de les persones que van compartir el vídeo entre amics i familiars no ho feien amb la mateixa iniciativa que el creador del vídeo. Jo mateix en sóc un exemple: estic fent un post al meu blog sobre un vídeo que el músic Dave Carroll va compartir per tal de poder denunciar una situació viscuda per ell i el seu grup de música.

Això em fa preguntar fins a quin punt la informació té amo. És evident que les motivacions d’algú que comença una corrent artística, una forma d’expressar-se… Algú que comparteix una idea, un pensament, una ideologia o fins i tot una religió tindrà diferents repercussions en el camí. Per això la importància de cada acte que fem -també a la xarxa- tindrà una infinitat de repercussions; potser recorrerà tot el món, potser arribarà a l’oïda del nostre artista preferit o potser arribarà al cor de la nostra futura parella abans de fer-ho nosaltres.

És molt curiós com viatja la informació, com es comparteix  i s’adjunten nous valors per convertir-la en una experiència pròpia, amb personalitat i identitat pròpia que fa que cada persona que la miri s’hi pugui identificar.

I també hem vist una cosa molt important i és que amb els incidents de 2017 on van voler fer fora un passatger el vídeo ha agafat força de nou.

Això demostra la connexió que hi ha entre la ineficiència de la companyia amb la creativitat de l’artista denunciant.

Webgrafia:

About | Dave Carroll | An award winning singer-songwriter, professional speaker, author and consumer advocate. (2009). Disponible a https://www.davecarrollmusic.com/about/?v=04c19fa1e772

HuffPost is now a part of Oath. (2009). Disponible a https://www.huffpost.com/entry/united-breaks-guitars-did_n_244357?guccounter=1&guce_referrer=aHR0cHM6Ly93d3cuZWNvc2lhLm9yZy8&guce_referrer_sig=AQAAAGSFpJr7t9YlNjM4f3rXuzDoIiqdxFeq0dfQb9RdokYoiR3Ml3Qj2qLeT9bHNRRzc4paGrhhLBDla9KrrPCXLswaoRG_FZTxchEx8SpFCtmfkJyfmn6RhdEW_BId7-ch4bZx2e8YDIpresnUAYX0zLZ5OGtJ0-G9etQVn_1f0_G0

McKenna, F. (2012). DAVE’S BOOK! | Dave Carroll | An award winning singer-songwriter, professional speaker, author and consumer advocate. Disponible a https://www.davecarrollmusic.com/book/?v=04c19fa1e772

Sons Of Maxwell | Official Website of S.O.M. (2009). Disponible a http://www.sonsofmaxwell.com/

The Times & The Sunday Times. (2019). Disponible a https://www.thetimes.co.uk/

The Top 10 Everything of 2009 – TIME. (2009). Disponible a http://content.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,1945379_1945171_1945170,00.html

United Breaks Guitars: The Power Of One Voice In The Age Of Social Media Download. (2012). Disponible a https://onlybooks.org/united-breaks-guitars-the-power-of-one-voice-in-the-age-of-social-media-217377

Video: Revenge is best served cold – on YouTube – Times Online. (2009). Disponible a https://web.archive.org/web/20100531204013/http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/columnists/chris_ayres/article6722407.ece