Què és la comunicació interpersonal?

La comunicació interpersonal és aquella que genera una relació directa entre l’emisor i el receptor i en la que tots dos envien i reben missatges en una comunicació continuada per tal de dur a terme un intercanvi d’informació. Entenem per tant que seria com parlar cara a cara. Aquesta definició, en un principi s’utilitzava únicament per fer menció a les relacions que es feien de forma física, era intercanvi d’informació que es duia a terme en un lloc físic i un temps determinat. Internet, de fet es tracta d’una nova forma de comunicació que ve derivada d’aquesta idea inicial: la comunicació entre dues o més persones en un mateix lloc. 

En els darrers anys, han sortit milions de plataformes digitals com ara pàgines web, aplicacions, blogs, xarxes socials, etc. que podríem dir (en un primer pla) que formen part d’aquesta comunicació interpersonal ja que permeten la comunicació entre dues o més persones en un mateix lloc i espai de temps. 

Després dels avenços tecnològics i amb el sorgiment d’Internet, la comunicació interpersonal té una altra definició quan la relacionem amb les plataformes digitals i quedaria així: les plataformes digitals que tinguin com a característica una comunicació interpersonal seran aquelles que busquin i tinguin com a objectiu la comunicació mutua entre l’emissor i el receptor.

Anàlisi d’ús de plataformes digitals

Segons un anàlisi fet per We Are Social i Hootseuit, ens trobem amb aquesta gràfica que analitza l’ús de les plataformes digitals del gener de 2018, d’aquí les més destacades són les que tenen format de Messenger o xat, que és una de les plataformes digitals més utilitzades a dia d’avui.

Gràfica creada per Hootsuit i We Are Social segons l’anàlisi de les plataformes digitals amb més usuaris a l’actualitat.

Aquesta seria la llista de les sis xarxes més utilitzades:

  1. Facebook (2.167 milions)
  2. YouTube (1.500 milions)
  3. WhatsApp (1.300 milions)
  4. FB Messenger (1.300 milions)
  5. WeChat (500 milions)
  6. Instagram (800 milions)

Aquest anàlisi barreja les plataformes digitals d’ús social com ara Facebook, Whatsapp, Instagram i les de contingut audiovisual com YouTube o Tumblr. Però en el nostre anàlisi de xarxes socials, només utilitzarem les de caràcter social que són les que majoritàriament tenen l’objectiu interpersonal.

El xat

El xat és un mètode comunicació que duen a terme dues o més persones i totes es converteixen en emisores i receptores a la mateixa vegada. És la plataforma digital que més s’orienta la comunicació interpersonal, el que la fa digital és que es desenvolupa mitjançant Internet.

L’origen del xat es remunta als anys 60 quan encara no hi havia internet i els usuaris es comunicaven a través d’una mateixa computadora. El xat amb internet té origen al 1988, creat per Jarkko Oikarinen que va crear el Internet Relay Chat (IRC) que va ser el primer xat i l’inici de la revolució de la comunicació instantània. L’origen del nom “chat” deriva de l’angles que vol dir mantenir una conversa, parlar. A la dècada dels 90, va sorgir el mIRC, el primer xat que permetia compartir arxius. Als anys 2000 va sorgir el Windows Live Messenger que va ser la més coneguda i important fins que van sorgir les xarxes socials com ara Facebook. Finalment amb l’aparició dels smartphones va arribar el WhatsApp que van deixar de banda els SMS i es va tornar la plataforma digital més utilitzada. 

El correu electrònic

La següent plataforma més utilitzada en l’actualitat és el correu electrònic que a diferència del xat, no requereix una resposta immediata del receptor. Aquest mitjà s’utilitza per enviar missatges més formals ja que en la majoria de casos nos erveix per realitzar una conversa de llarga durada entre emissor i receptor sinó que s’utilitza per a fets concrets. 

Al 1965 a l’Institut Tecnològic de Massachusetts, va sorgir el primer sistema de correu electrònic que es coneixia com MAILBOX i servia per enviar missatges a diferents usuaris però dins del mateix ordinador ja que per aquells moments encara no existeixen les xarxes. Va ser al 1971 quan Ray Tomlinson va crear la primera aplicació de correu sobre la xarxa ARPANET que va ser la precursora d’Internet. L’aplicació és deia SNDMSG i enviaba missatges per xarxa. Dins d’aquesta el primer missatge enviat va ser QWERTYUIOP que són les lletres del teclat. 

El 1977 el correu electrònic es va estandaritzar i es comença a fer servir entre els usuaris de les xarxes. A l’actualitat gràcies a l’evolució tot i ser una plataforma que no ha variat gaire, ja permet enviar arxius però degut als avenços d’altres plataformes, sembla que el correu ha perdut importància.

El fòrum

Els fòrums d’internet és un sistema de debat o discussió, en el qual els usuaris publiquen missatges sobre un tema en concret, creant d’aquesta manera una conversa jerarquitzada. Aquest tipus de sistema virtual acostuma a estar organitzat per temàtiques. La diferència entre els fòrums i la missatgeria instàntània com per exemple WhatsApp, és que en els fòrums no hi ha un diàleg a temps real. Poden haver-hi missatges de diferents anys, segons com la gent entri al fòrum. 

Un dels fòrums més coneguts és el “Forocoches” que a més és a nivell nacional ja que és d’origen espanyol.

Les vídeo-trucades

És l’opció de poder trucar una persona amb la possibilitat de veure’s a través d’una càmera, ja sigui o bé des del mòbil o les webcams dels ordinadors. 

La primera video-trucada de la història es va dur a terme el dia 7 d’abril de 1927 quan el Secretari de Comerç estatunidenc d’aquells anys, va trucar de manera experimental a un laboratori de Nova York. Tot això va ser enregistrat pels mitjans de comunicació de l’època ja que els periodistes del The New York Times en van donar rellevància i van informar dient que la cara del Secretari no es podia veure de manera gaire nítida però aquest era el seu missatge:

“Avui tenim, en cert sentit, la transmissió de la vista per primera vegada”.

Més tard, al 1964 AT&T va crear el primer videotelèfon comercial que era un aparell que permetia una comunicació a dues vies però tenia un preu molt costós i fins que l’internet no va arribar, va fer que aquest somni no progressés.

Més tard, al 1964 AT&T va crear el primer videotelèfon comercial que era un aparell que permetia una comunicació a dues vies però tenia un preu molt costós i fins que l’internet no va arribar, va fer que aquest somni no progressés.

Logotip d’Skype

Entre 1991 i 1994 es va inventar la webcam i va ser un element clau per fer evolucionar les video-trucades. Al 991 va néixer la càmera web tradicional i amb 1994 la càmera digital. Al 2003 es crea l’aplicació Skype, que és una de les més importants en aquest tipus de plataformes de vídeo-trucades.

Trucades on-line

Les trucades en els seus orígens no eren una plataforma digital però dos segles més tard de la seva aparició (S. XIX), es van convertir en una plataforma digital quan es fa començar a poder fer a través d’Internet. Un dels primers creadors va ser Skype al 2003 però en els darrers anys hem vist moltes altres plataformes digitals que també compten amb aquesta opció com per exemple Whatsapp.

Aplicacions al periodisme

Les plataformes digitals avui dia suposen una eina essencial en el món de la comunicació, en especial al periodisme. Després de la revolució tecnològica que la societat ha patit i viscut en els últims anys, no és atrevit dir que les plataformes digitals són bàsiques per informar a les persones d’una forma directa, ràpida i caracteritzada també per una gran accessibilitat, ja que actualment la gran majoria de la gent disposa d’un mitjà tecnològic que poden utilitzar quan vulguin i on vulguin. Aquest fenomen ha facilitat l’accés a la informació actual sense cap dubte.

En referència a les plataformes digitals que hem tractat anteriorment, podem dir que el xat és el més utilitzat en l’actualitat per accedir a la informació. És molt pragmàtic si considerem que la majoria de persones utilitzen aquest sistema dia a dia. Mots usuaris envien enllaços d’altres pàgines web o fins i tot d’altres aplicacions com Twitter, Facebook o Instagram i és molt fàcil accedir al contingut de la notícia o del material que es tracti. El perill d’aquest sistema és la veracitat de la informació. Moltes notícies o documents que ens envien contenen informació que no és del tot certa o està distorsionada. Per tant, és una eina que comporta un gran paral·lelisme en aquest sentit. Tot i així,hem d’informar-nos d’una forma diligent i en conseqüència per no caure en aquesta conducta d’arribar a creure’ns tot el que arribem a veure. En altres paraules, hem de comprovar que la font d’on prové la informació estigui verificada i sigui real.

El correu electrònic, també és un mitjà molt comú. Està destinat més aviat a situacions més de caire professional, ja que per les persones que es dediquen al periodisme és molt pràctic alhora d’enviar documents o correus que estiguin enfocats al seu tipus de treball. Tot i que últimament està perdent pes degut a altres plataformes que permeten que tots els arxius estiguin en el “núvol”, és a dir, penjats a internet de forma permanent, fet que fa que no calgui enviar correus enviant arxius ja que pots accedir a ells en qualsevol moment si els tens penjats a Internet. 

Els fòrums també és una forma de saber sobre temes d’actualitat però té la problemàtica que ja hem comentat; com que no es tracta d’una conversa a temps real, pot passar que la informació no sigui actual, per tant, no disposa d’un accés directe i automàtic que podria tenir el sistema de xat per exemple. Finalment, les vídeo-trucades i les trucades on-line també és un sistema molt actual que ha permès adquirir la informació al moment. Tot i que no es solia utilitzar gaire en el món del periodisme, ja que és més comú entre les persones que vulguin contactar d’una manera ràpida amb la gent del seu entorn, en el últims anys podem veure alguns programes de televisió en els que per problemes amb la persona a la que volen realitzar una sèrie de preguntes, els fan una vídeo-trucada per tal de poder-lo veure igual per televisió i sentir-lo tot i no estant present en el programa de televisió, per exemple. És un sistema més col·loquial, tot i que podria ser perfectament aplicat al periodisme. Aquest punt es podria veure també afectat amb les connexions en directe que són aquelles on els periodistes van directament on estan passant els fets.

Webgrafia

Presentació