1) PRESENTACIÓ I DEFINICIÓ
Vivim en una societat actualment que està basada en la informació. Però realment que és la informació? Si parlem d’informació, és el procés de donar a conèixer notícies o de comunicar-les. Actualment tots els usuaris de la societat gaudim del poder de ser informats i d’informar a la resta de la ciutadania, sobretot des que van aparèixer les xarxes socials que ens permeten ser periodistes potencials a tots. Un exemple clar és: una informació d’un fet que passa al continent asiàtic en un segon està disponible a Europa.
El poder que tenen els ciutadans europeus amb una informació que ni tan sols coneixen el protagonista és molt alt, i la influencia en la manipulació i gestió d’aquesta també. Passa el mateix ambles xarxes socials i amb les informacions personals que donem a les empreses. Qui assegura que aquestes informacions realment estan protegides i són confidencials? Aquesta és la raó per la qual m’he posat a investigar sobre aquesta temática, i així poder ajudar als meus companys i companyes a com gestionar millor l’ús de la seva confidencialitat en xarxes digitals. Hi ha informacions que per nosaltres són insignificants però que si no les destruïm bé i les troba una tercera persona o una empresa poden ser molt útils pels seus interessos. Aquestes informacions poden servir per adaptar un producte a les nostres necessitats i vendre’n qualsevol servei.
Aquest seguit de proves que les persones oblidem destruir són extractes del caixer quan retiremdiners en efectiu, un currículum vell que ja no ens funciona perquè hem passat de curs o ens hem tret un altre títol i el llencem. Això si per mala sort, cau en mans equivocades, és un caramel que va en contra nostre. Saben sense voler buscar-ho què fem, què hem estudiat, totes les dades d’on trobar-nos, com comunicar amb nosaltres via mail o telèfon, inclús el pis on vivim. A més de a quin banc treiem diners i quants n’hem tret per última vegada.
La informació actualment és un bé molt sol·licitat i per aquesta raó cal fer-ne un ús adequat i sobretot, cal que se’n garanteixi la seguretat i la seva confidencialitat perquè no sigui utilitzada per terceres persones en benefici propi. Tot això comença per posar a la disposició del públic aquesta informació amb integritat i una bona confidencialitat. I això és el que permet les xarxes digitals als usuaris. Abans s’accedia al local físic de la botiga en qüestió, per tractar el tema que fos amb el responsable que toqués.
Actualment, la societat ha evolucionat tant i les noves tecnologies ens permeten als usuaris una comoditat de fer qualsevol gestió des del sofà de casa nostre. Això, és el determinant que les empreses que gestionen informació de particulars, hagin decidit millorar en seguretat. Més enllà de la comoditat, la disponibilitat amb un sol clic de qualsevol informació íntegre i útil permet a tothom manipular-la i canviar-ne el sentit en funció de l’interès propi.
Les empreses han hagut de fer un exercici de millora en aquest aspecte, perquè els usuaris tornin a confiar en el fet que les dades estan segures.
Un altra part important és saber també les organitzacions que obliguen a complir unes lleis de regulació sobre aquesta gestió de dades. Finalment el major objectiu és evitar el risc de propagar informació indeguda o que es faci un mal ús d’aquesta. Fins fa un temps, les empreses únicament tenien el problema de la pèrdua d’informació per excés d’emmagatzematge i fos per una avaria o un fallo al sistema, aquesta es perdia. Els usuaris com que eren físics i acudien a l’empresa no s’adonaven d’aquesta pèrdua d’identitat o de gestió de la seva informació. Des que va aparèixer les xarxes socials i les organitzacions mouen la informació via digital, han augmentat els problemes i d’aquí a la millora dels sistemes per garantir una major seguretat i protecció de dades a tots els usuaris de les companyies.
Actualment tots els treballadors d’una empresa són partícips de poder gestionar aquesta informació i tots ho fan amb un ordinador i accedint a Internet, per tant, si existeix algun problema pot posar en risc multitud d’operacions i deixar vulnerables moltes informacions i al descobert perquè siguin utilitzades per tercers. Finalment obtenim que les xarxes organitzades de persones que es dediquen a la manipulació d’informació, per benefici propi, cada vegada tenen més recursos i habilitats per gestionar-les. I a les empreses se’ls sumen els maldecaps, conjuntament, amb els problemes interns que no han desaparegut.
2. HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT
Els big three CIA són els conjunts dels principis de seguretat que ha de complir un sistema informàtic per garantir la seva seguretat i la de les dades que hi formaran part: the confidentiality, the integrity and availability. Si traduïm els principis trobem que són la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat. Quan el conjunt d’aquests tres principis succeïx podem dir que la informació està segura.
2.1) Principi de la confidencialitat
La confidencialitat s’ocupa de garantir l’accés a les dades, i així protegir la informació de qualsevol persona o empresa que no estigui autoritzat a tenir-la. Per fer complir aquest principi cal que se sàpiga quins són els usuaris que tenen accés i els que no a la informació. Ha d’incloure mecanismes de restricció de l’accés a les persones no autoritzades. Es crea el control d’accés, mitjançant usuaris i contrasenyes l’accés a les informacions queda restringit al públic que prioritari i el que hi pot entrar.
A dins dels controls d’accessos es pot diferenciar entre:
- Control d’accés obligat: tipus de seguretat molt avançada. Es fa servir en l’àmbit polític, militar o d’espionatge. Cada usuari té un nivell de seguretat diferent (contrasenya i usuari, en un servidor propi, exclusiu).
- Control d’accés global: es creen usuaris que mitjançant una contrasenya o una empremta entren al compte destinat. Poden supervisar totes les accions fetes per la resta d’usuaris. Si algú fa una acció que no toca, tenen la potestat d’avisar al supervisor i es detecta qui ha creat el problema. Amb això s’evita que el personal no desitjat no tingui accés.
- Control accés discrecional: Cada usuari entrarà amb uns nivells de privilegis segons les operacions que hagin de dur a terme i els limitarà el nivell d’aquestes operacions. És el sistema que donen la majoria de bases de dades.
2.2) Principi de la disponibilitat
La disponibilitat és el cronòmetre que indica quines dades són accessibles i determina quins serveis han d’estar operatius.
Hi ha possibles solucions al fet de no poder accedir o disposar de dades o serveis. A més de les botigues físiques, també trobem:
Plans de recuperació d’informació: que són esquemes específics dels passos a seguir en cas que el sistema s’aturi i no ens deixi accedir a les dades. Tals com còpies de seguretat, entre d’altres.
També els SAI: que són sistemes d’alimentació ininterrompuda per evitar avaries en els sistemes elèctrics.
O els sistemes de balanceig quan es col·lapsa una xarxa per excés d’usuaris.
2.3) Principi d’integritat
La integritat és la garantía de que les dades no estan alterades ni manipulades. Ofereix la seguretat a l’usuari de que una vegada modificades, segueixen tenint la mateixa essència i continuen essent vàlides.
Es poden diferenciar tres tipologies sobre la integritat:
- Integritat semàntica
- Integritat referencial
- Integritat d’entitats
Integritat semàntica:
Aquesta tipologia d’integritat valida quines són les regles del joc. Permet definir les regularitats i les regles del negoci, així com indicar les condicions que s’hi han de complir en una base de dades perquè no perdi essència.
Integritat referencial:
S’encarrega de validar la complementació entre els valors claus i els valors secundaris que ha de complir una base de dades. Cal fer un seguit de comprovacions quan es recullen les dades per tal de complir aquesta integritat. També hi ha l’opció del fet que es puguin cometre errors que facin que no es compleixin els valors.
Quins errors poden passar?
El fet de creure que quan canvies un valor en una base de dades, automàticament aquest valor es canvia. A vegades la confiança en les màquines fa que es perdi informació pel camí i que les coses modificades perdin integritat.
Integritat d’entitats:Aquest tipus d’integritat no permet cap valor nul, sense sentit, i els exclou directament de les bases de dades. Tots els valors han de ser únics. Necessita que tots els valors siguin diferents i únics per poder referenciar i enregistrar bé la informació. Exemple: dos alumnes de la mateixa classe amb el mateix número d’estudiant.
Com a conclusió l’objectiu clau de la integritat és la protecció de l’essència de les dades contra operacions inconsistents; d’aquesta forma les bases de dades detecten, corregeixen i milloren els errors de les operacions incorrectes i el que és més important, les informacions conserven la identitat pròpia.
3. Relació amb el periodisme; aquest apartat ha de ser el més complet i
desenvolupat.
3.1 DRETS DELS USUARIS
Segons l’empresa Datax en el document escrit del 1 de setembre del 2016, explica la política de privacitat i els drets que tenen tots els usuaris d’Internet.
Tots som conscients de que en l’actualitat, pot haver-hi problemes de privacitat de les nostres dades, ja que estan disponibles per tots els usuaris només accedint al nostre perfil de xarxes socials, per exemple.
Ens exposem amb fotografies, penjant contingut o ara amb les innovacions dins de les xarxes socials, amb el denominador de les history, la gent sap què fem i on ho fem en cada moment, només amb un clic. Tot això pot portar a rebre una mala reputació, ja que estem exposats i ens exposem.
La legislació actual protegeix als usuaris a través de les lleis de privacitats a xarxes, el contingut i el comportament d’aquests.
El primer dret que té un usuari d’Internet segons Datax, una empresa especialitzada en la Protecció de Dades i Seguretat de la Informació és el dret en l’oblit, definit així: és l’impediment de la difusió d’informació personal a través d’Internet quan la seva publicació no compleix els requisits d’adequació i pertinença previstos a la normativa. D’aquesta forma, actua sobretot sobre els buscadors a fi de poder no aparèixer en aquests ja que la información es troba obsoleta o bé no té rellevància. El que és més important és que protegeix la información personal i la seva difusió quan aquesta ja no es necessària ni útil.
El segon dret dels usuaris és el dret d’imatge, honor i a la intimitat; estan protegits dins de la llei d’una manera molt intensa. Són els drets que actualment estan més protegits per la legislació, restringint l’accés a terceres persones de l’ús de fotografies o imatges sense el consentiment del protagonista. Aquest dret forma part de la Constitució Espanyola i per tant, té una posició considerable dins l’ordenament jurídic. S’entén que en la societat en la que vivim la interacció de fotografies i l’intercanvi d’aquestes en publicacions són fets normalitzats. Normalment ningú es veu afectat tot i no rebre el consentiment del protagonista. Però s’ha d’anar amb peus de plom; utilizar imatges sense consentiment d’un tercer, és una infracció i pots ser demandat. No cal dir, que si les imatges són de
contingut íntim, les sancions poden ser més dures, perquè impacten en la imatge de la persona, el seu honor es veu afectat i la intimitat sobrepassada.
El tercer dret és el dret a la protección de dades: una dada personal és defineix segon Datax com qualsevol carácter que permeti identificar-te o fer-te identificable, i doni una información de la persona de la qual és puguin extreure aspectos de la seva personalitat. Dins d’aquest dret, trobem esmentats 5 principis primordials.
- Dret d’informació: quan es recull informació, la persona de la qual en recollim ha de ser avisada prèviament, ja que ha de tenir constancia de qui será el responsable del tractament d’aquella informació i així poder exigir drets si fos necessari.
- Dret d’accés: permet als ciutadans conèixer i obtener gratuïtament informació
- Dret de rectificació: és donar constància de que vols tractar una informació que no està complerta o que no és exacte. Se’t demana aquest principi per així tenir la certesa de que aquesta informació mantindrà integritat un cop sigui modificada.
- Dret d’oposició: és el dret que té tot ciutadà a negar-se a donar informació i també a que no es tractin, manipulin o obtinguin les seves dades de carácter personal.
- Dret de cancel·lació: permet borrar les dades inoportunes o excessives sense haver de passar per la LOPD (Llei orgánica de protección de dades de l’Estat).
Per últim, el quart dret és el dret a la propietat intel·lectual; no només significa els drets d’autor i personals del producte i/o información, sinó també a la propietat industrial. L’empresa Datax explica que la protecció d’aquests drets mitjançant la protecció de marques, patents o obres, permet al seu autor protegir qualsevol ús sense el seu consentiment. D’aquesta manera moltes empreses protegeixen a les xarxes cert contingut i només el veuen, manipulen, gestionen ells. I no es fa públic a menys que es pagui una quantitat desorbitada de diners per la obtenció d’aquesta informació.
A part de tenir drets els usuaris a Internet, com els esmentats en la pàgina interior, els usuaris també tenen uns deures; que són com unes normes que han de seguir per mantenir una fluïdesa i un respecte dins les xarxes.
Segons l’article del Blog Interactiva UVic, titulat ” Internet no és un dret ”, publicat El primer terme interessant d’aquest article és la Netiqueta, que ens descriu com hem de navegar per Internet per tenir una major convivència virtual entre usuaris
Realment no existeixen unes normes establertes per entrar a Internet, sinó que aquestes recauen en l’ètica personal de cadascú. No hi ha cap organisme que reguli aquestes normes, ni hi ha algú capaç d’englobar totes les xarxes per mantenir aquesta convivència. Simplement el criteri de respecte i ètica que cada persona pugui tenir. No obstant això, enumero 10 punts bàsics que cita aquest article com a principis:
El primer és que no s’ha d’utilitzar les xarxes o Internet per crear perjudicis o danys a persones, tals com: assetjament escolar, cyberbullying o ciberassetjament pedòfil, etcètera.
El segon és que no hem d’interferir en el treball de la resta de persones que naveguen a les xarxes.
El tercer és que s’ha de respectar la informació de la resta d’usuaris: arxius, escrits, documents. Ni tampoc destruir-los ni modificar-los sense consentiment.
El quart és que la xarxa no s’ha d’utilitzar per robar.
El cinquè és que no som falsos testimonis darrere la pantalla, que difonen falsedats o causen dany per buscar benefici propi.
El sisè és que no s’ha de copiar o acceptar software que no hi tenim accés o no hem pagat, sense el consentiment de l’autor.
El setè és que no es pot utilitzar informació de la resta d’usuaris sense la seva autorització prèvia.
El vuitè és no plagiar treballs, ni fer-nos nostres documents que no hem fet nosaltres, si no se citen.
El novè és que hem de reflexionar sobre l’impacte dels nostres comentaris i la conseqüència social que poden tenir.
El desè i últim, és que hem d’utilitzar les xarxes mostrant consideració i respecte vers la resta d’usuaris.
Per altra banda, hem de ser conscients que s’ha de protegir els nostres dispositius perquè no hi accedeixin amb facilitat terceres persones: utilitzant patrons de bloqueig, eines de seguretat, fent còpies de seguretat, descarregant aplicacions segures i vigilant amb l’accés a xarxes wifi publiques.
En els perfils de les xarxes socials és recomanable utilitzar contrasenyes fortes amb caràcters que tinguin majúscules, minúscules, números i signes. S’ha de comprovar en tot moment la fiabilitat de la pàgina per la pròpia seguretat i la de la nostra informació, evitant webs fraudulentes, fixant-nos en els llocs web, portals als quals accedim i tenint en compte les aplicacions, dispositius que utilitzem.
Per últim, tenim la responsabilitat d’eliminar les dades personals que apareixen als resultats dels buscadors; per si s’hagués d’exercir els nostres drets davant el titular web que apareix a l’avís legal.
3.3 EXEMPLE CAS PRÀCTIC 1 (relació amb el Periodisme)
Segons l’article de la Vanguardia del dia 15 d’Abril del 2020, escrit per la Redacció del diari, explica un dels problemes que com a usuaris podem trobar-nos a les xarxes socials o un cop entrem al món laboral dins les nostres empreses. El fet és que el dia 15 d’Abril del 2020 van caure moltes pàgines web de diaris espanyols com: la de la Vanguardia, Europa Press, eldiario.es, diari Ara o el Confidencial. Totes les xarxes d’aquests diaris van caure el mateix dimecres a la mateixa hora. Molta coincidencia tot plegat.
Els periodistes explicaven a les xarxes socials de Twitter que mentre treballaven van ser expulsats de la xarxa de l’empresa i els van redirigir a un portal on l’ordinador no anava i no es movia. Per aquesta raó, i per causes que evidentment és desconeixen, es parla que van ser burla d’un hacker, que va aprofitar per destruir arxius i información que no interessava que sortís a la opinió pública.
Pocs minuts després i veient que no podien solucionar el problema, van tornar a tenir llum verda i van dir que havia estat un problema tècnic, però realment ningú s’ho va creure.
Web de la Vanguardia on s’explica la relació del periodisme amb un problema de seguretat – Imatge 5
4. PRESENTACIÓ AMB VÍDEO
Aquí adjunto l’enllaç de la meva explicació amb video.
5. WEBGRAFIA
Xtec, no cita any. Blog. Gestió de bases de dades. Consultat el dia 20 d’Octubre del 2020, des de:
Diputació de Barcelona, no cita any. Política de Privacitat. Dades Obertes. Consultat el 21 d’Octubre del 2020, des de:
https://dadesobertes.diba,cat/dades-obertes/condicions-utilització/política-de-privacitat
Datax (1 de Setembre del 2016). Blog. Privacitat a la xarxa: aquests són els teus drets. Consultat el 19 d’Octubre del 2020, des de:
https://www.datax.es/blog-actualitat-proteccio-dades-ca/privacitat-la-xarxa-aquests-els-teus-drets/
Gencat (2018). Bloc IV de Cultura. Drets i deures dels internautes. Consultat el dia 21 d’Octubre del 2020, des de:
Interactiva Uvic-UCC, no cita any. Blog. Els usuaris digitals. Consultat el dia 22 d’Octubre del 2020, des de:
La Vanguardia, 15 d’Abril del 2020. Article.Caen varios webs de medios españoles. Consultat el dia 24 d’Octubre del 2020, des de:
6. CONCLUSIONS
La recerca d’aquest treball m’ha portat a extreure les següents conclusions, sobre la temàtica dels Drets i deures dels usuaris digitals.
En primer lloc, les persones hem de ser conscients que la informació és poder. Aquest privilegi s’ha de tractar amb cura i no oblidar que qualsevol modificació, adaptació o canvi que pateixi ha de ser citat si no és nostra. Les informacions haurien de complir tres requisits: confidencialitat, integritat i disponibilitat si les volem catalogar com a segures. No obstant això, hem de tenir la suficient coherència i ètica per utilitzar tota mena d’informació amb tacte, perquè les conseqüències socials que té la informació que fem, modifiquem o utilizem recauen sobre nosaltres.
En segon lloc, a les xarxes socials s’ha de respectar el contingut aliè i evitar qualsevol acte de violència. La informació serveix per informar-nos, nodrir-nos de contingut i aprendre, no per atacar o faltar el respecte a terceres persones.
En tercer lloc, hem de protegir els nostres documents i la nostra informació de les interferències elèctriques o de qualsevol altre usuari no autoritzat a rebre-la. És el nostre deure. Sobretot, utilitzant tota mena d’eines de seguretat per mantenir la integritat i l’essència de la información que gaudim.
Per acabar, m’ha suposat un problema la recerca i la tria d’informació adequada, he trobat moltes fakes news i informació gens útil. He après amb el contingut, ja que desconeixia molt l’ús d’Internet tot i ser una persona que cada dia l’utilitza, i està actiu a les diverses xarxes socials. Mai se’n sap prou i el coneixement que m’ha donat aquest treball, l’aplicaré en la meva metodologia de portar les xarxes socials. La seguretat i el respecte depenen de cada usuari, són els dos aspectes que menys es busquen o es pensen un cop navegues, però són els més necessaris per mantenir una convivència i harmonia virtual.
Els drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge són els que estan més protegits per la legislació
7. ANNEXOS
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.