Dispositius mòbils

1. La comunicació pura i transversal: El primer dispositiu mòbil reconegut com a tal és el Motorola DynaTAC 8000X de Martin Cooper, l’any 1973. Amb el primer telèfon mòbil comercialitzat de la història es manté una connexió pura d’individu 1 a individu 2 amb un complex sistema d’ones electromagnètiques que transporten so (un sistema d’estudi paralel al nostre). Així dons s’introdueix la possibilitat de poder mantenir conversacions des de qualsevol lloc i a un cost aparentment nul. Aparentment, ja que el cost inicial era de 4000€ al mercat de l’època (9000€ d’avui).
2. Els SMS – Primeres variants: Amb la introducció d’un servei de missatgeria instantània es comença a generar la necessitat de consumir el producte. Arrel de la nova actualització es necessita un sistema potent d’ordenació d’informació que pugui fer front a la gran quantitat de missatges amb contingut potencial que es reben. És així com començen a apareixer els primers sistemes operatius dissenyats exclusivament per al trànsit ràpid d’informació. En aquest periode històric neixen dos grans invents: el 2G (navegació a alta velocitat) i el MacIntosh d’Steve Jobs, una sinergia conjunta ideada per portar a un altre nivell la portabilitat i el treball. Tot porta a un aument ràpid de complements per als dispositius creixents (com ara els navegadors web) fins al moment inexistents, i que arriben a permetre la introducció a la categoria d’objectes fins al moment considerats d’oci.
3. Els Smartphones – La connexió definitiva: El 2010 neixen els telèfons mòbils inteligents. Es pensa cada petit detall. La mida, els continguts, els serveis que ofereix, i fins i tot l’aspecte estètic (aquell que el Sr.Cooper no va tenir en compta al llunyà 1973 quan va crear l’aparell de gairebé 25cm d’allargada). La necessitat de recrear el concepte en una imatge: Dispositiu mòbil = Telèfon mòbil. Anys d’avenços reflexats en una pantalla. L’Smartphone fa la funció de tots els aparells mòbils existents fins al moment, però no eclipsa. Les Tablets (tabletes portàtils) i els ordinadors mòbils cada cop a mida més reduida utilitzen el mateix sistema operatiu del telèfon, amb altres prestacions sobre les lleis de mercat. Això inicia un procés de consolidació dels tres gegants de la mobilitat inbteligent, vigent fins avui i en constant creixement i desenvolupament. 

Els 10 gegants

• Telèfon mòbil
• Calculadora
• Ordinadors portàtils
• Dispositius de rastreig GPS
• Consòles
• Càmeras fotogràfiques de petita mida
• Tauletes tàctils (Tablets)
• Grabadora de veu
• Ordenadors portàtils professionals (Disc dur)
• Caixes de veu (Altaveus o Waffles)

• Enviament de missatges instantànis (WhatsApp, Gmail, etc.)
• Consum constant de contingut (YouTube, Twitch, TikTok, Instragram, etc.)
• Informació immediata i de ràpida difusió (Twitter, Diàris Online, portals web dels diàris convencionals, etc.)
• Captació d’imatges i videos com a record
• Cooperació amb altres usuaris en termes de treball (Drive, Outlook, Grups de xat, etc.)
• Nous invents encara en procés

• Velocitat: En un món que avança cada cop a més velocitat és fonamental anticipar i entendre els interessos dels nostres públics, sigui quin sigui el mitjà per al que treballem. Per això , la immediatesa és una peça clau i només s’assoleix amb un ús eficient dels dispostius dels que disposem.
• Comoditat: La feina del periodista no és senzilla. Trobar eines per facilitar el desenvolipament d’aquesta ens ajudarà a obtenir millors resultats individuals i grupals, en tant que haurem assolit una dinàmica de periodista ràpid, rigorós i eficient, i haurem ajudat als mitjans a poujar-se al tren de l’avenç tecnològic que pot fer mal a la professió.
• Adaptabilitat: No tenim cap altra opció, en hem d’adaptar al temps en el que vivim. Abans s’anava amb pper i boli als esdeveniments, després amb 4/5 aparells diferents per tenir els màxims recursos possibles, ara ho podem tenbir tot amb un dispositu mòbil (ja sigui telèfon o portàtil) encès.