XAVIER VILELLA ANTONELL / 3r PERIODISME / UVic-UCC / CURS 2022-2023

Presentació i contextualització

QUÈ ÉS EL WEB?

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, quan parlem de WEB (paraula anglesa provinent del conjunt World Wide Web) ens referim a un sistema basat en l’ús de l’hipertext a través del qual podem compartir, emmagatzemar i visualitzar informació a Internet, mitjançant un navegador, com ara l’Internet Explorer, el Mozilla Firefox o el Google Chrome.

QUÈ ÉS L’HIPERTEXT? 

L’hipertext és un sistema d’enllaç entre fitxers a Internet. Per exemple, quan escrivim un enllaç al navegador i s’obre la pàgina que hem buscat, aquesta s’ha obert perquè l’hipertext ha actuat d’enllaç entre el nostre navegador i la pàgina web que desitjàvem visualitzar.

El Protocol de Transferència d’Hipertext (HTTP) és la base sobre la qual es va construir la Web (WWW),  juntament amb HTML (Hypertext Markup Language) i URL (Uniform Resource Locator).

Per una banda, HTTP regula de quina manera el navegador envia la web al client, és a dir, actua com un llenguatge a través del qual el navegador comunica al servidor quina pàgina vol visualitzar l’usuari.

Per altra banda, els dos sistemes restants defineixen l’estructura de les pàgines web (HTML) i estableixen com es localitzen a Internet (URL). 

 DIFERÈNCIA ENTRE WEB I INTERNET 

INTERNET representa el conjunt de xarxes on podem trobar tota la informació i tenir les dades al nostre abast. De fet, les xarxes socials, el correu electrònic, els “blogs”, etc. formen part d’internet, però no de la WEB. La web és un subconjunt d’Internet que conté informació a la qual es pot accedir a través d’un navegador.

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ

Tot i que la primera web de la història es va començar a desenvolupar el 1990, el projecte World Wide Web ja s’estava cuinant bastant abans. A la dècada dels 80, l’enginyer informàtic britànic Tim Berners-Lee va tornar a l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) quatre anys després d’haver-la abandonat per dedicar-se a investigar de forma autònoma.

 Imatge exterior del CERN / F: Fundación Aquae

Berners-Lee, que també era professor del Massachusetts Institute of Technology, va detectar que les transferències de dades científiques entre els investigadors eren molt lentes i dificultoses.

Llavors, l’objectiu del científic britànic va ser crear un espai on poder compartir la informació de forma àgil i ràpida, a més d’establir les bases per a la construcció d’un hipertext comú. Per poder fer realitat aquesta idea, Berners-Lee va crear l’ordinador NeXT cube, a través del qual es va començar a avançar en el projecte de la Web, el mes de desembre de 1990.

Tim Berners-Lee, creador de WWW / F.: BBC

Primer servidor Web de la història, amb l’etiqueta: “Aquesta màquina és un servidor, no l’apaguis”.   /  F.: Wikimedia Commons

Menys d’un any després, concretament el 6 d’agost de 1991, World Wide Web ja era una realitat. Tot i això, el CERN no el va presentar públicament fins el 23 d’agost, data que quedaria gravada com el Dia de l’Internauta per commemorar el primer cop que els ciutadans van conèixer la xarxa que ha marcat un punt d’inflexió en la transformació tecnològica al segle XXI. La posada en funcionament de WWW va ser clau en el futur d’Internet, una eina que ja existia des dels anys 60, amb arquitectures com ARPANET i NSFNET, però que fins llavors el seu ús era testimonial i molt precari.

Aspecte de la primera pàgina web. Es pot consultar a: http://info.cern.ch/hypertext/WWW/TheProject.html 

F.: Captura de pantalla

 EVOLUCIÓ MOLT RÀPIDA 

La World Wide Web va ser clau per rellançar la progressió d’Internet. Tot i això, no va ser fins l’any 1993 que els esdeveniments es van precipitar gràcies a l’ús lliure de la Web, accessible per tothom i a l’abast de les grans empreses per evolucionar i millorar el sistema. Ben aviat es van veure els resultats, amb la creació de Mosaic, el primer navegador gràfic, que també permetia crear pàgines web. El 1994 es va donar a conèixer una evolució de Mosaic, que passava a dir-se Netscape Navigator .

Logo Mosaic i Netscape Navigator /  F.: https://www.timetoast.com

Lluny de conformar-se, a finals de 1994 Tim Berners-Lee va tornar a la càrrega amb la creació del World Wide Web Consortium (W3C), suport que es basava en la tecnologia lliure i que estava disponible per a tothom.

Aquest fet va desembocar en un augment exponencial dels usuaris d’Internet a través de pàgines Web a tot el món, tal i com es pot observar en aquest gràfic. 

 TIPUS DE WEB 

  • WEB 1.0 (1990): va ser la primera i únicament es podia consumir contingut. Es podia accedir a la informació, però no oferia la possibilitat d’interactuar-hi.
  • WEB 2.0 (2004): incorpora els fòrums, els blocs, els comentaris i després les xarxes socials. Aquest model ja permet compartir informació, el que representa un pas important i una eina molt útil i innovadora.
  • WEB 3.0 (2010): no es diferencia massa de l’anterior, però amb la novetat de la cerca a través de paraules clau, a part d’una experiència millorada i una major visualització dels continguts.
  • WEB 4.0 (2016): va enfocada a facilitar les coses a l’usuari, millorant la intel·ligència artificial per dur a terme les accions que desitgi cadascú de manera àgil i segura.

ESTAT ACTUAL

 LA SUPERVIVÈNCIA DE LA WEB 

El marge de creixement d’aquesta eina cada cop és més limitat, però malgrat la transformació a marxes forçades dels serveis d’Internet, la Web segueix tenint un paper fonamental en la vida digital de les persones.

Per sobreviure, l’enfocament de la gran majoria de pàgines Web ha variat, ja que actualment s’utilitzen més de cara a complementar les funcions que ja ofereixen les Xarxes Socials, el fenòmen tecnològic per excel·lència d’avui en dia, que no pas en intentar atreure els clients d’aquestes eines tant populars. La supervivència de la Web, en part s’explica per la seva capacitat d’adaptar-se a qualsevol forma d’ús que se li vulgui donar. Per exemple, les grans empreses han trobat en les pàgines Web l’element perfecte per augmentar les vendes dels seus productes, recaptar més ingressos en publicitat i captar talent per al teixit empresarial.

Per altra banda, els usuaris també han anat evolucionant, fins al punt que actualment es mouen amb facilitat independentment de l’edat que tinguin. Si un usuari necessita qualsevol tipus d’informació, accedir a dades, informar-se, orientar-se, etc., anirà al seu navegador i buscarà allò que necessiti.  Per tant, podem dir que la Web, tal i com la coneixem a dia d’avui, és una eina que té molta importància a tots els nivells ja que facilita les necessitats de l’ésser humà pel que fa a la comunicació, la cerca d’informació i la interacció entre persones.

La Web també és imprescindible per la comunicació entre persones  /  F.: www.decimoarte.com

 CARACTERÍSTIQUES ACTUALS 

Gran part de les pàgines web en l’actualitat són minimalistes, concretes, eficients i dinàmiques. La vessant tècnica en molts casos acaba sent determinant a l’hora d’arribar o no a un consumidor. La bretxa digital, la descentralització de les telecomunicacions, els diferents dispositius que s’utilitzen, etc. Per exemple, no és el mateix visitar una pàgina Web en un telèfon, que a un ordinador o a una tauleta. Per tant, l’accessibilitat, la rapidesa i l’estètica són elements determinants que poden decantar la balança entre l’interès d’un client o la no satisfacció de les seves necessitats.

Per mitigar aquests factors de risc, els dissenyadors de pàgines Web actualitzen regularment els seus continguts, corregint errors a través de la interacció amb el consumidor. L’èxit que pugui tenir una pàgina Web dependrà, en gran mesura, de tres conceptes imprescindibles: la innovació per no quedar-se enrere, la originalitat per diferenciar-se de la competència i l’eficàcia per arribar a tot el públic potencialment interessat. 

Relació amb la titulació

 EL PERIODISME A TRAVÉS DE LA WEB 

El periodisme, d’ençà de l’expansió del fenòmen de les pàgines Web, s’ha vist obligat a adaptar-se a la situació a contracorrent. Una de les oportunitats que, ja no només la Web, sinó també Internet, ha brindat la nova era ha estat la possibilitat de reduïr costos de producció. A través d’aquesta premissa, els periodistes han vist precaritzada la seva feina, ja que la dependència dels usuaris en termes econòmics i de contingut ha provocat una desprofessionalització del sector i ha provocat unes condicions molt desfavorables per al desnvolupament del periodisme.

La Web pot acabar amb els mitjans tradicionals, si és que no ho ha aconseguit completament. Aquest fet, però, amaga una realitat paral·lela, ja que els mitjans digitals necessiten molta més publicitat per sobreviure pel simple fet que el model de subscripció d’usuaris (el més semblant a anar al quiosc de tota la vida) no ha donat els fruits esperats. 

Internet és un mitjà molt jove i, com sempre en aquests casos, és difícil preveure on ens portarà. D’una banda, està empenyent els mitjans tradicionals cap a una crisi de vendes que els porta a “consolidar-se” a poques mans i a dependre més de la publicitat. En aquest sentit, Internet està treballant en contra de la pluralitat de la informació i de la cultura. 

El periodisme digital, un element contraproduent. 

F: Col·legi de Periodistes de Catalunya

D’altra banda, petits mitjans independents que fa uns anys podien tenir com a molt una difusió a nivell de ciutat i recollir només notícies locals, poden tenir avui lectors a tot el món. En aquest sentit, internet està afavorint la diversificació de la cultura. Veurem quin futur ens depara tot plegat, tot i que per ara no es divisa una solució que satisfaci a totes les parts implicades en aquest atzucac.

 ADRECES CONSULTADES