Contingut generat per Chat GPT. Treball realitzat per Eduard Gil, estudiant de Periodisme a la Universitat de Vic

Presentació i Definició

En un món hiperconnectat, la desinformació s’ha convertit en un problema global que afecta la política, la salut pública i la societat en general. Les fake news (notícies falses) són informacions enganyoses difoses amb la intenció de manipular l’opinió pública. A diferència d’errors periodístics, les fake news solen ser deliberades i es propaguen fàcilment a través de les xarxes socials i plataformes digitals.

La desinformació es pot dividir en:

  • Desinformació: Informació falsa difosa intencionadament per enganyar.
  • Malinformació: Informació basada en fets reals però descontextualitzada per manipular.
  • Informació errònia: Errors o malentesos difosos sense mala intenció.

Antecedents i Desenvolupament

La manipulació informativa no és un fenomen nou. Durant la història, els governs i els actors polítics han utilitzat la propaganda per influir en l’opinió pública. Un dels exemples més clars es remunta a la Segona Guerra Mundial, quan tant els aliats com les potències de l’Eix van fer ús intensiu de la propaganda per mantenir la moral de la població i demonitzar l’enemic.

Amb l’arribada d’Internet i, especialment, de les xarxes socials, la capacitat de difondre informació es va democratitzar. Si abans només els grans mitjans tenien els recursos per influir en l’opinió pública, ara qualsevol persona amb connexió a Internet pot generar contingut viral. Si abans només els grans mitjans tenien els recursos per influir en l’opinió pública, ara qualsevol persona amb connexió a Internet pot generar contingut viral. Aquest canvi ha portat a un augment exponencial de les fake news, que es propaguen més ràpidament que la informació veraç, gràcies a factors com:

  • L’auge de les xarxes socials: Plataformes com Facebook, Twitter, TikTok i YouTube permeten que els continguts es difonguin de manera immediata i a gran escala.
  • L’anonimat i la facilitat per crear continguts enganyosos: La possibilitat de mantenir-se en l’anonimat facilita la difusió de notícies falses sense por a conseqüències legals.
  • Els clickbaits: Titulars sensacionalistes dissenyats per captar l’atenció i generar més visites, sovint sense preocupar-se per la veracitat de la informació.
  • Bombolles informatives i cambres d’eco: Els algoritmes de les xarxes socials mostren continguts afins a les creences prèvies dels usuaris, fet que reforça idees i prejudicis preexistents.

Relació amb el Periodisme

Les fake news tenen un impacte directe i profund en el periodisme contemporani. Els periodistes, que tradicionalment han estat els garants de la veracitat i la transparència informativa, es troben ara amb el repte d’adaptar-se a un entorn digital on la desinformació circula a gran velocitat.


Efectes en la pràctica periodística:

  1. Pèrdua de confiança en els mitjans tradicionals: L’auge de les fake news ha erosionat la confiança de la població en els mitjans convencionals, ja que moltes persones comencen a qüestionar la veracitat de qualsevol informació, independentment de la seva font.
  2. Pressió per la immediatesa: La necessitat de publicar notícies amb rapidesa per competir amb les xarxes socials pot portar a la difusió d’informació no contrastada, incrementant el risc d’errors periodístics.
  3. Creixement de les iniciatives de fact-checking: Molts mitjans de comunicació han implementat seccions dedicades a la verificació de fets per combatre la desinformació, com és el cas de Maldito Bulo a Espanya o FactCheck.org als Estats Units. També a destacar Snopes, per verificar els fets.

Reptes per als periodistes:

Els professionals del periodisme es troben davant de diversos reptes:

  • Detectar i desmentir la desinformació: A més d’informar, els periodistes tenen ara la responsabilitat d’identificar i combatre activament les fake news.
  • Educació mediàtica: Els mitjans tenen la tasca d’ensenyar als seus lectors com identificar fonts fiables i evitar caure en trampes informatives.
  • Adaptació tecnològica: L’ús de tecnologies com la intel·ligència artificial i els algoritmes de detecció automàtica de notícies falses és cada vegada més rellevant per evitar la propagació de la desinformació.

El paper de les plataformes digitals:

Les xarxes socials i altres plataformes digitals també tenen una gran responsabilitat a l’hora de combatre la desinformació. Algunes de les accions que estan prenent són:

  • Implementació de mecanismes de verificació: Algunes plataformes han començat a etiquetar continguts sospitosos o a proporcionar informació addicional a les notícies controvertides.
  • Eliminació de contingut enganyós: Les plataformes han desenvolupat algoritmes que detecten i limiten la difusió de notícies falses.
  • Col·laboració amb organitzacions de fact-checking: Xarxes com Facebook i Twitter treballen conjuntament amb organitzacions independents per verificar els continguts que es difonen a les seves plataformes.

Comptes en les xarxes socials que detecten Fake News

Conclusió

Les fake news representen un desafiament important per a la societat contemporània, ja que afecten la confiança en els mitjans de comunicació, desinformen l’opinió pública i poden influir en processos democràtics com les eleccions. A mesura que les xarxes socials es consoliden com a principals fonts d’informació, es fa essencial promoure l’educació mediàtica i fomentar el pensament crític per identificar i combatre la desinformació. Els periodistes, les plataformes digitals i els mateixos usuaris han de treballar conjuntament per assegurar una informació veraç, contrastada i de qualitat. La lluita contra les fake news és una responsabilitat compartida i un repte constant en l’era digital.

Bibliografia

  • Wardle, C., & Derakhshan, H. (2017). Information Disorder: Toward an Interdisciplinary Framework for Research and Policy Making. Council of Europe.
  • Lazer, D., Baum, M. A., Benkler, Y., Berinsky, A. J., Greenhill, K. M., Menczer, F., … & Zittrain, J. L. (2018). The science of fake news. Science, 359(6380), 1094-1096.
  • Tandoc, E. C., Lim, Z. W., & Ling, R. (2018). Defining “Fake News”: A typology of scholarly definitions. Digital Journalism, 6(2), 137-153.