Contingut generat per Chat GPT
Les Fake News: Un repte per al periodisme digital i la confiança informativa.
1. Presentació i definició
El concepte de Fake News fa referència a la desinformació difosa intencionadament a través de mitjans de comunicació, especialment a les xarxes socials i plataformes digitals. Aquestes notícies falses poden variar des de rumors senzills fins a elaborades manipulacions que distorsionen la realitat amb l’objectiu de generar un impacte social, polític o econòmic.
A mesura que les plataformes digitals han crescut, també ho ha fet la seva capacitat per difondre informació. Això ha donat peu al creixement de les Fake News, que poden afectar profundament la qualitat de la informació i la credibilitat del periodisme.
2. Antecedents o història i desenvolupament del tema
Les Fake News no són un fenomen nou. Des de la creació de la premsa escrita, els rumors i les informacions errònies han estat presents, però ha estat amb l’arribada d’Internet i, sobretot, de les xarxes socials, quan el seu impacte ha augmentat exponencialment.
El primer cas conegut de Fake News en l’era digital es pot situar al voltant de l’any 2000, amb la proliferació de rumors i mentides difoses a través de correus electrònics i fòrums. Però va ser amb l’arribada de Facebook, Twitter i més tard WhatsApp, quan aquestes notícies van començar a influir en grans esdeveniments globals com les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016 o el referèndum del Brexit.
Les Fake News poden ser creades de manera molt elaborada i servir a interessos polítics, socials o econòmics, arribant a una audiència global en qüestió de minuts. La viralitat d’aquest tipus de contingut és un dels factors clau que fa que sigui tan difícil de controlar.
3. Relació amb el periodisme
Les Fake News representen un dels majors desafiaments per al periodisme digital modern. La difusió de notícies falses posa en perill la credibilitat dels mitjans i la confiança del públic en els professionals de la comunicació.
Els periodistes tenen una responsabilitat fonamental en la verificació i contrast de la informació abans de la seva publicació. El fenomen de les Fake News exigeix una formació contínua per part dels professionals en eines de verificació de contingut i anàlisi de fonts. Això inclou tècniques com el fact-checking, l’ús de fonts fiables i la verificació de les imatges i vídeos que es difonen a través de les xarxes socials.
A l’era digital, els mitjans han d’adoptar noves estratègies per lluitar contra la desinformació. Algunes d’aquestes estratègies inclouen l’ús de bots i altres eines automatitzades per detectar notícies falses, i la promoció de lectura crítica entre els consumidors d’informació.
Les Fake News poden generar una polarització en la societat, ja que moltes persones, en comptes de contrastar les informacions, les comparteixen sense dubtar-ne. Això pot crear una espècie d’efecte bombolla, on cada individu només rep i comparteix informació que reforça les seves pròpies creences.
Un altre factor que ha facilitat la difusió de Fake News és la manera en què els algoritmes de les xarxes socials prioritzen el contingut més emocionalment potent, sovint a costa de la qualitat de la informació. Això genera una dinàmica d’amplificació de notícies falses, que es propaguen més ràpidament que les notícies verificades.
4. Webgrafia
- Fenton, N., & Verweij, A. (2020). «Understanding the impact of fake news on democracy.»
- Lazer, D. M. J., et al. (2018). «The science of fake news.»
- Wardle, C., & Derakhshan, H. (2017). «Information Disorder: Toward an interdisciplinary framework for research and policy making.»
- Avaaz (2021). «How misinformation spreads on social media.»
- Zimdars, M. (2017). «Fake News: A Primer for Journalists.»
- Reporters Without Borders (RSF). «The fight against misinformation.»
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.