Les xarxes socials, una nova manera de fer periodisme

Les xarxes socials i l’era digital

Durant l’era digital, Les xarxes socials s’han convertit en una de les eines de comunicació més poderoses i un element fonamental de la nostra vida quotidiana. En poc temps, el concepte de “comunicació massiva” s’ha transformat de manera total. Si abans la informació es donava a través de canals com la televisió, la ràdio o la premsa escrita, avui la comunicació ha passat a ser dinàmica i interactiva.

Les xarxes socials, com Facebook, Twitter, Instagram o TikTok, són plataformes digitals que permeten a usuaris de tot el món compartir les seves experiències, opinions, imatges, vídeos i fins i tot notícies en temps real. A través d’aquestes eines, la comunicació deixa de ser exclusiva dels mitjans tradicionals , ja que qualsevol persona amb accés a Internet pot produïr i rebre contingut.

Quina és la història de les xarxes socials?

Les xarxes socials han experimentat una gran evolució des dels seus inicis fins a l’actualitat, convertint-se en eines fonamentals tant en l’àmbit personal com professional. El seu origen es remunta als anys 70, quan es va enviar el primer correu electrònic el 1971, permetent la comunicació a través d’Internet. Poc després, el 1978, van sorgir innovacions com els Bulletin Board Systems (BBS) i Usenet, que van facilitar la interacció en línia entre usuaris.

El primer gran salt va arribar el 1994 amb GeoCities, una plataforma que permetia als usuaris crear i allotjar les seves pròpies pàgines web en “barrios” temàtics. Un altre punt clau va ser SixDegrees, llançada el 1997 per Andrew Weinreich, considerada la primera xarxa social moderna. SixDegrees permetia als usuaris crear perfils i connectar-se amb altres persones, seguint la teoria dels sis graus de separació. Malgrat el seu èxit inicial, la plataforma va tancar el 2000.

Amb el nou mil·lenni, les xarxes socials van augmentar i es van començar a escampar. Friendster (2002) va ser pionera en la connexió entre persones amb interessos comuns, mentre que Facebook, creada per Mark Zuckerberg el 2004, es va consolidar com la xarxa social més influent. Twitter, nascuda el 2006 com a plataforma de microblogging, va revolucionar la comunicació amb els seus missatges curts de 140 caràcters.

Avui dia, les xarxes socials són imprescindibles i han anat més enllà de la seva funció inicial de connectar persones. Actualment, estan substituint en gran part el periodisme tradicional i s’han convertit en una de les principals fonts d’informació per a milions de persones arreu del món. Aquest canvi ha transformat la manera com consumim informació i ha generat nous desafiaments, com l’augment de notícies falses i la dificultat de verificar la credibilitat de les fonts. Tot i això, la immediatesa i l’accessibilitat de les xarxes socials les han convertit en eines fonamentals per entendre l’actualitat.

Quina és la relació de les xarxes socials amb el periodisme?

Les xarxes socials han revolucionat el periodisme, transformant la manera en què es produeix, es distribueix i es consumeix la informació. Aquestes plataformes han creat noves oportunitats per als periodistes, però també han suposat importants desafiaments i riscos que afecten la qualitat i la credibilitat de la informació.

D’una banda, les xarxes socials permeten als periodistes accedir a informació en temps real, interactuar amb el públic i difondre notícies de manera immediata. Plataformes com Twitter, Facebook o Instagram s’han convertit en eines fonamentals per cobrir esdeveniments en directe i recopilar testimonis visuals de successos rellevants. Així mateix, els usuaris també poden compartir informació, convertint-se en fonts complementàries per als mitjans tradicionals. Aquesta interactivitat ha transformat el periodisme en una activitat més oberta on tothom pot difondre informació.

D’altra banda, les xarxes socials també han generat nous problemes pels periodistes. La rapidesa amb què es publiquen i es comparteixen les notícies a les xarxes pot provocar problemes de verificació , incrementant la difusió de notícies falses o tergiversades. Els periodistes han de fer front a la pressió de ser els primers a informar, fet que pot comprometre la seva responsabilitat .

Un altre aspecte a considerar és la dependència de les xarxes socials com a fonts d’informació. Molts usuaris consumeixen notícies únicament a través d’aquestes plataformes, sovint limitant-se a titulars i fragments curts sense aprofundir en el context. Això pot donar lloc a una percepció equivocada de la realitat i fomentar la desinformació.

A més, l’augment de continguts generats per usuaris no sempre professionals fa que sigui difícil distingir entre informació fiable i especulacions. Tot i que els mitjans tradicionals també poden cometre errors, solen comptar amb mecanismes de correcció i protocols de verificació que no sempre estan presents a les xarxes socials. Això fa que la formació mediàtica sigui més necessària que mai per ajudar els ciutadans a analitzar i contrastar la informació que consumeixen.

Enquesta sobre les xarxes socials

Per tal d’ampliar la informació i analitzar com les xarxes socials han canviat la manera en què ens informem i comuniquem, he decidit realitzar una breu enquesta. L’objectiu és entendre fins a quin punt aquestes plataformes han substituït els mitjans tradicionals i com la immediatesa de la informació digital influeix en la percepció de les notícies.

El futur del periodisme

Bibliografía

Additiu. (s. f.). Què són les xarxes socials? https://additiu.com/que-son-les-xarxes-socials/

Fundación Gabo. (s. f.). Consultorio ético. Fundación Gabo. https://fundaciongabo.org/es/consultorio-etico/consulta/1571

SEFHOR. (s. f.). Guía e historia de las redes sociales. SEFHOR https://sefhor.com/guia-historia-redes-sociales/

SmartCommerce21. (2022, 3 de març). El origen de las redes sociales. ¿Cuál fue la primera? https://www.smartcommerce21.com/blog/el-origen-de-las-redes-sociales.-cu%C3%A1l-fue-la-primera