La rivalitat en el futbol és una realitat que ha succeït durant tota la vida. Es tracta d’un esport on hi ha molta interacció entre els diferents clubs, des de partits fins a traspassos de jugadors o entrenadors. Aquest fet ha provocat que durant els anys les relacions entre molts dels equips, ja siguin internes (jugadors, directiva…) o externes (aficionats), s’escalfin i suposin que cada vegada que hi ha una interacció entre ells es generin milers de comentaris i provocacions. Fa anys, aquestes picabaralles sortien a la llum des de les rodes de premsa o bé des de dins dels mateixos enfrontaments, però, amb l’auge de les xarxes socials, han traspassat aquesta barrera i les podem en aquestes mateixes amb un sol “clic”.
Geografia, política i fitxatges, suficients per a una baralla?
Hi ha una gran quantitat de clubs arreu del món, i al llarg de la història, s’han anat enfrontant entre ells. Aquestes rivalitats s’accentuen principalment per tres motius:
1. La ubicació dels equips és propera i com a conseqüència incrementa el nombre d’enfrontaments.
2. Les ideologies polítiques, culturals… dels clubs són confrontades.
3. Els resultats dels partits anteriors o bé els fitxatges entre clubs.
Malgrat que hi hagi aquests 3 motius principals, els diferents equips poden compartir-ne més d’un, generant d’aquesta manera una rivalitat més forta. Un dels grans exemples seria el clàssic entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid.
Els dos equips són del mateix país, provocant que comparteixin diverses competicions i, per tant, disputant un mínim de dos enfrontaments a l’any.
Les ideologies polítiques d’aquests dos clubs “generalment” són contradictòries, causat en part, per la ubicació de cada un dels equips i la seva història.
Finalment, tant els resultats d’anys anteriors (ex: MAD 2 – 6 FCB), com els fitxatges entre ells (ex: Figo) fan que aquesta rivalitat sigui màxima.
El futbol ha après a fer scroll?
L’evolució de la manera en la qual coneixem el futbol ha anat evolucionant de la mà amb la tecnologia i els mitjans de comunicació. Així doncs, la generació i consum d’informació futbolística també s’ha vist influenciada per aquests fenòmens, passant d’una cobertura limitada amb presència únicament a la premsa escrita i a les rodes de premsa, a una cobertura total i immediata a través de les xarxes socials.
Anteriorment, als anys noranta aproximadament, la informació futbolística tenia presència i era difosa únicament a la premsa escrita o bé als mitjans de comunicació tradicionals (ràdio i televisió). En aquella època, les declaracions postpartit a les rodes de premsa de jugadors i entrenadors era, si no l’única, la principal font d’informació. Els aficionats en aquell moment, per escoltar els detalls d’un partit o d’una polèmica, havien d’esperar fins a l’endemà.
Un cop van arribar les televisions privades, en el cas d’Espanya, el Canal+ i posteriorment el Movistar+, la informació esportiva es va convertir en molt més immediata. Van sorgir i popularitzar-se els programes de tertúlia, protagonitzats per periodistes i exfutbolistes, on es comentaven i debatien els detalls dels partits o de les polèmiques recents.
En aquella època, una de les polèmiques/ comentaris que més va fer parlar va ser el famós “¿Por qué?” de Mourinho, entrenador del Madrid en aquell moment (2011), després de perdre per 0-2 al Bernabeu contra el Barça, a l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions i que Pepe fos expulsat per una dura entrada contra Dani Alves.
A finals dels 2000 va ser aproximadament quan el futbol va començar a traspassar a les xarxes socials, principalment a Twitter (actual X), i va canviar dràsticament la manera en la qual es coneixia el futbol. Les declaracions en rodes de premsa, es compartien immediatament i la gent se n’assabentava a l’instant.
Gerard Piqué, exfutbolista del Barça, era i és l’especialista a encendre debats per les xarxes, i un dels grans posts que ens va deixar en la seva època com a jugador va ser la famosa fotografia amb Neymar acompanyada del comentari “Se queda”, en un moment en què el futur del brasiler estava a l’aire i que finalment, va acabar marxant.
Si ens centrem en l’actualitat, els clubs ja tenen les seves pròpies xarxes socials i ja no tenen tanta dependència dels mitjans tradicionals, podent actuar amb total llibertat. Les xarxes com Instagram, TikTok o X s’han convertit en el principal canal per anunciar fitxatges, respondre polèmiques o compartir contingut exclusiu. Avui en dia, la gran majoria de gent s’assabenta de les notícies mitjançant aquests canals oficials.
Un exemple seria el fitxatge de Messi al PSG, que tot i que fos predictible hores abans que es confirmés, es va fer oficial via Twitter.
Els grans casos:
Durant aquest període on l’auge de les xarxes ha estat màxim, hi ha hagut milers de polèmiques i picabaralles entre els diferents equips, aquest fet sovint s’utilitza per escalfar l’ambient i el rival abans o després del partit o per denunciar diversos actes de manera pública. A continuació, podem veure alguns dels exemples més sonats en el que empara la nostra ubicació.
· Atlètic de Madrid i Reial Madrid: Un dels exemples més clars i recents d’aquesta estratègia va succeir dies abans del derbi madrileny entre L’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid. L’equip blanc-i-vermell va publicar a les xarxes un missatge carregat d’ironia:
on s’insinuava que el Reial Madrid controlava els mitjans de comunicació i exercia una pressió sobre el consell arbitral, el missatge era clar: “usar tu televisión oficial, una vez más, para presionar a los árbitros”. Aquesta idea es va donar perquè en el partit de lliga anterior del Reial Madrid, creien que havien estat perjudicats per les decisions arbitrals i van començar a exercir pressió, fins al punt de penalitzar al àrbitre.
· Futbol Club Barcelona i Paris Saint Germain: El Barça també ha estat protagonista d’aquestes estratègies. Abans dels quarts de final de la Lliga de Campions davant el Paris Saint Germain de la temporada 2023/24, el club blaugrana va publicar un vídeo d’un globus aerostàtic sobrevolant el riu Sena al costat de la Torre Eiffel i desplegant una bandera del club, simbolitzant d’alguna manera les ganes de conquerir París (futbolísticament parlant).
Un cop acabada l’eliminatòria i coneixent que finalment va ser el PSG el que va eliminar al club català, aquests van penjar un Tweet amb una imatge del mateix globus enfonsant-se en el Sena, acompanyat del text:
extret d’una cançó de Jacques Dutronc. Una manera elegant i picant de celebrar el pas a semifinals.
· Borussia Dormund i Paris Saint Germain: A la Champions League 2019/20, quan el PSG va eliminar el Borussia Dortmund, va celebrar la victòria imitant la icònica celebració de Haaland i va publicar la imatge acompanyada del missatge:
Aquesta provocació no es va quedar sense resposta. Quatre anys després, quan el Dortmund va eliminar el PSG a la Champions 2023/24, el club alemany va recuperar aquell tweet i va respondre amb un contundent:
fent referència al fet que la revenja havia arribat amb el temps.
A més, com a indirecta cap al PSG i per solidaritzar-se amb el Barça, el Dortmund va publicar una imatge d’un globus aerostàtic, aquest cop amb els colors groc i negre del club alemany, amb el missatge:
Un recordatori cruel que els parisencs quedaven eliminats i començarien abans les vacances.
· València i Reial Madrid: El València també ha deixat la seva petjada en aquesta guerra digital. El 8 de gener de 2022, després d’un partit contra el Reial Madrid amb decisions arbitrals polèmiques, el club valencià va publicar un tweet dient:
Lo de los robos en Madrid empieza a ser algo repetitivo, @lacasdepapel
Amb aquesta referència a la famosa sèrie sobre robatoris, el València insinuava que el Madrid sempre surt beneficiat en aquest tipus de situacions.
· RB Lepzig i Reial Madrid: Després que els anul·lessin un gol legal de Sêsko al minut 2, el club alemany va publicar un tweet amb la frase:
Insinuant que els rivals del Madrid sempre acabaven perjudicats, i que en aquest cas, a ells els hi havia tocat al minut 2.
Els partís duren 90 minuts o 365 dies?
Segons la meva opinió, el futbol ha transcendit molt més enllà de ser un simple esport. S’ha convertit en un fenomen cultural, social i fins i tot polític que reflecteix les passions, les rivalitats i les identitats de milions de persones arreu del món. Jo crec que l’evolució de les xarxes socials ha canviat radicalment la manera com vivim i experimentem el futbol. Ja no es tracta només dels 90 minuts sobre el terreny de joc; ara, el futbol és un espectacle continu que es desenvolupa les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, a través de les pantalles dels nostres dispositius.
Penso que aquesta transformació ha portat tant aspectes positius com negatius. D’una banda, les xarxes socials han democratitzat l’accés a la informació futbolística. Els aficionats ja no depenem únicament dels mitjans tradicionals per saber què passa al món del futbol. Ara, podem seguir les declaracions dels jugadors, les polèmiques i les notícies en temps real, i fins i tot participar en debats i discussions amb gent de tot el món. Això ha creat una comunitat global de fans que comparteixen la seva passió pel joc, independentment de la seva ubicació geogràfica.
Però, d’altra banda, també crec que les xarxes socials han intensificat les rivalitats fins a un punt que, de vegades, pot resultar tòxic. Les provocacions, les ironies i les indirectes entre clubs i aficions han arribat a un nivell sense precedents. Això, encara que pot ser divertit i entretingut, també pot alimentar l’odi i la divisió entre els fans.
A més, crec que les xarxes socials han donat als clubs una plataforma per controlar el seu propi relat. Ja no depenen tant dels mitjans de comunicació tradicionals per transmetre el seu missatge. Ara, poden anunciar fitxatges, respondre a polèmiques i interactuar directament amb els fans sense intermediaris. Això, en certa manera, ha empoderat als clubs, però també ha creat un espai on la informació pot ser manipulada o exagerada per generar expectació o provocar el rival.
En definitiva, jo penso que les xarxes socials han canviat el futbol per sempre. Han portat una nova capa d’emoció, entreteniment i interactivitat que abans no existia. Però també han introduït nous reptes, com la gestió de l’odi i la toxicitat que pot generar aquesta exposició constant.
Webgrafia
Marca. (2024, 8 de maig). El Dortmund ‘venga’ la mofa del PSG al Barcelona: “Pasen felices vacaciones”.
Mundo Deportivo. (2020, 27 d’abril). Mourinho i el Real Madrid: una relació intensa.
Memorias del Fútbol. (s.f.). Real Madrid vs Barcelona: La rivalitat eterna.
PoliRed. (s.f.). Materiales per a la història de l’esport.
Mundo Deportivo. (2024, 13 de febrer). Escàndol inexplicable: El gol anul·lat del Leipzig contra el Real Madrid. Mundo Deportivo.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.