Les xarxes socials han transformat la manera en què compartim la nostra vida personal. Un dels fenòmens més destacats d’aquesta era digital és la figura dels influencers, especialment aquells que comparteixen la seva experiència com a pares i mares.

La maternitat ha esdevingut un nínxol de contingut molt popular, però alhora controvertit, perquè sovint implica l’exposició dels fills menors d’edat.

Fins a quin punt és positiu compartir la infantesa dels fills amb milers o milions de seguidors? Quins riscos comporta aquesta tendència?

Els beneficis i oportunitats de la maternitat digital

Molts influencers han trobat en la maternitat digital una forma de connectar amb altres mares i pares, generar comunitats de suport i fins i tot obtenir ingressos a través de col·laboracions amb marques.

Un exemple clar és l’influencer espanyola Verdeliss, que comparteix el seu dia a dia amb els seus vuit fills. La seva presència a xarxes li ha permès col·laborar amb marques de productes per a nadons i maternitat, i ha creat una comunitat de seguidors fidels que es senten identificats amb la seva experiència.

També influencers com Laura Escanes han mostrat com la maternitat ha impactat la seva vida. Tot i que inicialment va decidir no ensenyar la cara de la seva filla, finalment va començar a compartir moments amb ella, generant debat sobre la privacitat infantil a les xarxes.

Els riscos i la polèmica: l’exposició infantil a la xarxa

Però no tot són beneficis. La sobreexposició infantil és una preocupació creixent. A mesura que els influencers comparteixen imatges, vídeos i detalls de la vida dels seus fills, també obren la porta a possibles riscos:

  1. Pèrdua de privacitat: Els infants no poden donar consentiment informat sobre l’impacte que tindrà en el seu futur tenir imatges i moments personals a internet.
  2. Explotació econòmica: Alguns casos han evidenciat que els fills es converteixen en una eina per obtenir beneficis econòmics sense proteccions clares.
  3. Riscos de seguretat: Compartir ubicacions o rutines pot fer que els menors siguin més vulnerables a perills com el robatori d’identitat o fins i tot l’assetjament.

Un exemple conegut és Dulceida, que ha compartit moments de la seva maternitat i ha rebut crítiques sobre fins a quin punt una exposició constant és beneficiosa per la nena.

Quan Dulceida (Aida Domènech) i la seva parella, Alba Paul, van anunciar el naixement de la seva filla Aria el 15 d’octubre de 2024, van compartir diverses fotografies des de l’hospital.

En una d’aquestes imatges, Dulceida apareixia al llit amb la seva filla en un braç i sostenint un fuet de la marca Casa Tarradellas a l’altre. Aquesta fotografia va generar crítiques a les xarxes socials, ja que alguns usuaris van interpretar que es tractava de publicitat encoberta.

Un altre cas polèmic va ser el de la influencer nord-americana Myka Stauffer, qui va documentar l’adopció d’un nen amb necessitats especials i, posteriorment, va anunciar que el retornava a una altra família. Això va generar una forta reacció negativa i un debat sobre l’impacte emocional en els nens exposats a les xarxes.

La pressió social per ser “la mare perfecta”

Les xarxes socials han creat una imatge idealitzada de la maternitat. Influencers que comparteixen imatges de famílies felices, activitats educatives i moments de qualitat poden generar una pressió insostenible per a moltes mares. Aquest fenomen ha creat el terme “maternitat perfecta”, on moltes dones se senten obligades a complir amb un estàndard irreal, la qual cosa pot portar a la culpa i l’ansietat, i fins i tot a la depressió postpart.

  • Exemple: Les influències d’influencers com Paula Echevarría o Cristina Pedroche, que compartixen les seves experiències de maternitat de manera molt idealitzada, poden crear un contrast per aquelles mares que no compleixen amb aquests estàndards

La maternitat a les xarxes socials també pot estar relacionada amb els cànons de bellesa postpart. Influencers que mostren la seva pèrdua de pes després del part o la manera com han aconseguit mantenir-se en forma han generat debat sobre l’ideal de cos que es promou a través de les imatges digitals.

La influència de figures com Khloé Kardashian, que comparteixen les seves transformacions físiques després de l’embaràs, pot crear una imatge inassolible per a moltes dones que no se senten identificades amb aquests estàndards.

L’ètica en la compartició de contingut sobre nadons i nens

Els experts en privacitat infantil qüestionen fins a quin punt és ètic compartir imatges de nens petits, especialment en moments de vulnerabilitat com el part o les primeres experiències de vida. Aquest debat ha donat lloc a diverses iniciatives que busquen protegir la privacitat dels nens a les xarxes, com l’ús de termes com “sharenting”.

Exemple: L’ús de hashtag com #sharenting s’ha expandit com a manera de reflexionar sobre els límits d’exposar els fills. Algunes lleis ja comencen a regular la compartició de contingut infantil, com és el cas de França, que multa els pares per publicar fotos dels seus fills sense el seu consentiment.

El futur de la maternitat a les xarxes socials

El paper de la maternitat a les xarxes socials està en constant evolució. Amb el creixent debat sobre la privacitat infantil i la pressió que moltes mares senten a l’hora de compartir la seva experiència, el futur apunta cap a un canvi de paradigma en la manera com es representa aquesta etapa vital en l’entorn digital.

D’una banda, cada vegada més influencers i famílies opten per protegir la identitat dels seus fills, evitant mostrar-ne el rostre o exposar-los de manera contínua. Personatges públics com Laura Escanes o María Pombo han pres decisions en aquest sentit, intentant equilibrar la seva presència a les xarxes amb la protecció de la intimitat dels seus fills. Aquesta tendència podria convertir-se en una norma a mesura que la societat prengui més consciència dels riscos de la sobreexposició infantil.

A més, s’està consolidant una nova onada d’influencers que promouen una maternitat més realista. A diferència del contingut tradicionalment idealitzat, aquestes veus mostren les dificultats, els reptes emocionals i la càrrega mental que comporta ser mare. Aquesta visió més honesta no només ajuda a desmuntar mites, sinó que també genera comunitats de suport entre mares que es reconeixen en aquestes experiències.

Per altra banda, també està creixent la regulació entorn de l’exposició infantil a les xarxes. Països com França han començat a legislar per protegir els drets dels nens en l’entorn digital, i és possible que en el futur es desenvolupin lleis similars en altres països. Això podria limitar l’explotació econòmica dels menors per part d’alguns creadors de contingut i establir normes més estrictes sobre el consentiment i la privacitat infantil.

Finalment, la maternitat digital també es veurà influenciada per les noves tecnologies. L’auge de la intel·ligència artificial i les eines de realitat augmentada podrien transformar la manera com es creen i es consumeixen els continguts relacionats amb la criança. No obstant això, l’ètica i la responsabilitat seguiran sent factors clau per determinar com es presenta la maternitat a les xarxes socials en el futur.

En definitiva, la manera com es viu i es comparteix la maternitat a internet està canviant. La clau estarà en trobar un equilibri entre compartir experiències útils i preservar la intimitat i el benestar dels infants i les seves famílies.

Cap a una maternitat digital més conscient

La maternitat a les xarxes socials ha esdevingut un fenomen complex que combina beneficis i riscos. D’una banda, ofereix una plataforma per compartir experiències, generar comunitats de suport i desmitificar aspectes de la criança. D’altra banda, planteja interrogants sobre la privacitat infantil, la sobreexposició i la pressió social que pot generar en mares i famílies.

Les influencers han transformat la manera com es percep la maternitat, oferint referents per a moltes dones que busquen informació i recolzament. Tot i això, la representació sovint idealitzada pot provocar frustració i culpa en aquelles mares que no aconsegueixen complir amb aquests estàndards. Aquesta realitat demostra la importància de fomentar una maternitat més honesta i diversa, on també es visibilitzin els reptes i les dificultats que comporta criar fills.

Alhora, la privacitat dels infants és un aspecte crucial en aquest debat. Els menors no poden donar consentiment informat sobre la seva presència en xarxes, i el fet que les seves imatges i experiències quedin registrades permanentment a internet pot tenir repercussions en el seu futur. Països com França han començat a regular aquesta exposició, i és probable que en el futur altres països segueixin aquest camí, protegint així els drets dels nens en l’era digital.

També és essencial que les marques i les plataformes digitals assumeixin responsabilitats en aquest àmbit. La promoció de productes relacionats amb la maternitat a través d’influencers pot ser beneficiosa quan es fa de manera ètica, però pot caure en la instrumentalització de la infància amb finalitats comercials. Això posa de manifest la necessitat d’una regulació més estricta en la publicitat digital i en el paper de les xarxes socials en la difusió d’aquest tipus de contingut.

Davant d’aquesta situació, cada cop més famílies i influencers opten per una exposició més controlada dels seus fills, evitant mostrar-ne el rostre o compartint només moments puntuals de la seva vida sense revelar informació sensible. Aquesta tendència cap a una maternitat digital més responsable podria marcar una nova etapa en la manera com es representen les experiències de criança en línia.

En definitiva, el debat sobre la maternitat a les xarxes socials continuarà evolucionant. El repte és trobar un equilibri entre la necessitat de compartir i la protecció de la intimitat, garantint que l’ús d’aquestes plataformes sigui una eina de suport i no una font de pressió o explotació. La clau estarà en fomentar una maternitat més realista, protegir els drets dels infants i educar sobre els riscos i les conseqüències d’una sobreexposició digital descontrolada. Només així es podrà construir un espai més segur i positiu per a les futures generacions.