“lily phillyps”

Abans de entrar en detall sobre el cas de Lily Phillips hem de entendre com es aqeusta aplicació i com funciona

OnlyFans és una plataforma de subscripció britànica amb seu a Londres que permet als creadors de contingut monetitzar el seu treball directament dels seus seguidors, anomenats fans, a través de subscripcions mensuals, pagaments únics o pagament per visió. Tot i que és popular entre treballadors sexuals, la plataforma també acull una àmplia gamma de creadors d’altres àmbits, com xefs, entrenadors personals, músics, terapeutes i experts en fitness.

La plataforma ha estat objecte de controvèrsia en alguns sectors de la premsa, que l’han descrit com un facilitador de la prostitució virtual. A més, ha enfrontat crítiques per allotjar contingut d’agressió sexual, tot i que, segons un informe del National Center on Sexual Exploitation dels Estats Units, els incidents són significativament menys freqüents en comparació amb altres llocs com Facebook.

El 2021, OnlyFans va anunciar plans per prohibir el contingut sexual explícit a la seva plataforma, citant pressions de socis bancaris i proveïdors de pagaments. Aquesta decisió va generar una reacció negativa tant de creadors com de subscriptors, que van argumentar que la mesura afectaria negativament els ingressos dels creadors i la “llibertat d’expressió”. No hauriem de comparar mai la llibertat de cada individu amb la prostitució de un mateix, el gunayar diners amb l’explotació del teu cos no es una mena d’alliberament, sino una manera més del capitalisme i el patriarcat de fer-te creure que ho fas per decisió propia. Davant d’aquesta resposta, la companyia va revertir la seva decisió i va continuar permetent el contingut per a adults, comprometent-se a trobar solucions que equilibrin les necessitats dels creadors amb les preocupacions dels socis financers.

OnlyFans ha experimentat un creixement significatiu des de la seva creació el 2016, amb milions de creadors i fans a tot el món. La plataforma ha proporcionat una via perquè els creadors monetitzin el seu contingut de manera directa, eliminant la necessitat d’intermediaris i permetent una major autonomia en la gestió del seu treball.

“only fans”

Lily Phillips, una creadora de OnlyFans del Regne Unit de 23 anys, s’ha convertit recentment en un punt focal d’un intens discurs públic. La decisió que va prendre com a una manera més de crear contingut per a la seva conta a Onlyfans a provocat debats sobre el que es realment l’empoderament, l’explotació i les normes socials.

El repte dels 100 homes

A finals de 2024, Phillips es va embarcar en un desafiament personal per comprometre’s en relacions sexuals amb 100 homes en un sol dia. Aquest esforç es va documentar en un vídeo de YouTube titulat “I Slept With 100 Men in One Day”, que va obtenir una atenció i crítica significativa. Al llarg del documental, Phillips va aparèixer visiblement angoixada, de vegades trencant-se en llàgrimes, cosa que va portar als espectadors a qüestionar les implicacions emocionals i psicològiques de les seves accions. Va admetre sentir-se “robòtica” i dissociada durant les trobades, recordant només a un grapat de participants.

Diferents youtubers han aprofitat per donar la seva opinió dobre el problema que crea la creació d’aquest contingut. Selena Milán una que parla sempre sobre tema contreversials analitza el documental en un video. 0F is NOT EMPOWERMENT: 100 MEN IN 24H.

“Selena Milán”

Els participants van variar àmpliament en edat i antecedents, amb alguns segons els informes en els seus 60 i 70 anys. Un individu va viatjar des de Suïssa específicament per a l’esdeveniment, gastant aproximadament 800 , inclosos els costos de les proves d’ITS i les despeses de viatge.

Després del desafiament dels 100 homes, Phillips va continuar participant en activitats provocadores.

A principis de 2025, va visitar una casa de cura i va posar amb un home gran al qual es referia com el seu “amant més vell”. Va afirmar que aquest acte era la seva manera de contribuir a la societat cuidant els homes grans. L’estupidesa es va trobar amb una àmplia condemna, amb els crítics etiquetant-la com a “malvada” i “desvergonyida”.

“el seu amamnt més vell”

La falsa actitid feminista de lily philips trenca amb un dels verdaders ideals feministes. La prostitució encoberta no es sinonim de l’alliberament de la dona

Les accions de Phillips han encès un debat més ampli sobre si aquestes mesures extremes representen l’empoderament personal o l’explotació social. Alguns argumenten que les seves eleccions reflecteixen una forma d’alliberament sexual i autonomia, mentre que altres sostenen que perpetuen estereotips perjudicials i destaquen l’objectificació inherent a certes facetes de la indústria de l’entreteniment adult. El peatge emocional evident en el documental de Phillips ha alimentat encara més les discussions sobre els possibles impactes psicològics d’aquests esforços.

Casos comparatius i reflexions socials

El discurs al voltant de les eleccions de Phillips també posa de manifest altres incidents que qüestionen les actituds socials cap al consentiment i l’explotació. Per exemple, el cas de Gisèle Pelicot a França, on una dona va ser sotmesa sense saber-ho a agressions sexuals orquestrades pel seu marit, posa en relleu als autors sovint invisibles dels delictes sexuals. Aquests casos provoquen reflexions sobre la complicitat social i la necessitat d’abordar les qüestions subjacents del consentiment, l’agència i l’explotació.

“bonnie blue”

Bonnie Blue, una altra controvertida creadora de OnlyFans, es va fer famosa per intentar trencar un rècord mundial participant en activitat sexual amb 1.057 homes en un sol esdeveniment. La lluita, que va tenir lloc durant una reunió de Primavera a Cancun, va ser molt criticada per la seva naturalesa extrema, amb molts qüestionant les implicacions ètiques i psicològiques d’aquest acte. Blue va defensar la seva decisió com una expressió d’alliberament sexual, però la reacció va ser ràpida, amb OnlyFans finalment eliminant el contingut de la seva plataforma, anomenant-lo una violació de les seves directrius. Els crítics la van etiquetar com a “famosa” i la van acusar de degradar-se per notorietat, mentre que altres van debatre si les seves accions eren una declaració audaç d’autonomia o un signe preocupant d’explotació en la indústria adulta.

Les controvertides decisions de Lily Phillips han desencadenat innegablement converses essencials sobre els límits de la llibertat personal, les complexitats de l’empoderament i les consideracions ètiques dins de la indústria de l’entreteniment per a adults. Mentre alguns defensen la seva agència individual i el dret a prendre decisions sobre el seu propi cos, d’altres qüestionen fins a quin punt aquestes eleccions són realment autònomes o si estan influenciades per pressions econòmiques, socials i culturals que sovint exploten la vulnerabilitat de les dones.

A mesura que la societat s’enfronta a aquestes qüestions, resulta imperatiu equilibrar el respecte per l’autonomia individual amb els exàmens crítics de les implicacions més àmplies d’aquestes accions sobre les normes i valors socials. Plataformes com OnlyFans han estat presentades per alguns com una eina d’empoderament, però també han estat objecte de crítiques pel seu paper en la normalització de la mercantilització del cos humà i la difuminació de les línies entre treball voluntari i explotació.

El creixement d’aquest tipus d’economia digital de la intimitat ha portat a una reflexió més profunda sobre la prostitució i la seva relació amb el capitalisme modern. Molts experts argumenten que, en lloc de representar una forma d’alliberament, la indústria del sexe ,incloent-hi OnlyFans, perpetua dinàmiques de poder desiguals en què les dones són incentivades a oferir el seu cos com a producte de consum. A més, l’existència d’aquestes plataformes no elimina els perills i riscos associats a la prostitució tradicional, sinó que simplement els trasllada a l’espai digital, on l’assetjament, la coacció i la falta de protecció legal segueixen sent una realitat.

En aquest context, és essencial obrir un debat crític sobre el paper d’aquestes indústries en la configuració de les percepcions sobre la sexualitat, el consentiment i el valor de la dona en la societat. Si bé la llibertat individual és fonamental, no es pot ignorar la responsabilitat col·lectiva d’examinar fins a quin punt aquestes pràctiques contribueixen a un model social on el cos esdevé una mercaderia i les relacions humanes es redueixen a transaccions econòmiques.

Webgrafia: