La paraula cacau procedeix de l’asteca cacahuatl. Segons la llegenda, el cacau era l’arbre més bell del paradís dels asteques, que se li atribuïen múltiples virtuts com la de calmar la gana i la set, proporcionar la saviesa universal i guarir les malalties.
Se sap que els primers arbres del cacau creixien de forma natural a l’ombra de les selves tropicals en les conques de l’Amazones i de l’Orinoco, fa ja uns 4000 anys. Els maies van començar a conrear-ho fa més de 2500 anys.
El cacau simbolitzava pels maies vigor físic i longevitat. El feien servir com a medicina sent receptat pels seus metges com a relaxant, com a estimulant i com a reconstituent. El llard del cacau s’usava com a pomada per guarir ferides.
Van ser els maies els que van crear un brebaje amarg anomenat “chocolha” fet de llavors de cacau, que solament podien consumir nobles i reis. Es descrivia diverses formes d’elaborar-ho i perfumar- ho, més líquid o espès, amb més o menys escuma, amb mel, blat de moro o xilli picant.
En 1502 Cristòfol Colon va rebre, com a ofrena de benvinguda, armes, teles i sacs de faves de cacau que, en la societat asteca, servien alhora de moneda i de producte de consum. Encara que va ser Hernán Cortés qui va enviar el primer carregament de cacau a Espanya en 1524.
0 comments on “EL DESCOBRIMENT DEL CACAU” Add yours →